I la caixa del Barça, com s’arregla?

«Els números del club fan por. Molta. Massa. L’obligació de retallar despeses no s’ha complert i aquest exercici, en principi, no vendrà patrimoni»

Joan Laporta, en una imatge d'arxiu
Joan Laporta, en una imatge d'arxiu | Oscar J. Barroso / Europa Press
13 d'octubre de 2023
Actualitzat: 22 de març de 2024, 16:40h

Els números del Barça fan por. Molta. Massa. El club segueix en risc tal com reconeixen els auditors. No és res que ens inventem els periodistes ni els membres de l’entorn que no combreguen amb la gestió del president Joan Laporta. Ara fa un any, el Barça va decidir canviar d’auditors. Va aparcar els famosos Big Four (KPMG, Deloitte, Ernst & Young i PwC) i va decidir contractar una marca menys coneguda, Grant Thornton. Ho va fer just l’estiu que necessitava tancar la venda de patrimoni més important de la història del club per salvar un matchball que, de fallar, l’hagués dut pràcticament a la ruïna.

El juliol del 2022, Laporta fitxava Grant Thornton i obria la pista per tancar l’operació que el duia a vendre un 49% de Barça Studios a les empreses Socios.com i Orpheus Media, aquesta darrera de Jaume Roures. La xifra: 200 milions d’euros. Si la meitat de la companyia valia 200 milions, l’altra meitat, com no pot ser d’una altra manera, en val 200 més. En total, 400 milions en una "palanca" (200 de venda i 200 de valoració d’actiu propi) que, juntament amb la cessió del 15% dels drets televisius per 400 milions al fons Sixth Street, han permès tancar l’exercici econòmic 2022-23 amb 304 milions de beneficis. 800 dels quals, repeteixo, procedents de les famoses "palanques". Venda de patrimoni, per ser clars. L’auditor ha aprovat totes les operacions perquè són legals, però segueix apuntant a la viabilitat de l’entitat blaugrana, que continua caminant coix amb uns fons propis negatius: “Aquests fets podrien suposar un dubte significatiu sobre l’aplicació del principi d’empresa en funcionament”.

Aquest proper exercici -en principi- el Barça no vendrà patrimoni. I s’ha calculat que el club tindrà beneficis de 8 milions d’euros. Ens entra la suor freda només de pensar en com es podrà aconseguir, si l’exercici 22-23 s’hauria tancat amb 330 milions d’euros de pèrdues si no s’haguessin venut actius. Els directius són conscients que la retallada de despeses haurà de ser històrica: més de 300 milions en un any. Però, com s’ho faran si les despeses han augmentat any rere any des que Joan Laporta va heretar el club el març del 2021? La temporada 2021-22 es van pressupostar 784 milions de despeses i el curs es va tancar amb 856 milions, 72 milions més dels previstos. I en aquest exercici se’n van pressupostar 1.065 i se n’han fet 1.165, 100 més sobre les previsions i 309 milions més que la temporada anterior, justament en una època on el club estava obligat a fer retallades.

L’obligació de retallar despeses sembla que no s’ha complert. Ni de llarg. Tot el contrari. I és el gran problema del Barça actual, sabent que la facturació descendirà amb el trasllat del primer equip masculí a Montjuïc i que se’n podran treure menys ingressos. Tres aspectes a tenir en consideració en la parcel·la de les despeses: hi ha dos grans calaixos de sastre que es diuen “Despeses de gestió” i “Altres Despeses” que mai es detallen. Aquestes partides han crescut considerablement: les de gestió, de 182 a 255 milions; les “altres”, de 97 a 171 milions.

La segona partida a valorar són els salaris no esportius, és a dir, els dels treballadors i executius del club. En plena retallada, aquests sous han augmentat 5 milions d’euros (de 58,7 a 63,8 milions). I la tercera partida, els honoraris dels agents de jugadors. Una pujada brutal de 3,14 milions a 11,6 milions. S’intueix que el fitxatge de Lewandowski hi té alguna cosa a veure. La directiva de Laporta faria bé en explicar fil per randa, en l’Assemblea del pròxim 21 d’octubre, el motiu d’haver augmentat aquestes despeses en una època en la qual el principal objectiu és aplicar una política d’austeritat severa perquè el club, només obrir la persiana, segueixi perdent diners.

Arxivat a