08
de setembre
de
2023, 19:50
Actualitzat:
09
de setembre,
9:21h
L'amnistia està sobre la taula en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez. Tant ERC com Junts situen aquesta qüestió com a "línia vermella" -en el cas dels republicans- o "condició prèvia" -en paraules dels juntaires- per avalar la presidència del líder socialista. Falta per veure els termes d'aquesta amnistia i saber quin espai temporal abraçaria i quins delictes quedarien "oblidats", però la part independentista aspira que tot allò relacionat amb el procés -des del 9-N, passant per l'1-O i les protestes postsentència- quedi amnistiat. El PSOE s'ha obert a parlar-ne, malgrat la indignació de la vella guàrdia del partit, i Sumar hi busca un encaix constitucional. Si finalment es concreta, sentències com les de l'1-O quedarien oblidades i no es jutjaria la causa pels preparatius del referèndum, però quines conseqüències tindria en les carpetes internacionals?
L'independentisme ha posat moltes esperances aquests últims anys en les resolucions internacionals. Ha estat fora d'Espanya on s'han obtingut els principals èxits: judicials, de la mà sobretot de l'exili que lidera Carles Puigdemont, i a través de pronunciaments d'institucions com el Consell d'Europa, on ERC ha fet feina discreta per obtenir resultats. Un dels objectius quan va començar la repressió va ser poder portar la causa de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar les vulneracions de drets de l'Estat contra els independentistes des que va començar la persecució per l'organització del referèndum i l'empresonament dels líders polítics. El TEDH ja té sobre la taula aquestes demandes -les de l'1-O no s'han admès a tràmit, encara- però perquè es pronunciï encara falta temps, i ja es podria haver aprovat una amnistia.
Es podria donar la paradoxa que el TEDH tanqués aquesta carpeta, on l'independentisme tenia aspiracions d'aconseguir una sentència favorable contra el criteri del Tribunal Suprem? Les fonts jurídiques consultades admeten dubtes sobre què pot passar. El reglament del TEDH i el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) no són clars, en aquest sentit. L'article 37 del CEDH diu que el tribunal podrà arxivar una demanda quan "les circumstàncies" permetin comprovar que "el litigi s'ha resolt" o que "per qualsevol altre motiu verificat pel tribunal ja no estigui justificada la continuació de l'examen de la demanda". El dubte és si l'amnistia es podria tenir en compte en aquest sentit. El mateix article diu que el tribunal seguirà estudiant la demanda "si ho exigeix el respecte als drets humans". L'amnistia i els indults "reparen" les vulneracions de drets denunciades per les defenses?
La qüestió, en tot cas, és complexa. Fonts consultades ressalten que el cas català és "singular" i això fa difícil de pronosticar quins poden ser els passos del TEDH si finalment la qüestió de l'1-O queda amnistiada. Altres veus consideren que el tribunal tindria incentius per desmarcar-se de la qüestió, donant per fet que ja s'ha resolt. En tot cas, és evident que la causa perdria urgència i transcendència. Urgència, perquè no hi ha presos després dels indults i perquè s'hauria fet una amnistia; i transcendència, perquè en cas de sentència contra l'Estat, és molt probable que les mesures de reparació imposades tinguin menys repercussió un cop no hi ha gent a la presó ni causes obertes. En cas de guanyar, fonts consultades admeten que seria una victòria rellevant, però de conseqüències més aviat "morals".
L'independentisme ha posat moltes esperances aquests últims anys en les resolucions internacionals. Ha estat fora d'Espanya on s'han obtingut els principals èxits: judicials, de la mà sobretot de l'exili que lidera Carles Puigdemont, i a través de pronunciaments d'institucions com el Consell d'Europa, on ERC ha fet feina discreta per obtenir resultats. Un dels objectius quan va començar la repressió va ser poder portar la causa de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar les vulneracions de drets de l'Estat contra els independentistes des que va començar la persecució per l'organització del referèndum i l'empresonament dels líders polítics. El TEDH ja té sobre la taula aquestes demandes -les de l'1-O no s'han admès a tràmit, encara- però perquè es pronunciï encara falta temps, i ja es podria haver aprovat una amnistia.
Es podria donar la paradoxa que el TEDH tanqués aquesta carpeta, on l'independentisme tenia aspiracions d'aconseguir una sentència favorable contra el criteri del Tribunal Suprem? Les fonts jurídiques consultades admeten dubtes sobre què pot passar. El reglament del TEDH i el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) no són clars, en aquest sentit. L'article 37 del CEDH diu que el tribunal podrà arxivar una demanda quan "les circumstàncies" permetin comprovar que "el litigi s'ha resolt" o que "per qualsevol altre motiu verificat pel tribunal ja no estigui justificada la continuació de l'examen de la demanda". El dubte és si l'amnistia es podria tenir en compte en aquest sentit. El mateix article diu que el tribunal seguirà estudiant la demanda "si ho exigeix el respecte als drets humans". L'amnistia i els indults "reparen" les vulneracions de drets denunciades per les defenses?
Els líders de l'1-O continuarien sent víctimes?
És rellevant si les mesures adoptades aquests anys per desescalar el conflicte -els indults, la derogació de la a sedició i, eventualment, l'amnistia- fan perdre la condició de víctima als líders de l'1-O que van interposar una demanda a Estrasburg contra la sentència del Suprem. Deixar de considerar-se víctima pot ser una de les causes que justifiquen que el TEDH no admeti el cas. Ara bé, la jurisprudència del tribunal diu que una decisió o mesura favorable al demandant per part de l'Estat, en principi, no és suficient per privar-lo de la condició de víctima, excepte si les autoritats nacionals -el govern espanyol, en aquest cas- ofereixen una reparació "adequada i suficient". En aquest sentit, és rellevant si en la hipotètica llei es fa algun tipus de referència a la reparació per a qui es beneficia de l'amnistia.La qüestió, en tot cas, és complexa. Fonts consultades ressalten que el cas català és "singular" i això fa difícil de pronosticar quins poden ser els passos del TEDH si finalment la qüestió de l'1-O queda amnistiada. Altres veus consideren que el tribunal tindria incentius per desmarcar-se de la qüestió, donant per fet que ja s'ha resolt. En tot cas, és evident que la causa perdria urgència i transcendència. Urgència, perquè no hi ha presos després dels indults i perquè s'hauria fet una amnistia; i transcendència, perquè en cas de sentència contra l'Estat, és molt probable que les mesures de reparació imposades tinguin menys repercussió un cop no hi ha gent a la presó ni causes obertes. En cas de guanyar, fonts consultades admeten que seria una victòria rellevant, però de conseqüències més aviat "morals".