L'Audiència Nacional obre judici oral a Fernández Díaz i l'excúpula d'Interior per l'espionatge a Bárcenas

L'exministre s'enfronta a 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació per l'operatiu parapolicial per robar documentació sobre la trama Gürtel a l'extresorer del PP

Jorge Fernández Díaz
Jorge Fernández Díaz | Adrià Costa
13 d'octubre de 2023, 12:54
Actualitzat: 13:50h
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha acordat l'obertura de judici oral contra l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'excúpula del Ministeri de l'Interior per l'operació Kitchen, el cas d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. García Castellón ha imposat una fiança a l'exministre de 120.000 euros. En una interlocutòria de 24 pàgines, el magistrat rebutja declarar el PP com a responsable civil a títol lucratiu, tal com volia el PSOE. La Fiscalia acusa Fernández Díaz d'un delicte de malversació, encobriment, i delictes contra la intimitat, i li demana fins a 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació.

L'operació Kitchen va ser un operatiu parapolicial i sense control judicial per espiar Luis Bárcenas i aconseguir robar-li documents incriminatoris contra dirigents del PP en el marc de la trama Gürtel. Segons el jutge instructor, va ser impulsat des del Ministeri de l'Interior que dirigia Jorge Fernández Díaz i coordinat pel seu número 2, Francisco Martínez. En la trama hi va participar la policia patriòtica, liderada per Eugenio Pino, José Manuel Villarejo i altres comissaris i inspectors.

El ministeri públic demana fins a 15 anys de presó i 33 anys d'inhabilitació per a l'exsecretari d'estat de seguretat, Francisco Martínez, i l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino pels delictes d'encobriment, malversació i delictes contra la intimitat. Qui s'enfronta a una pena més alta de presó és el comissari José Manuel Villarejo, amb 19 anys, 33 d'inhabilitació absoluta i 9 d'inhabilitació especial pels delictes d'encobriment, malversació, delictes contra la intimitat i suborn.

Els fiscals també demanen 15 anys de presó i 48 d'inhabilitació absoluta per al comissari Andrés Manuel Gómez Gordo; 12 anys i mig de presó i 28 d'inhabilitació per al comissari Enrique García Castaño; i 2 anys i mig de presó i 9 d'inhabilitació per al comissari Marcelino Martín Blas. La trama d'espionatge va comptar amb la participació important de Sergio Ríos, que era el xòfer de Bárcenas, i per això la Fiscalia li demana 12 anys de presó i 13 d'inhabilitació, i que se l'expulsi del Cos Nacional de Policia.
 

L'objectiu era robar manterial comprometedor

El fiscal relata que els investigats, posats de comú acord i amb coneixement de la il·licitud dels fets, entre 2012 i 2013, van posar en marxa l'operatiu. Així, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i màxim responsable polític d'aquest departament, amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud, va instar Francisco Martínez, que va ser, primer el seu cap de gabinet i des de gener de 2013 secretari d'Estat de seguretat, perquè posés en marxa una missió encaminada a l'obtenció d'informació i documentació que pogués estar en poder de Bárcenas. L'objectiu era sostreure aquest material de l'autoritat judicial en la investigació que es duia a terme en el marc de la peça separada denominada 'papers de Bárcenas, en el cas Gürte'.

Francisco Martínez va assumir la coordinació de l'operació, que es va encomanar, pel que fa a la seva planificació i desenvolupament al director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino. Pino, al seu torn, va encarregar aquesta operació al comissari jubilat José Manuel Villarejo, qui, per a la seva execució, es va servir en un primer moment de Marcelino Martín Blas, que estava al capdavant de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional, i posteriorment d'Enrique García Castaño, al front de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), que va assumir personalment el compromís de dur a bon terme la missió, servint-se de la Unitat Especial de Seguiments adscrita a la UCAO.