29
de setembre
de
2023, 11:45
Actualitzat:
11:48h
El debat de política general de l'any passat va estar marcat per la qüestió de confiança que va demanar Albert Batet, en l'últim sospir de la seva intervenció, al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan Junts encara formava part de l'executiu. La demanda, que Aragonès desconeixia, va provocar un terratrèmol a la política catalana i es va saldar, primer, amb la destitució del vicepresident, Jordi Puigneró, i després amb la sortida dels juntaires del Govern. Un any després, l'executiu camina sol, amb 33 diputats i amb dificultats per tirar endavant l'agenda legislativa, tot i l'èxit d'haver aconseguit aprovar els pressupostos de la mà del PSC i els comuns. Aragonès no s'ha sotmès a cap qüestió de confiança i té clar que no ho farà, i manté l'objectiu d'acabar la legislatura el 2025.
Un any després d'aquell moviment de Junts, el Parlament ha constatat la debilitat i la manca de confiança del Govern. Ho ha fet a través de tres resolucions impulsades pel PSC, Junts i En Comú Podem que assenyalen que l'executiu d'Aragonès es troba en minoria, només té el suport explícit d'una minoria i que escasseja l'ambició i la capacitat de lideratge. Els tres grups s'han coordinat per votar-se les resolucions pròpies, de manera que han tirat endavant amb una majoria absoluta de la cambra davant l'oposició d'ERC. A Palau es dona una importància relativa al moviment dels grups i s'interpreta com la utilització d'una iniciativa parlamentària per una finalitat no prevista. El mecanisme per constatar la manca de confiança és la qüestió de confiança, i és decisió del president sotmetre-s'hi.
En aquest sentit, les resolucions aprovades sobre la feblesa del Govern no s'allunyen de la gesticulació que també han fet ERC i Junts condicionant la investidura de Pedro Sánchez al compromís de posar les bases per fer un referèndum, moviment que no ha agradat al PSC. Uns socialistes que, mentre assenyalen la debilitat del Govern i que "s'ha aprofundit la manca de confiança de la majoria de la cambra", ha allargat la mà a Aragonès per començar a negociar els pressupostos de l'any vinent. En tot cas, fa mesos que els socialistes denuncien una manca de rumb per part de l'executiu, que no concreta amb quines aliances aspira a acabar una legislatura que va començar amb Junts i la CUP i que ha avançat amb pactes amb PSC i comuns.
La portaveu socialista, Alícia Romero, ha estat clara en aquest sentit. "Vostè ha decidit anar sol i això és el que el farà fracassar", ha dit. Ja ho va dir Salvador Illa dimecres i ho ha refermat Romero quan ha criticat la "manca de rumb i orientació" del Govern, i n'ha destacat la "feblesa". Malgrat obrir-se a parlar dels pressupostos, la portaveu ha advertit que el seu grup "no farà de comparsa d'un Govern i un partit que fa una dècada que arrossega els peus".
Els comuns, que també han tingut un paper determinant aquest últim any a l'hora d'aprovar els pressupostos, també han furgat en la debilitat d'Aragonès. El portaveu, David Cid, ha lamentat la "manca de lideratge" d'Aragonès i ha constatat la "incapacitat" del Govern de complir i executar l'acord pressupostari, així com la falta d'ambició de l'executiu. "El seu Govern és de tràmit, no il·lusiona ni emociona", ha etzibat Cid a Aragonès, abans d'instar-lo a donar "sentit" a aquest tram final de legislatura. Els comuns seran decisius si el president vol aprovar uns nous pressupostos per afrontar l'últim any de govern. Com a gest, no en clau catalana, sinó de cara a les negociacions de la investidura espanyola, el partit de Jéssica Albiach ha votat a favor, també, de la resolució sobre l'amnistia.
Un any després d'aquell moviment de Junts, el Parlament ha constatat la debilitat i la manca de confiança del Govern. Ho ha fet a través de tres resolucions impulsades pel PSC, Junts i En Comú Podem que assenyalen que l'executiu d'Aragonès es troba en minoria, només té el suport explícit d'una minoria i que escasseja l'ambició i la capacitat de lideratge. Els tres grups s'han coordinat per votar-se les resolucions pròpies, de manera que han tirat endavant amb una majoria absoluta de la cambra davant l'oposició d'ERC. A Palau es dona una importància relativa al moviment dels grups i s'interpreta com la utilització d'una iniciativa parlamentària per una finalitat no prevista. El mecanisme per constatar la manca de confiança és la qüestió de confiança, i és decisió del president sotmetre-s'hi.
En aquest sentit, les resolucions aprovades sobre la feblesa del Govern no s'allunyen de la gesticulació que també han fet ERC i Junts condicionant la investidura de Pedro Sánchez al compromís de posar les bases per fer un referèndum, moviment que no ha agradat al PSC. Uns socialistes que, mentre assenyalen la debilitat del Govern i que "s'ha aprofundit la manca de confiança de la majoria de la cambra", ha allargat la mà a Aragonès per començar a negociar els pressupostos de l'any vinent. En tot cas, fa mesos que els socialistes denuncien una manca de rumb per part de l'executiu, que no concreta amb quines aliances aspira a acabar una legislatura que va començar amb Junts i la CUP i que ha avançat amb pactes amb PSC i comuns.
La portaveu socialista, Alícia Romero, ha estat clara en aquest sentit. "Vostè ha decidit anar sol i això és el que el farà fracassar", ha dit. Ja ho va dir Salvador Illa dimecres i ho ha refermat Romero quan ha criticat la "manca de rumb i orientació" del Govern, i n'ha destacat la "feblesa". Malgrat obrir-se a parlar dels pressupostos, la portaveu ha advertit que el seu grup "no farà de comparsa d'un Govern i un partit que fa una dècada que arrossega els peus".
Junts furga en la "manca de credibilitat" del Govern
Malgrat l'acord de mínims al voltant de l'amnistia i el referèndum, que ha permès reconstruir circumstancialment la unitat independentista, Junts ha estat contundent en constatar la "debilitat i solitud" del Govern, una "manca de confiança" que s'explica per intentar governar el país "donant l'esquena a la majoria independentista". La portaveu, Mònica Sales, ha ressaltat la "incapacitat de liderar i de traçar un horitzó", així com la "falta de credibilitat i fermesa a l'hora de negociar amb l'Estat". Un dels esculls entre ERC i Junts al voltant de l'amnistia era, precisament, que els juntaires no volen que les negociacions les lideri el Govern, i sostenen que ho han de fer els partits. La resolució aprovada no és concreta en aquest sentit.Els comuns, que també han tingut un paper determinant aquest últim any a l'hora d'aprovar els pressupostos, també han furgat en la debilitat d'Aragonès. El portaveu, David Cid, ha lamentat la "manca de lideratge" d'Aragonès i ha constatat la "incapacitat" del Govern de complir i executar l'acord pressupostari, així com la falta d'ambició de l'executiu. "El seu Govern és de tràmit, no il·lusiona ni emociona", ha etzibat Cid a Aragonès, abans d'instar-lo a donar "sentit" a aquest tram final de legislatura. Els comuns seran decisius si el president vol aprovar uns nous pressupostos per afrontar l'últim any de govern. Com a gest, no en clau catalana, sinó de cara a les negociacions de la investidura espanyola, el partit de Jéssica Albiach ha votat a favor, també, de la resolució sobre l'amnistia.