«President Aragonès, ha rebut pressions de grans empreses?»

Pere Aragonès és un home que cuida les formes. No riu en excés. No es mostra enfadat en públic. No gesticula gaire. Sempre ho té tot calculat per comportar-se com s'entén que és políticament correcte, present com té el sentit institucional. En la distància curta és molt diferent. Qui coneix bé al president de la Generalitat sap que és un home d'humor, i la seva especialitat són les imitacions. Però això ho deixa per l'àmbit privat. Aquesta correcció política l'ha mantingut aquest dijous en la primera sessió que ha protagonitzat de "Pregunta al president", un nou format audiovisual impulsat per Palau en què un grup de ciutadans aleatoris poden preguntar al cap de l'executiu qualsevol qüestió, sense filtres, i aquest ha de contestar. Una mena de sessió de control parlamentària protagonitzada per la ciutadania en què, això sí, Aragonès ha mantingut un posat més simpàtic que el que conserva dins l'hemicicle.

És un nou format amb el qual el Govern busca trencar la distància entre la institució i la ciutadania, demostrar proximitat. "La democràcia del segle XXI ha d'estar basada en una administració oberta i transparent, i en una ciutadania activa i participativa en les institucions i els debats públics", expliquen des de la Generalitat. En la primera sessió, Aragonès hi ha aparegut amb vestit però sense corbata.

S'ha enregistrat a l'Espai Bital de l'Hospitalet de Llobregat, i la moderadora ha estat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha donat pas a les preguntes de deu joves -sis nois i quatre noies- provinents de diverses entitats juvenils com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Tot Raval, el Diari de Barcelona, Pimec Joves i del col·lectiu gitano. Alguns l'han tractat de vostè, altres de tu. I Aragonès, micro en mà, no ha defugit de cap de les qüestions. De fet, les respostes han estat prou elaborades -i extenses- i la seva mà dreta en aquesta sessió, Plaja, li ha anat fent gestos perquè entengués que s'havia d'anar per feina.

"Des que és president, ha notat resistències manifestes o crítiques de grans empreses?", ha preguntat un dels assistents, Bernat Herrandiz, que ha demanat al cap de l'executiu detalls concrets "a favor de la transparència". Aragonès, com era d'esperar, no ha posat noms i cognoms a aquestes pressions que ha reconegut, però sí algun exemple, en el cas de l'Aeroport del Prat: "Hi ha hagut pressions legítimes, són naturals, però per nosaltres com a Govern ha d'estar per damunt l'interès general". En l'argumentació ha fet equilibris per donar la resposta que reclamava el jove sense enfadar en excés les empreses. "Les grans empreses són necessàries", ha volgut deixar clar. Però també ha reivindicat que l'executiu ha revocat a empreses concessions d'infraestructures que tenien "costos elevats". "De resistències n'hi haurà sempre", ha clos. 
 
En unes de les preguntes en què més còmode s'ha mostrat Aragonès ha estat per part de dues representants del col·lectiu gitano. Si una cosa és àmpliament aplaudida en les sessions de control al Parlament quan el republicà pren la paraula, és quan pronuncia discursos sobre la Catalunya integradora. En moltes ocasions, en resposta als diputats de l'extrema dreta. "Hi ha una bretxa entre els joves gitanos i no gitanos. Què creus tu personalment que es pot fer per millorar aquesta situació?", ha preguntat Andrea Fernàndez. Aragonès ha reivindicat el pla integral anual que es fa del poble gitano, ha reivindicat la necessitat que hi hagi referents en espais públics del col·lectiu, i també la necessitat de combatre el racisme arreu. 

"Per què en els barris on hi ha més ciutadans d'ètnia gitana continua havent-hi col·legis segregats?", ha preguntat Laia Cortés. Aragonès ha passat comptes i ha explicat que des de fa dos anys s'ha canviat el decret d'admissions precisament per acabar amb aquesta segregació i posar fi als "guetos". "La barreja és clau. Educar-nos conjuntament ens fa sentir part d'un nosaltres. Per tant, cal més viure conjuntament, més recursos públics, i més assumir que som una societat diversa", ha afegit. 

Durant el seu primer examen d'aquest nou format també ha hagut de respondre preguntes sobre cultura popular, sobre l'educació per competències, les addiccions que creixen entre el jovent, el sexili -moviment migratori de zones rurals a ciutats de joves que volen viure amb més llibertat la sexualitat i identitat de gènere- o sobre la fuga de talent de joves a empreses estrangeres. Tots els assistents han pogut obtenir una resposta del president de la Generalitat.

La sessió s'ha difós per les xarxes socials del Govern, i també a la seva web. A Instagram, hi havia unes 30 persones connectades. La pròxima sessió serà en el trimestre vinent, amb un nou col·lectiu i en un nou indret de Catalunya. El programa s'inspira en diferents formats similars a nivell europeu, entre els quals destaca els Bürgerdialoge (diàlegs civils) que se celebren a Alemanya, especialment durant el mandat d'Angela Merkel. Aragonès ha acabat l'examen exactament al mateix punt del plató on havia començat. Dempeus, micròfon amb mà, i sense haver passejat gaire. Mantenint la correcció política, i amb cara de satisfacció.