02
d'octubre
de
2023, 18:04
Actualitzat:
18:04h
El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dilluns el recurs de Vox, validant així la reforma legal que impedeix que un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) caducat -com l'actual- pugui fer nomenaments discrecionals, una limitació de funcions que ha dut el Tribunal Suprem (TS) a la vora del col·lapse per la crisi de vacants, segons ha informat el mateix TC.
El Constitucional ha celebrat un Ple monogràfic per debatre els dos esborranys que hi havia damunt la taula: un de la magistrada progressista María Luisa Balaguer sobre el recurs de l'extrema dreta, que proposava avalar la reforma; i un altre del magistrat conservador César Tolosa sobre el recurs del PP contra la mateixa modificació legal, que advocava per tombar-la.
Les fonts jurídiques consultades per Europa Press indiquen que, tal com estava previst, la majoria dels magistrats -els set progressistes enfront dels quatre conservadors- s'ha decantat per la ponència de Balaguer, que ara s'encarregarà també de la relativa al recurs popular. A banda de Tolosa, els altres tres magistrats del bloc conservador -Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel- han anunciat vot particular contra aquesta sentència.
La ponència aprovada dona suport a la reforma del CGPJ en considerar que l'article 122 de la Constitució dona marge suficient al legislador per regular l'òrgan de govern dels jutges. El referit precepte assenyala, sobre el CGPJ, que "la llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d'incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari".
A més a més, incideix en el fet que la Constitució expressa clarament que el CGPJ té un mandat de cinc anys, després dels quals ha de renovar-se, per la qual cosa no contempla un Consell en funcions. D'aquí ve que defensi que aquestes es limitin, sobretot si tenen un caràcter discrecional. "El CGPJ en funcions ha de poder desenvolupar les atribucions que constitucionalment li corresponguin, però sotmeses a límits estrictes que evitin que aquest òrgan, en situació de pròrroga per la concurrència d'una circumstància d'anomalia institucional, comprometi la capacitat de decisió futura del govern del Poder Judicial, allí on les decisions a adoptar tinguin un alt grau de discrecionalitat i un baix contingut de mera gestió administrativa", explica.
Així mateix, descarta la denúncia específica d'inconstitucionalitat referida a la restricció funcional del Consell per nomenar el seu president i del Suprem, responent que és una qüestió que la Constitució deixa al legislador. De la mateixa forma respon a la impugnació que afecta la facultat d'interposar un conflicte d'atribucions davant el Constitucional, incidint en el fet que "és una facultat sorgida del mer reconeixement legal" que per això pot limitar-se.
També rebutja les crítiques de Vox a la manera de tramitar la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), concloent que no va haver-hi ús fraudulent de la proposició perquè la utilització d'aquesta figura legislativa no ve limitada per raó material quan es tracta de regular matèries pròpies de la LOPJ. En conseqüència, resol igualment que no va haver-hi irregularitat en no escoltar el mateix CGPJ perquè per aquesta via el seu informe no era preceptiu.
El Constitucional ha celebrat un Ple monogràfic per debatre els dos esborranys que hi havia damunt la taula: un de la magistrada progressista María Luisa Balaguer sobre el recurs de l'extrema dreta, que proposava avalar la reforma; i un altre del magistrat conservador César Tolosa sobre el recurs del PP contra la mateixa modificació legal, que advocava per tombar-la.
Les fonts jurídiques consultades per Europa Press indiquen que, tal com estava previst, la majoria dels magistrats -els set progressistes enfront dels quatre conservadors- s'ha decantat per la ponència de Balaguer, que ara s'encarregarà també de la relativa al recurs popular. A banda de Tolosa, els altres tres magistrats del bloc conservador -Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel- han anunciat vot particular contra aquesta sentència.
La ponència aprovada dona suport a la reforma del CGPJ en considerar que l'article 122 de la Constitució dona marge suficient al legislador per regular l'òrgan de govern dels jutges. El referit precepte assenyala, sobre el CGPJ, que "la llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d'incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari".
A més a més, incideix en el fet que la Constitució expressa clarament que el CGPJ té un mandat de cinc anys, després dels quals ha de renovar-se, per la qual cosa no contempla un Consell en funcions. D'aquí ve que defensi que aquestes es limitin, sobretot si tenen un caràcter discrecional. "El CGPJ en funcions ha de poder desenvolupar les atribucions que constitucionalment li corresponguin, però sotmeses a límits estrictes que evitin que aquest òrgan, en situació de pròrroga per la concurrència d'una circumstància d'anomalia institucional, comprometi la capacitat de decisió futura del govern del Poder Judicial, allí on les decisions a adoptar tinguin un alt grau de discrecionalitat i un baix contingut de mera gestió administrativa", explica.
Així mateix, descarta la denúncia específica d'inconstitucionalitat referida a la restricció funcional del Consell per nomenar el seu president i del Suprem, responent que és una qüestió que la Constitució deixa al legislador. De la mateixa forma respon a la impugnació que afecta la facultat d'interposar un conflicte d'atribucions davant el Constitucional, incidint en el fet que "és una facultat sorgida del mer reconeixement legal" que per això pot limitar-se.
També rebutja les crítiques de Vox a la manera de tramitar la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), concloent que no va haver-hi ús fraudulent de la proposició perquè la utilització d'aquesta figura legislativa no ve limitada per raó material quan es tracta de regular matèries pròpies de la LOPJ. En conseqüència, resol igualment que no va haver-hi irregularitat en no escoltar el mateix CGPJ perquè per aquesta via el seu informe no era preceptiu.