ERC i Junts encara no han pactat cap posicionament sobre l'amnistia en plena negociació amb Sánchez

El debat de política general és, cada any, el moment més transcendental de l'activitat parlamentària a Catalunya. Aquest 2023, però, s'ha celebrat amb un ull posat al debat d'investidura fallit que està protagonitzant Alberto Núñez Feijóo, resolt amb una primera votació contrària al candidat del PP. Les propostes de resolució del debat català s'han empeltat del context a Madrid i, com és habitual en els últims temps, han servit per certificar la desunió de l'independentisme, que coincideix discursivament en el referèndum -ja es va constatar en l'última campanya electoral-, però discrepa sobre com afrontar la investidura de Pedro Sánchez i fer valer els 14 escons que tenen ERC i Junts al Congrés.

La discussió d'aquests dies ha girat al voltant de l'amnistia, condició de mínims que l'independentisme posa al PSOE si vol revalidar la Moncloa. Malgrat aquesta coincidència, i quan falten pocs dies perquè s'intensifiquin les converses entre els socialistes i els independentistes, ERC, Junts i la CUP no han presentat cap proposta de resolució conjunta sobre una eventual llei que posi fi a la repressió. No hi ha hagut, doncs, coordinació entre republicans i juntaires, immersos en la negociació de la investidura. Cada formació ha presentat la seva pròpia proposta i no descarten o bé transaccionar-ne alguna en les properes hores, o votar les dels altres partits independentistes que facin referència a l'amnistia. De proposta conjunta, que situï un consens de mínims en aquest àmbit, no n'hi ha hagut. Per part del PSC, en la línia de la discreció receptada per la cúpula del partit, es limita a proposar "diàleg" per avançar en la resolució del conflicte.


ERC portarà divendres a votació una proposta per la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat que es basi en l'amnistia i l'autodeterminació. En termes similars s'expressa la proposta de Junts, que també reclama la desjudicialització del conflicte i el reconeixement del dret a l'autodeterminació per fer realitat "la decisió que va prendre l'1-O". Des de la CUP fan referència a la proposició de llei que ja va portar l'independentisme al Congrés l'any 2020 i que la mesa va bloquejar. Aquella llei ja incloïa el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Els tres partits coincideixen a dir que la desjudicialització no és suficient i que cal resoldre el conflicte polític a través d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Des dels comuns també fan una breu referència a l'amnistia en el marc de "reforçar i millorar l'autogovern". Així, insten el Parlament a "culminar" el camí iniciat amb els indults amb una llei d'amnistia que "permeti tancar de manera definitiva la desjudicialització del conflicte". Per la seva banda, el PSC no parla en cap moment d'aquesta eventual llei -tampoc ho ha fet de manera explícita Salvador Illa en la seva intervenció al Parlament- i es limita a demanar "diàleg a favor de la convivència" i "avançar amb coherència" en el camí del "retrobament". Al seu discurs, Illa ha advertit ERC i Junts que les negociacions de la investidura no poden ser una "cursa" entre els dos partits independentistes i que cal centrar-se en el resultat final.


 

Un Govern amb poca confiança

Malgrat que republicans i juntaires coincideixen ara en la via de la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, durant el debat s'han fet evidents la profunda desconfiança. En les propostes de resolució de Junts, de fet, el partit inclou un punt per tal que el Parlament constati que el Govern no té la confiança ni el suport de la cambra. Aniria en la línia de la qüestió de confiança que Batet va demanar fa tot just un any -i que va comportar la sortida de Junts de l'executiu- si bé no tindrà efectes rellevants més enllà de constatar -si s'aprova- que l'executiu d'Aragonès només té el suport garantit de 33 diputats. Els socialistes també volen que el Parlament posi en relleu la debilitat del Govern. Els comuns, de manera menys vehement, també constaten la poca fortalesa de l'executiu. 
 

Un debat amb missatges creuats

En el transcurs del debat, el president Pere Aragonès ha allargat la mà al cap de files de Junts al Parlament, Albert Batet, per tal de negociar de manera conjunta el referèndum a Madrid. "Estic compromès a fer-ho amb unitat i replantejant els instruments que tenim", ha assenyalat Aragonès després d'escoltar com el partit de Carles Puigdemont li reclamava un canvi de rumb immediat. "O rectificació, o eleccions", ha assenyalat Batet en una intervenció molt dura contra l'executiu i, també, contra el paper d'Aragonès com a president de la Generalitat.


"No faci perdre més temps al conjunt del país ni faci perdre més temps al conjunt de la ciutadania", ha ressaltat el dirigent de Junts, que ha certificat -una vegada més- les discrepàncies entre les dues formacions, que fa tan sols un any compartien Govern. Tampoc la CUP ha estat amable amb Aragonès per les negociacions obertes amb el PSOE, un escenari en el qual també hi ha entrat Junts de ple amb el lideratge de Puigdemont. Si l'any passat ja va ser impossible compatibilitzar les estratègies de les tres formacions independentistes, que sumen 74 escons al Parlament, aquest 2023 s'ha repetit la tendència, però encara amb més agror.

Pel que fa al PSC, el missatge de Salvador Illa s'ha centrat a advertir l'independentisme de les "curses" entre ERC i Junts en el marc de la investidura de Sánchez. També s'ha encarregat de refredar l'amnistia, que ahir Aragonès va donar per descomptada. Fins i tot va parlar en futur d'una trobada propera en el temps al Palau de la Generalitat amb Puigdemont i també amb Marta Rovira, secretària general d'ERC. En el debat d'investidura celebrat a Madrid, Pedro Sánchez ha evitat intervenir -s'ha escudat en el diputat Óscar Puente- i, d'aquesta manera, s'ha estalviat pronunciar-se sobre l'amnistia, el principal retret que li ha fet Feijóo.