01
de setembre
de
2023, 11:25
Actualitzat:
12:51h
La llei estatal d'habitatge va ser un dels múltiples aspectes en què ERC i Junts van discrepar la legislatura passada al Congrés dels Diputats. Els republicans es van implicar a fons en la negociació amb el PSOE i van acabar validant un marc normatiu que des del partit fundat per Carles Puigdemont van rebutjar perquè envaïa competències catalanes. Un posicionament que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va validar i que ha motivat que el Parlament hagi aprovat aquest divendres presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei estatal. Aquest recurs ha rebut els vots d'ERC -tot i haver fet costat a la normativa al Congrés- i Junts en un debat que ha servit per constatar l'existència de retrets i divergències estratègiques entre les dues formacions en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez a Madrid.
" Era un pas endavant en la recentralització espanyola, una invasió de competències que no li corresponen a l'Estat. Prioritzar la legislació catalana, sí. Quedar-nos de braços plegats quan s'ataca l'autogovern, no. Tampoc podem acceptar que es laminin les competències", ha destacat Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, en l'arrencada del debat. "Això va d'habitatge, sí, però també va de competències, d'autogovern, d'aspiracions nacionals, de vocació de servei i de respecte cap a Catalunya", ha assenyalat Sales, que també ha posat de manifest la "incongruència" d'ERC a l'hora de votar la llei i després portar-la al TC.
Pau Morales, diputat dels republicans, ha estat l'encarregat de defensar la posició del partit, que va variar quan el CGE va constatar que la llei estatal incorria en invasió competencial. En un primer moment ha volgut treure pit del paper d'ERC per millorar la norma des de l'esborrany presentat pel govern espanyol -ha defensat que es van retirar deu articles abans que la norma arribés al Congrés-, i després ja ha passat a lamentar que van haver de negociar "massa sols". Hauria pogut sumar la seva força i multiplicar el resultat", ha indicat el diputat republicà, que ha acusat Junts de "posar en perill els avenços socials" de la llei estatal d'habitatge. El recurs, segons Morales, és ara una "nova ocasió" per aprofundir en els canvis legals.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al final del debat. "No està en risc cap dret. No es posa en qüestió la política de contenció del lloguer. Avui les institucions catalanes acorden defensar l'autogovern, perquè la manera de garantir el dret a l'habitatge és que Catalunya actuï", ha remarcat Capella, que ha tret pit del fet de ser la primera comunitat autònoma que ja ha demanat declarar com a tensionades les zones amb els lloguers més alts. "Som els únics que hem començat els tràmits, aplicant la llei que està en vigor, per regular els preus", ha apuntat la consellera, que és de qui depenen les competències d'habitatge. Si l'Estat es creu la llei, ha dit, ara el que cal és que sigui aplicada tal com es va aprovar.
La CUP ha posat de manifest que al Congrés -en l'anterior legislatura disposava de dos escons, perduts en les eleccions del 23-J- ja va votar en contra de la norma, en part perquè no acaba amb el conflicte dels desnonaments i, segons ells, aplana el camí per als fons voltor. "El progressisme no dona resposta a les demandes de la classe treballadora. Potser per això cada vegada més la dreta en recull els fruits", ha remarcat la diputada Montserrat Vinyets, que ha defensat que presentar un recurs d'inconstitucionalitat no és la millor manera per combatre la invasió de competències de l'Estat. En aquest sentit, ha apuntat que cal respondre el PSOE amb lleis des del Parlament o, fins i tot, amb consultes populars sobre els passos a seguir. Tanmateix, ha anunciat que els anticapitalistes votaran a favor de les propostes de Junts i ERC.
Des de Ciutadans, la diputada Noemí de la Calle ha retret a Junts que impugni la llei d'habitatge i, alhora, ha criticat que la legislació estatal perpetuï el problema de l'habitatge i no resolgui els increments del preu del lloguer. "Amb el topall de preu no surt a compte renovar els habitatges i la poca oferta de lloguer perjudica joves i immigrants", ha assegurat. "La regulació del preu del lloguer empitjora les condicions del mercat de l'habitatge", ha afegit. La formació espanyolista s'ha abstingut en l'acord del Parlament d'impugnar la llei d'habitatge. El PP, que també s'ha abstingut, ha furgat en la contradicció d'ERC, que va negociar i avalar la llei i, ara, la porta al TC. "Sense els seus vots, la llei no s'hauria aprovat i ens hauríem estalviat la situació dantesca actual", ha dit el diputat Daniel Serrano, que ha dit que la legislació té efectes greus per al mercat d'habitatge, atempta contra el dret a la propietat i genera inseguretat jurídica.
" Era un pas endavant en la recentralització espanyola, una invasió de competències que no li corresponen a l'Estat. Prioritzar la legislació catalana, sí. Quedar-nos de braços plegats quan s'ataca l'autogovern, no. Tampoc podem acceptar que es laminin les competències", ha destacat Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, en l'arrencada del debat. "Això va d'habitatge, sí, però també va de competències, d'autogovern, d'aspiracions nacionals, de vocació de servei i de respecte cap a Catalunya", ha assenyalat Sales, que també ha posat de manifest la "incongruència" d'ERC a l'hora de votar la llei i després portar-la al TC.
Pau Morales, diputat dels republicans, ha estat l'encarregat de defensar la posició del partit, que va variar quan el CGE va constatar que la llei estatal incorria en invasió competencial. En un primer moment ha volgut treure pit del paper d'ERC per millorar la norma des de l'esborrany presentat pel govern espanyol -ha defensat que es van retirar deu articles abans que la norma arribés al Congrés-, i després ja ha passat a lamentar que van haver de negociar "massa sols". Hauria pogut sumar la seva força i multiplicar el resultat", ha indicat el diputat republicà, que ha acusat Junts de "posar en perill els avenços socials" de la llei estatal d'habitatge. El recurs, segons Morales, és ara una "nova ocasió" per aprofundir en els canvis legals.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al final del debat. "No està en risc cap dret. No es posa en qüestió la política de contenció del lloguer. Avui les institucions catalanes acorden defensar l'autogovern, perquè la manera de garantir el dret a l'habitatge és que Catalunya actuï", ha remarcat Capella, que ha tret pit del fet de ser la primera comunitat autònoma que ja ha demanat declarar com a tensionades les zones amb els lloguers més alts. "Som els únics que hem començat els tràmits, aplicant la llei que està en vigor, per regular els preus", ha apuntat la consellera, que és de qui depenen les competències d'habitatge. Si l'Estat es creu la llei, ha dit, ara el que cal és que sigui aplicada tal com es va aprovar.
La CUP ha posat de manifest que al Congrés -en l'anterior legislatura disposava de dos escons, perduts en les eleccions del 23-J- ja va votar en contra de la norma, en part perquè no acaba amb el conflicte dels desnonaments i, segons ells, aplana el camí per als fons voltor. "El progressisme no dona resposta a les demandes de la classe treballadora. Potser per això cada vegada més la dreta en recull els fruits", ha remarcat la diputada Montserrat Vinyets, que ha defensat que presentar un recurs d'inconstitucionalitat no és la millor manera per combatre la invasió de competències de l'Estat. En aquest sentit, ha apuntat que cal respondre el PSOE amb lleis des del Parlament o, fins i tot, amb consultes populars sobre els passos a seguir. Tanmateix, ha anunciat que els anticapitalistes votaran a favor de les propostes de Junts i ERC.
Els comuns: "Una dècada perduda"
El PSC s'ha limitat a fer una defensa tècnica de la llei aprovada al Congrés, mentre que David Cid, dels comuns, ha lamentat que l'independentisme sigui "ràpid" a l'hora de denunciar les normes estatals i molt "lents" per exercir les pròpies competències. "Què han fet en matèria d'habitatge en l'última dècada? Ha estat una dècada perduda", ha apuntat Cid, que ha acusat Junts de no voler aplicar cap política concreta en aquesta matèria. "Aquesta llei la vam acordar amb ERC", ha remarcat el diputat dels comuns. La llei d'habitatge va ser un dels elements que van acordar el PSOE i Unides Podem -ara Sumar- en l'anterior legislatura per pactar la coalició.Des de Ciutadans, la diputada Noemí de la Calle ha retret a Junts que impugni la llei d'habitatge i, alhora, ha criticat que la legislació estatal perpetuï el problema de l'habitatge i no resolgui els increments del preu del lloguer. "Amb el topall de preu no surt a compte renovar els habitatges i la poca oferta de lloguer perjudica joves i immigrants", ha assegurat. "La regulació del preu del lloguer empitjora les condicions del mercat de l'habitatge", ha afegit. La formació espanyolista s'ha abstingut en l'acord del Parlament d'impugnar la llei d'habitatge. El PP, que també s'ha abstingut, ha furgat en la contradicció d'ERC, que va negociar i avalar la llei i, ara, la porta al TC. "Sense els seus vots, la llei no s'hauria aprovat i ens hauríem estalviat la situació dantesca actual", ha dit el diputat Daniel Serrano, que ha dit que la legislació té efectes greus per al mercat d'habitatge, atempta contra el dret a la propietat i genera inseguretat jurídica.