23
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
24
de setembre
a les
11:21h
Un acte a Madrid contra una llei d'amnistia que no té efectes sobre Madrid, sinó a Catalunya. És l'ordre del dia que té el PP per aquest diumenge, quan ha convocat a les 12:00 hores un míting al barri de Salamanca, feu de la dreta. Una jornada -propulsada per l'expresident José María Aznar- que busca deslegitimar les converses del socialista Pedro Sánchez amb els partits independentistes per revalidar la seva presidència, i que se celebrarà quan faltaran 48 hores per a l'intent investidura -que es preveu fallida- del popular Alberto Núñez Feijóo. La sessió de diumenge serà el preludi d'una setmana al Congrés en què els populars volen iniciar la precampanya davant d'una hipotètica repetició electoral, atès que el resultat del 23-J no els deixa cap escletxa per sumar majoria. La remuntada per Feijóo només serà possible si Sánchez fracassa, i per això el PP vol crispar els carrers fent que l'espanyolisme els ajudi a fer caure el candidat del PSOE.
L'organització d'aquest acte ha tingut molts girs de guió. El propulsor va ser Aznar en la inauguració del Campus de la FAES, ara fa unes setmanes. Va demanar fer un nou 'Ja n'hi ha prou' als carrers contra la negociació de Sánchez, apel·lant a l'esperit d'Ermua que va mobilitzar tot Espanya contra el segrest i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco per part d'ETA. L'endemà, obedient, el PP de Feijóo va anunciar una manifestació pel cap de setmana del 23 i 24 de setembre. La paraula manifestació, però, es va anar diluint els dies posteriors entre les files populars, que ho preveien fer primer a la plaça Colon, després a la plaça Espanya, i finalment serà un míting clàssic a la plaça Felip II, molt més petita. El motiu del canvi? "Qüestions d'aforament, disponibilitat i accessibilitat", diuen des de Génova.
Tots aquests canvis podran acabar provocant, amb tota probabilitat, que algun despistat acabi anant a l'acte del barri de Salamanca pensant que es tracta d'una manifestació unitària. El cert és, però, que a hores d'ara cap altre partit ha confirmat la seva assistència, i que el veritable gran acte unitari es preveu pel dia 8 d'octubre a Barcelona, convocat per Societat Civil Catalana i al qual ja ha confirmat que hi assistirà la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Una Ayuso, per cert, a qui la direcció de Génova va voler deixar en un segon pla en l'acte d'aquest diumenge, i és que l'ordre era que no intervingués i que els únics parlamentaris fossin Feijóo, Aznar, i Mariano Rajoy. Finalment, però, la pressió d'algunes files dels populars ha acabat provocant una rectificació i intervindrà com a "amfitriona".
Amb la intenció inicial de vetar Ayuso, el PP volia mostrar una imatge d'unitat al voltant de Feijóo per intentar trencar la imatge de la seva crisi de lideratge, amb Ayuso sempre pendent de qualsevol error per entrar en acció i deixar ben clar que ella és la preferida, com a mínim pel públic, com es va demostrar la nit del 23-J quan els assistents a Génova van corejar el seu nom. Finalment, la presidenta madrilenya, tindrà protagonisme. I Feijóo tornarà a aparèixer, amb tota probabilitat, com un candidat tutelat pels expresidents que el van precedir.
Sigui com sigui, amb aquest acte el PP intentarà abanderar la lluita contra la llei d'amnistia, i fer-ho emmirallant-se en temps antics, com van fer els populars contra el nou Estatut de Catalunya, recollint signatures arreu. Des de la nit del 23-J, en què es va percebre la pressió de l'ala més dura del partit sobre Feijóo, l'ordre sobre qui havia de ser, inicialment, un president moderat, és que endureixi el discurs. Inicialment, Feijóo havia expressat la voluntat de parlar amb tothom, inclòs Junts, però la direcció de les velles guàrdies l'ha fet rectificar, bunqueritzar-se, i només poder mirar a l'extrema dreta.
"Mai a Espanya s'havia viscut alguna cosa semblant al que vivim avui", deia també fa uns dies la portaveu del PP Castella-La Manxa, Alejandra Hernández, després d'anunciar que el partit mobilitzarà a més de 1.000 castellanomanxecs a la manifestació. Des de Múrcia, el partit ha habilitat autocars per militants i simpatitzants, però també per ciutadans en general. "Mai abans s'ha hagut de defensar amb tant d'èmfasi el principi d'igualtat entre espanyols", opinava el secretari general del PP a Múrcia, José Miguel Luengo, aquesta setmana.
.jpg)
Totes aquestes paraules d'alarma i alerta sorgeixen després del discurs incendiari i apocalíptic d'Aznar. En l'obertura del campus de la FAES va al·ludir a la "conjuntura dramàtica" que viu Espanya i el "risc existencial per a la seva continuïtat com a nació i com a estat sota l'imperi de la llei". També va advertir contra una "operació en marxa de desmantellament de la Constitució".
Són unes paraules que s'han fet seves des del PP, i que s'han accentuat amb l'últim moviment al Congrés, fer delcatalà, gallec i basc, llengües de ple dret. El mateix dijous en què es va aprovar, Sánchez començava a obrir la porta dialècticament a l'amnistia. I Feijóo advertia que ara, la seva investidura és "imprescindible". Amb aquest acte, el PP intentarà demostrar que Feijóo està menys sol del que l'aritmètica parlamentària plasma.
L'organització d'aquest acte ha tingut molts girs de guió. El propulsor va ser Aznar en la inauguració del Campus de la FAES, ara fa unes setmanes. Va demanar fer un nou 'Ja n'hi ha prou' als carrers contra la negociació de Sánchez, apel·lant a l'esperit d'Ermua que va mobilitzar tot Espanya contra el segrest i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco per part d'ETA. L'endemà, obedient, el PP de Feijóo va anunciar una manifestació pel cap de setmana del 23 i 24 de setembre. La paraula manifestació, però, es va anar diluint els dies posteriors entre les files populars, que ho preveien fer primer a la plaça Colon, després a la plaça Espanya, i finalment serà un míting clàssic a la plaça Felip II, molt més petita. El motiu del canvi? "Qüestions d'aforament, disponibilitat i accessibilitat", diuen des de Génova.
Alberto Núñez Feijóo i José Maria Aznar, en una imatge d'arxiu. Foto: Jesús Hellín / EP
Tots aquests canvis podran acabar provocant, amb tota probabilitat, que algun despistat acabi anant a l'acte del barri de Salamanca pensant que es tracta d'una manifestació unitària. El cert és, però, que a hores d'ara cap altre partit ha confirmat la seva assistència, i que el veritable gran acte unitari es preveu pel dia 8 d'octubre a Barcelona, convocat per Societat Civil Catalana i al qual ja ha confirmat que hi assistirà la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Una Ayuso, per cert, a qui la direcció de Génova va voler deixar en un segon pla en l'acte d'aquest diumenge, i és que l'ordre era que no intervingués i que els únics parlamentaris fossin Feijóo, Aznar, i Mariano Rajoy. Finalment, però, la pressió d'algunes files dels populars ha acabat provocant una rectificació i intervindrà com a "amfitriona".
Amb la intenció inicial de vetar Ayuso, el PP volia mostrar una imatge d'unitat al voltant de Feijóo per intentar trencar la imatge de la seva crisi de lideratge, amb Ayuso sempre pendent de qualsevol error per entrar en acció i deixar ben clar que ella és la preferida, com a mínim pel públic, com es va demostrar la nit del 23-J quan els assistents a Génova van corejar el seu nom. Finalment, la presidenta madrilenya, tindrà protagonisme. I Feijóo tornarà a aparèixer, amb tota probabilitat, com un candidat tutelat pels expresidents que el van precedir.
Alberto Núñez Feijóo i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu. Foto: EP
Sigui com sigui, amb aquest acte el PP intentarà abanderar la lluita contra la llei d'amnistia, i fer-ho emmirallant-se en temps antics, com van fer els populars contra el nou Estatut de Catalunya, recollint signatures arreu. Des de la nit del 23-J, en què es va percebre la pressió de l'ala més dura del partit sobre Feijóo, l'ordre sobre qui havia de ser, inicialment, un president moderat, és que endureixi el discurs. Inicialment, Feijóo havia expressat la voluntat de parlar amb tothom, inclòs Junts, però la direcció de les velles guàrdies l'ha fet rectificar, bunqueritzar-se, i només poder mirar a l'extrema dreta.
Autobusos d'arreu d'Espanya
Aquest enduriment del discurs i la batalla contra l'amnistia ha estat aplaudit per territoris d'arreu d'Espanya. De moment, el partit ha habilitat múltiples autobusos perquè militants populars puguin assistir a l'acte de Madrid, una jornada que situen com imprescindible per evitar el trencament d'Espanya. "L'amenaça és real", deia fa uns dies el president del PP de Salmanca, Carlos García Carbayo. El seu partit ha habilitat cinc autobusos per traslladar els simpatitzants fins a la capital espanyola."Mai a Espanya s'havia viscut alguna cosa semblant al que vivim avui", deia també fa uns dies la portaveu del PP Castella-La Manxa, Alejandra Hernández, després d'anunciar que el partit mobilitzarà a més de 1.000 castellanomanxecs a la manifestació. Des de Múrcia, el partit ha habilitat autocars per militants i simpatitzants, però també per ciutadans en general. "Mai abans s'ha hagut de defensar amb tant d'èmfasi el principi d'igualtat entre espanyols", opinava el secretari general del PP a Múrcia, José Miguel Luengo, aquesta setmana.
"Sánchez, assabenta-te'n, Espanya no es trosseja", el cartell d'un manifestant contra l'amnistia Foto: Carme Rocamora
Totes aquestes paraules d'alarma i alerta sorgeixen després del discurs incendiari i apocalíptic d'Aznar. En l'obertura del campus de la FAES va al·ludir a la "conjuntura dramàtica" que viu Espanya i el "risc existencial per a la seva continuïtat com a nació i com a estat sota l'imperi de la llei". També va advertir contra una "operació en marxa de desmantellament de la Constitució".
Són unes paraules que s'han fet seves des del PP, i que s'han accentuat amb l'últim moviment al Congrés, fer delcatalà, gallec i basc, llengües de ple dret. El mateix dijous en què es va aprovar, Sánchez començava a obrir la porta dialècticament a l'amnistia. I Feijóo advertia que ara, la seva investidura és "imprescindible". Amb aquest acte, el PP intentarà demostrar que Feijóo està menys sol del que l'aritmètica parlamentària plasma.