A Joan Laporta no hi ha qui el guanyi davant d’un micròfon. No fa falta ni tan sols que digui la veritat. El president del Barça és capaç de convèncer d’allò que calgui amb una oratòria que ja l’haguessin volguda els seus antecessors, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Sobretot el segon, que únicament per la seva manera d’expressar-se ja generava confusió i una ombra de sospita sobre tot allò que explicava. A Laporta això no li passa. També perquè l’actual mandatari blaugrana coneix el barcelonisme i té clar com reaccionarà davant de segons quins postulats. Aquest dijous a Catalunya Ràdio, Laporta va defensar-se de la investigació que ha engegat el jutge Joaquín Aguirre contra la seva persona pels pagaments a l'exàrbitre, José María Enríquez Negreira durant el seu primer mandat. Una defensa basada en fets, interpretacions i reflexions, algunes que s’aproximen a la realitat, d’altres que no tant. Perquè s’entengui millor, ho desgranem a través de les seves frases:
- “Coneixent l’històric d’aquest jutge, estàvem advertits per la nostra defensa que era molt possible que acabés jo també investigat”. Aprovat. Des de feia setmanes ja corria la brama que Laporta acabaria investigat pel cas Negreira. No només li ho van advertir al president del Barça, sinó també a molts dels que vam preguntar a juristes especialitzats quins podrien ser els següents passos del jutge Aguirre. Laporta estava ben informat.
- “No té fonament, no hi ha delicte de suborn. És una opinió majoritària dins del món de l’advocacia que això no pot prosperar”. Aprovat. Els experts consultats ens han reiterat que el delicte de suborn no es pot aplicar a un directiu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). El suborn només pot succeir si la part corrompuda és funcionari públic i, en aquest cas, les fonts jurídiques tenen clar que la qualificació de Negreira com a funcionari està agafada amb pinces. El jutge defensa que la RFEF és una entitat privada d’interès públic i que, per tant, els seus directius poden ser considerats funcionaris. Bona part del món jurídic no ho veu així.
- “No ho hem negat mai, vam estar pagant uns diners per uns serveis tècnics arbitrals i de jugadors. Hem deixat ben clar i hem acreditat que era per uns serveis. Vam presentar més de 600 informes que només corresponien a tres anys. Pensa que durant 18 anys se’n van fer molts. Hem demostrat això, que hi havia uns informes documentats amb uns vídeos en alguns casos”. Suspès. Des del primer dia, Laporta ha utilitzat l’argument dels informes tècnics. Com diu en aquesta declaració, és cert que el club va presentar més de 600 informes al jutge, però aquests informes estan confeccionats pel fill de Negreira, que els va facturar amb la seva pròpia empresa mentre el pare continuava cobrant per les seves tasques. El pare va reconèixer davant Hisenda que mai va fer cap informe pel Barça. En resum, Laporta no explica la veritat: el pare va cobrar durant 18 anys per uns serveis, mentre que el fill va facturar per uns informes durant només quatre anys: de 2014 a 2018. Precisament, aquests són els informes entregats al jutge.
- “Qui duia la relació amb el Barça era el fill, que era un molt bon professional”. Suspès. El fill va treballar pel Barça del 2014 al 2018 fent informes arbitrals. El pare va tenir relació contractual amb el Barça del 2001 al 2018. De fet, en la primera etapa de Joan Laporta com a president (2003-2010), l’empresa del fill va facturar durant dos anys (2003-05) per la impossibilitat del pare, que va tenir un accident i cobrava una pensió de l’Estat. Això sí, tenia poders sobre els comptes corrents de la societat del fill.
- “A la llista de proveïdors hi havia factures. De la nostra època podem provar tots els pagaments per transferència bancària. I auditats”. Suspès. Laporta va desviar l’atenció quan va ser preguntat pels motius pels quals l’empresa de Negreira no apareixia a la llista de proveïdors del club que els socis poden consultar. Ni Dasnil 95, ni Nilsad SCP (les dues empreses de Negreira que van facturar) apareixien en aquesta llista. Tampoc hi van aparèixer les empreses del grup Nicestream que el Barça de Bartomeu va contractar en el cas Barçagate.
- “L’altra hipòtesi és que aquests pagaments són per comprar àrbitres o arreglar partits. Això no ho han provat i no ho provaran perquè no és cert”. Aprovat. És altament improbable que cap àrbitre reconegui un pagament per arreglar un partit. També és improbable que Negreira, el seu fill o els presidents del Barça investigats reconeguin que els pagaments estaven destinats a influir en el col·lectiu arbitral, en decisions del Comitè Tècnic d’Àrbitres o en la mateixa RFEF. El delicte de corrupció esportiva es confirma únicament provant la intenció d’un pagament, però en aquest cas no hi ha res escrit ni hi haurà cap declaració que provi una intenció il·lícita.
- “Aquest servei es va internalitzar. Ja t’ho diré quant paguem. El que es paga és allò que es paga en el mercat. I en l’anterior etapa pagàvem el preu de mercat per aquests serveis”. Suspès. El Barça va anar incrementant els pagaments a Negreira des dels 73.000 euros inicials l’any 2001 fins a superar els 725.000 euros anuals el 2014. Actualment, el treballador del club que fa aquest servei cobra 24.000 euros anuals. El preu de mercat és l’actual? Era l’anterior? Per què tanta diferència? Laporta aquí es va equivocar. I de llarg.
- “Hi ha una campanya orquestrada per desestabilitzar el Barça des d’uns organismes que aprofiten el cas Negreira per desenvolupar una campanya ferotge i sense precedents”. Aprovat. Laporta ha canviat el discurs. Durant els primers mesos després que esclatés el cas, el president del Barça va defensar que el cas Negreira era una campanya de desprestigi. Ara, matisa que els poders de Madrid han aprofitat el cas Negreira per fer una campanya. Un canvi important de percepció i un apropament a la realitat. Que els mitjans més centralistes i de dretes s’han aprofitat del cas Negreira per fer sang és una obvietat.
- “Hi ha un madridisme sociològic als centres de poder de la capital que té molta força i que va patir molt durant la meva primera etapa gloriosa. Tenen por que es torni a repetir”. Discutible. El madridisme sociològic existeix i continuarà existint en totes les esferes de poder de l’Estat. I és evident que tot s’aprofitarà per malmetre la imatge del Barça, però els pagaments a Negreira són injustificables. No s’hi val mirar cap a una altra banda i fixar-se en el dit i no en la lluna. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va ser condemnada per adjudicar contractes menors a dit, no per ser independentista. Que els poders constitucionalistes de l’Estat se’n van aprofitar? Evidentment. Però el fet és innegable i reprovable. El discurs victimista cala en alguns sectors, però els dirigents d’aquest país no ens poden prendre per idiotes. Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu van pagar 7 milions durant 18 anys al vicepresident dels àrbitres espanyols. És injustificable, per certa que sigui l’afirmació que existeix un madridisme sociològic.
De fet, aquesta percepció que el madridisme sociològic impregna totes les capes de poder -també les de l’esport- és el que aclareix els motius pels quals el Barça va decidir contractar el número dos dels àrbitres. En l’entrevista, Laporta explica ben clar aquesta por, aquesta sensació desagradable que es viu a Barcelona davant el poder innat del Reial Madrid a les institucions. Toni Freixa, directiu i portaveu de les juntes de Rosell i Bartomeu, i Albert Perrín, vicepresident de Laporta durant cinc anys, ja ho van explicar en una tertúlia a SER Catalunya. “Això és el símptoma del complex fonamentat -però, en definitiva, complex- que tenim aquí respecte al poder que exerceixen els estaments a Madrid. El culer sempre s’ha sentit perjudicat”, va assenyalar Freixa. I Perrín va anar més enllà: “Quan tractes amb màfies, a vegades més val callar i pagar. No et creïs més enemics dels que tens. I si això té un cost, no remenem la merda". No cal fer més comentaris.