08
de setembre
de
2023, 19:45
Actualitzat:
19:58h
L'amnistia és al centre del debat sobre les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Veus amb ascendència en aquestes converses, com Jaume Asens, transmeten un optimisme contingut respecte de la possibilitat de poder aconseguir una llei que acabi amb la repressió derivada del procés, mentre ERC i Junts coincideixen que és una "línia vermella" per poder cedir els seus vots al líder del PSOE per revalidar la Moncloa. L'amnistia permetria tancar les causes del procés i acabar amb la repressió, però el senador d'ERC i catedràtic de Dret Penal, Joan Queralt, ha advertit que caldrà preveure "què maquinaran els jutges" si s'aprova aquesta llei. "No és tant l'amnistia, que tècnicament és fàcil, sinó com l'administrem políticament i jurídicament, perquè no sabem què faran els tribunals", ha dit, recordant que el Suprem "ho veu com un atac".
Queralt ha estat un dels convidats a la taula rodona organitzada pel col·lectiu Amnistia i Llibertat sota el títol "El camí de l'amnistia". A la trobada, feta a l'Ateneu Barcelonès, els primers promotors de l'amnistia han tret pit de la feina feta aquests últims anys fins a aconseguir que l'amnistia estigui al centre de l'agenda. Una feina que va començar amb una recollida de signatures i la redacció d'una proposició de llei que va quedar bloquejada a la mesa del Congrés, presidida aleshores per Meritxell Batet. La mesa, en aquella ocasió, va actuar de "mini Tribunal Constitucional", en paraules d'un dels redactors d'aquella proposició, Joan Ridao, convidat també al col·loqui juntament amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que també hi va participar, i el portaveu d'Amnistia i Llibertat, Dani Villalaín.
El camí ha estat llarg i costós, però avui dia s'ha articulat un consens al voltant de l'amnistia com a condició per investir Sánchez. El 2020 no es va aconseguir, però "el context ara és més propici", per la feina feta i per l'aritmètica parlamentària que fa necessaris els vots d'ERC i Junts per al PSOE. "L'aritmètica fa molt més en política que una peregrinació a Lourdes", ha exemplificat Ridao. El consens al voltant de l'amnistia és ampli, però algunes veus de l'independentisme la veuen insuficient. "Sap greu que dins de la nostra pròpia trinxera hi hagi qui vulgui una mena de panteó dels immolats i no donar resposta a les víctimes de la repressió", ha assenyalat. Amb tot, ha coincidit amb Queralt en assenyalar el malestar que genera aquesta amnistia al Poder Judicial. "És com si els arrenquessin les extremitats", ha dit.
Durant tot aquest temps s’ha fet “pedagogia” i ha quedat clar també que l’amnistia no només s’aplica en processos de canvi de règim. “L’amnistia es pot aplicar en contextos transicionals, però també en la resolució de conflictes profunds que s’han associat a una variable repressiva rellevant”, ha explicat. Això vol dir que també es pot aplicar en una democràcia consolidada. “L’amnistia no devalua el sistema, sinó que reforça una democràcia consolidada”, ha apuntat. La consellera, en aquest sentit, “no és un drama" i que ara, tres anys després l’amnistia és possible. Políticament, si més no, però l'amenaça dels jutges pot jugar un paper important.
Queralt ha estat un dels convidats a la taula rodona organitzada pel col·lectiu Amnistia i Llibertat sota el títol "El camí de l'amnistia". A la trobada, feta a l'Ateneu Barcelonès, els primers promotors de l'amnistia han tret pit de la feina feta aquests últims anys fins a aconseguir que l'amnistia estigui al centre de l'agenda. Una feina que va començar amb una recollida de signatures i la redacció d'una proposició de llei que va quedar bloquejada a la mesa del Congrés, presidida aleshores per Meritxell Batet. La mesa, en aquella ocasió, va actuar de "mini Tribunal Constitucional", en paraules d'un dels redactors d'aquella proposició, Joan Ridao, convidat també al col·loqui juntament amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que també hi va participar, i el portaveu d'Amnistia i Llibertat, Dani Villalaín.
El camí ha estat llarg i costós, però avui dia s'ha articulat un consens al voltant de l'amnistia com a condició per investir Sánchez. El 2020 no es va aconseguir, però "el context ara és més propici", per la feina feta i per l'aritmètica parlamentària que fa necessaris els vots d'ERC i Junts per al PSOE. "L'aritmètica fa molt més en política que una peregrinació a Lourdes", ha exemplificat Ridao. El consens al voltant de l'amnistia és ampli, però algunes veus de l'independentisme la veuen insuficient. "Sap greu que dins de la nostra pròpia trinxera hi hagi qui vulgui una mena de panteó dels immolats i no donar resposta a les víctimes de la repressió", ha assenyalat. Amb tot, ha coincidit amb Queralt en assenyalar el malestar que genera aquesta amnistia al Poder Judicial. "És com si els arrenquessin les extremitats", ha dit.
La importància del camí: indults i reforma penal
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va col·laborar en la redacció de la primera proposta de llei d’amnistia, l’any 2020. Tres anys després, i com a consellera, Ubasart ha remarcat que l’amnistia és “el final d’un camí de desjudicialització” però no pas el punt final al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. “Durant el camí s’han aconseguit els indults, la reforma del codi penal i tot això han estat passes importants i imprescindibles”, ha afirmat. Sense aquestes passes prèvies, ha defensat la consellera, no hi hauria amnistia. “L’amnistia no és un bolet que apareix per una correlació de forces”, ha remarcat. Ubasart ha destacat que els indults i la reforma del codi penal han permès que es pugui reeditar ara una majoria absoluta progressista i plurinacional al Congrés.Durant tot aquest temps s’ha fet “pedagogia” i ha quedat clar també que l’amnistia no només s’aplica en processos de canvi de règim. “L’amnistia es pot aplicar en contextos transicionals, però també en la resolució de conflictes profunds que s’han associat a una variable repressiva rellevant”, ha explicat. Això vol dir que també es pot aplicar en una democràcia consolidada. “L’amnistia no devalua el sistema, sinó que reforça una democràcia consolidada”, ha apuntat. La consellera, en aquest sentit, “no és un drama" i que ara, tres anys després l’amnistia és possible. Políticament, si més no, però l'amenaça dels jutges pot jugar un paper important.