La manifestació de la Diada exhibeix el suport a la independència en plena negociació amb Madrid

Milers de persones han sortit al carrer aquesta tarda a Barcelona per exigir la independència i pressionar els partits en les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. La manifestació de la Diada, convocada per l'ANC, ha tret al carrer una munió d'independentistes, que s'han concentrat des de primera hora de la tarda en les quatre columnes dissenyades per l'entitat -Llengua, País, Sobirania i Llibertat- per culminar a la plaça Espanya, on hi ha els parlaments de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Òmnium Cultural i la mateixa ANC. La presidenta, Dolors Feliu, ja ha avisat aquests últims dies que les negociacions han de ser per la independència i que l'amnistia no és suficient.

L'ANC afronta la manifestació amb la vista posada a Madrid i amb la intenció d'enfortir la unitat de l'independentisme civil. En plenes negociacions per a la investidura de Sánchez, la decisió final que prenguin ERC -que ha trobat una rebuda incòmoda però sense incidents, amb xiulets a Pere Aragonès- i, sobretot, Junts -que, per contra, ha trobat el suport dels manifestants-, pot ser decisiva per a la configuració d'una "llista cívica", que l'ANC fa mesos que promou en xerrades pel territori.

S'han escoltat proclames favorables a Carles Puigdemont i s'han exhibit pancartes que resaven "Independència o dimissió". Durant el recorregut de les quatre columnes fins a la plaça d'Espanya -batejades amb les paraules "llibertat", "país", "sobirania" i "llengua"- també hi ha hagut missatges en defensa del català i en contra de la negociació política amb l'Estat per a la investidura de Pedro Sánchez.  

En funció de com acabin les converses, l'ANC definirà els propers passos i hi haurà més o menys espai per a una alternativa als tres principals partits. El paper que l'entitat ha de tenir en la configuració d'aquesta alternativa independentista ha tensat l'entitat i ja va ser l'origen de la crisi interna de fa uns mesos. Dirigents com Clara Ponsatí ja s'han posicionat a favor de crear noves candidatures que rivalitzin amb ERC, Junts i la CUP -els anticapitalistes han criticat l'estratègia dels altres dos partits independentistes a Madrid- per reactivar el moviment, i opcions d'extrema dreta com Aliança Catalana amenacen de fer forat.
 

Diada especialment plàcida per als membres de Junts que han participat en la manifestació convocada per l'ANC. Una situació lleugerament diferent del que s'ha trobat el president Aragonès

Informa @davidcobo_https://t.co/BrOiTheHTepic.twitter.com/vl0gfpXj6E

— NacióDigital (@naciodigital) September 11, 2023

En paral·lel als preparatius de la Diada, l'ANC ha dedicat aquests últims mesos els esforços a construir un pacte de l'independentisme civil. L'anomenat Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, presentat divendres, aglutina les principals entitats independentistes, des de la mateixa ANC com Òmnium, el Consell de la República, l'AMI i la Intersindical. Té per objectiu d'evidenciar que es poden trobar punts en comú i pressionar la classe política perquè avancin en aquesta línia. El Pacte aspira a poder treballar en xarxa per desencallar el procés a través d'una estratègia impulsada des de la societat civil.

 

Sense coordinació per afrontar la investidura

La Diada no es pot deslligar de la investidura del president del govern espanyol. Així s'ha vist en la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Els missatges creuats, com és habitual, els han protagonitzat ERC i Junts, que malgrat la pàtina d'unitat amb la qual revesteixen els argumentaris continuen sense coordinar-se de cara a la negociació per la investidura de Sánchez, que haurà d'esperar al fracàs d'Alberto Núñez Feijóo per sotmetre's a la votació -encara sense data- al Congrés dels Diputats. Al Fossar de les Moreres també s'hi han concentrat independentistes al migdia. En termes generals, i amb més o menys resignació, han avalat la via de l'amnistia. No és l'única petició que eleven als partits amb representació al Congrés però sí que és el mínim comú denominador que abracen els convençuts que trepitgen el Fossar.


Per la seva banda,Òmnium també ha fet l'acte al passeig de Lluís Companys. L'entitat que presideix Xavier Antich ha exigit a ERC i Junts coordinar la negociació amb el PSOE, i han dit que l'amnistia hauria de beneficiar 1.432 persones. Són les condemnades, jutjades o investigades en el marc de tot allò que va tenir a veure amb l'1-O. En aquest sentit, n'hi ha 113 condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb una causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. La xifra de mínims que reclama Òmnium de cara a l'amnistia és sensiblement inferior a la de 4.400 represaliats globals que l'entitat denuncia. "Una amnistia només és el primer pas", ha dit Antich.