03
de desembre
de
2023, 10:32
Actualitzat:
13:03h
El fràgil alto el foc que es va acordar entre el govern d'Israel i Hamàs el 22 de novembre passat s'ha trencat de manera abrupta aquest divendres. Tel Aviv acusa l'organització islamista d'haver violat l'acord al llançar un projectil sobre sòl israelià, el que ha motivat
que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) hagin reprès l'ofensiva. El drama de l'Orient Mitjà -que analitza a fons en aquesta entrevista l'historiador Antoni Segura- sembla desafiar sempre totes les lògiques.
El conflicte és a punt de complir dos mesos, que han cobert de sang Israel i la franja de Gaza. Va costar molt de construir una treva humanitària que ha servit per a l'alliberament de prop de desenes d'ostatges i alhora perquè el govern de Beniamin Netanyahu fes sortir de la presó un centenars de militants palestins. El principi d'acord implicava 10 segrestats diaris alliberats per Hamas i 30 per Israel. Aquest acord ha durat 7 dies. Però han passat moltes més coses aquesta setmana. Així està la posició dels diversos actors que intervenen en aquesta tragèdia.
La decisió del govern israelià de reprendre l'ofensiva a Gaza ha refermat la línia de duresa extrema de l'executiu, on tot i haver entrat part de l'oposició centrista, l'extrema dreta ocupa una posició influent. Netanyahu, però, apareix com un líder cada dia més qüestionat i encaixonat entre els ultres i les pressions internacionals, que reclamen amb insistència creixent que allargui l'alto el foc. La informació apareguda al The New York Timesque explica que fa prop d'un any que la intel·ligència israeliana sabia del pla de Hamàs i que va menystenir el perill per considerar-lo una operació massa difícil, ha desgastat encara més el primer ministre.
L'ofensiva israeliana no ha variat un mil·límetre el discurs de Hamàs, que continua afirmant que el seu objectiu és la destrucció d'Israel i l'establiment d'un estat palestí amb capital a Jerusalem, ciutat que Israel considera per llei la "capital eterna" del país. L'organització islamista continua demostrant que les vides dels civils són per ella una carta més en el seu joc polític i responsabilitza els EUA i la comunitat internacional de la ruptura de la treva. Hamàs ha assegurat que prop de 250 persones han mort a causa dels bombardejos des de la ruptura de l'alto el foc.
De manera gradual però molt evident, l'allargada de l'ofensiva militar a la franja està irritant l'Administració Biden. El secretari d'Estat, Anthony Blinken, va fer fa uns dies una defensa ferma de l'alto el foc, que Washington no ha vist mai com un simple parèntesi sinó com un punt de partida per buscar una sortida política a la crisi. Biden està pressionat per un bloc cada cop més fort dins del seu partit, el Demòcrata, que reclama més pressió sobre Netanyahu. L'Administració Biden ja ha deixat clar quin és el seu objectiu: que l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) governi plenament Cisjordània i Gaza. Mentre Tel Aviv menysprea obertament Mahmud Abbas, cap de l'ANP, Washington l'ha recuperat com una carta valuosa.
Chris van Hollen, senador demòcrata, va encapçalar una carta de 25 senadors de la seva formació reclamant a Tel Aviv que s'aturi la massacre de civils. Van Hollen no és un radical d'esquerres, sinó que pertany al mainstream demòcrata. El creixent allunyament de Washington respecte la línia de Netanyahu pot ser l'element més significatiu de l'evolució d'aquesta crisi.
Totes dues nacions han seguit amb tensió l'evolució del conflicte des del 7 d'octubre. Totes dues, l'Egipte del general Al-Sisi i el rei jordà Abdullah, tenen com a objectiu prioritari evitar el desplaçament cap als seus països dels palestins de Gaza. Un fet que podria suposar una nova ocupació de territori per Israel, però especialment un focus d'inestabilitat a Egipte i Jordània. Per això han apostat fort per la treva humanitària i són els principals impulsors d'un esforç per enviar ajuda. Per Jordània, la situació és més dramàtica perquè la població palestina ja és un percentatge important entre els 11 milions de jordans. Ni Al-Sisi obliden que Hamàs és l'hereu del moviment dels Germans Musulmans, una confraria que ha estat l'oposició més organitzada en tots dos estats.
Malgrat que el règim de Teheran continua els seus atacs dialèctics contra Israel, també es constata que els aiatol·làs no tenen intenció d'anar cap a una escalada en el conflicte. Això malgrat les proclames radicals d'alguns dirigents iranians. Fa dos dies, el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Hosein Salami, va assegurar que multiplicant atacs com el de Hamàs del 7 d'octubre, en 48 hores "es pot acabar amb Israel".
S'ha de tenir molta habilitat diplomàtica per allotjar al mateix territori la cúpula islamista de Hamàs i la principal base militar nord-americana a la península aràbiga. Però Qatar ho fa i el règim de la família Al Thani ha estat l'actor més eficaç en les negociacions per aconseguir un alto el foc i l'alliberament d'ostatges en mans de Hamàs i presoners palestins. En aquestes hores ha tornat a ser la seu d'un altre intent de reprendre la treva, de moment fracassat.
Per si quedaven dubtes, el president turc, Recep Tayyip Erdogan ha refermat aquest mateix dissabte que Hamàs no pot ser considerat un grup terrorista i ha de ser tingut en compte en la sortida política al conflicte. Però també ha propugnat un diàleg amb Israel per trobar una solució. Erdogan enarbora així les seves dues ambicions: ser reconegut com un protagonista en tot avenç en el camp de la diplomàcia, sempre en competència amb la resta de líders àrabs, i alhora recordar que se sent ideològicament proper al bressol fundador de Hamàs, que són els Germans Musulmans.
La recent visita de Pedro Sánchez, president de torn de la UE, a Israel i les seves paraules de rebuig a l'ofensiva a Gaza i la mort indiscriminada de civils ha provocat una nova crisi diplomàtica amb Tel Aviv, que ha convocat a l'ambaixadora a Madrid. Netanyahu va qualificar les paraules del president espanyol de "vergonyoses". Però el cert és que Sánchez ha tornat a demostrar aquí audàcia, perquè la seva és una posició que coincideix força amb l'expressada pel secretari general de l'ONU, António Guterres i amb altres governs europeus. Una conversa de Sánchez amb el ministre Benny Gantz, de l'oposició centrista a Netanyahu i avui en el govern d'unitat nacional, sembla que pot haver desencallat la crisi.
Sánchez no està sol en aquesta actitud, que no poden seguir països com Alemanya, per raons històriques, però que comparteix el país que agafarà el relleu de la presidència europea, Bèlgica. I d'alguna manera, el president espanyol connecta amb la que és, sense expressar-se igual, l'actitud de Joe Biden. Sánchez sí que va més enllà quan apunta un possible reconeixement de Palestina. Aquí assenyala cap al que pot ser l'horitzó d'una sortida negociada per posar fi a aquest devessall de sang.
que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) hagin reprès l'ofensiva. El drama de l'Orient Mitjà -que analitza a fons en aquesta entrevista l'historiador Antoni Segura- sembla desafiar sempre totes les lògiques.
El conflicte és a punt de complir dos mesos, que han cobert de sang Israel i la franja de Gaza. Va costar molt de construir una treva humanitària que ha servit per a l'alliberament de prop de desenes d'ostatges i alhora perquè el govern de Beniamin Netanyahu fes sortir de la presó un centenars de militants palestins. El principi d'acord implicava 10 segrestats diaris alliberats per Hamas i 30 per Israel. Aquest acord ha durat 7 dies. Però han passat moltes més coses aquesta setmana. Així està la posició dels diversos actors que intervenen en aquesta tragèdia.
Netanyahu, en dificultats creixents
La decisió del govern israelià de reprendre l'ofensiva a Gaza ha refermat la línia de duresa extrema de l'executiu, on tot i haver entrat part de l'oposició centrista, l'extrema dreta ocupa una posició influent. Netanyahu, però, apareix com un líder cada dia més qüestionat i encaixonat entre els ultres i les pressions internacionals, que reclamen amb insistència creixent que allargui l'alto el foc. La informació apareguda al The New York Timesque explica que fa prop d'un any que la intel·ligència israeliana sabia del pla de Hamàs i que va menystenir el perill per considerar-lo una operació massa difícil, ha desgastat encara més el primer ministre.
Hamàs burxa contra la comunitat internacional
L'ofensiva israeliana no ha variat un mil·límetre el discurs de Hamàs, que continua afirmant que el seu objectiu és la destrucció d'Israel i l'establiment d'un estat palestí amb capital a Jerusalem, ciutat que Israel considera per llei la "capital eterna" del país. L'organització islamista continua demostrant que les vides dels civils són per ella una carta més en el seu joc polític i responsabilitza els EUA i la comunitat internacional de la ruptura de la treva. Hamàs ha assegurat que prop de 250 persones han mort a causa dels bombardejos des de la ruptura de l'alto el foc.
Washington, cada cop més inquiet amb l'estratègia israeliana
De manera gradual però molt evident, l'allargada de l'ofensiva militar a la franja està irritant l'Administració Biden. El secretari d'Estat, Anthony Blinken, va fer fa uns dies una defensa ferma de l'alto el foc, que Washington no ha vist mai com un simple parèntesi sinó com un punt de partida per buscar una sortida política a la crisi. Biden està pressionat per un bloc cada cop més fort dins del seu partit, el Demòcrata, que reclama més pressió sobre Netanyahu. L'Administració Biden ja ha deixat clar quin és el seu objectiu: que l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) governi plenament Cisjordània i Gaza. Mentre Tel Aviv menysprea obertament Mahmud Abbas, cap de l'ANP, Washington l'ha recuperat com una carta valuosa.Chris van Hollen, senador demòcrata, va encapçalar una carta de 25 senadors de la seva formació reclamant a Tel Aviv que s'aturi la massacre de civils. Van Hollen no és un radical d'esquerres, sinó que pertany al mainstream demòcrata. El creixent allunyament de Washington respecte la línia de Netanyahu pot ser l'element més significatiu de l'evolució d'aquesta crisi.
Egipte i Jordània: el pànic als refugiats
Totes dues nacions han seguit amb tensió l'evolució del conflicte des del 7 d'octubre. Totes dues, l'Egipte del general Al-Sisi i el rei jordà Abdullah, tenen com a objectiu prioritari evitar el desplaçament cap als seus països dels palestins de Gaza. Un fet que podria suposar una nova ocupació de territori per Israel, però especialment un focus d'inestabilitat a Egipte i Jordània. Per això han apostat fort per la treva humanitària i són els principals impulsors d'un esforç per enviar ajuda. Per Jordània, la situació és més dramàtica perquè la població palestina ja és un percentatge important entre els 11 milions de jordans. Ni Al-Sisi obliden que Hamàs és l'hereu del moviment dels Germans Musulmans, una confraria que ha estat l'oposició més organitzada en tots dos estats.
L'Iran, agressiu però quiet
Malgrat que el règim de Teheran continua els seus atacs dialèctics contra Israel, també es constata que els aiatol·làs no tenen intenció d'anar cap a una escalada en el conflicte. Això malgrat les proclames radicals d'alguns dirigents iranians. Fa dos dies, el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Hosein Salami, va assegurar que multiplicant atacs com el de Hamàs del 7 d'octubre, en 48 hores "es pot acabar amb Israel".
Qatar, l'ambigüitat com a art
S'ha de tenir molta habilitat diplomàtica per allotjar al mateix territori la cúpula islamista de Hamàs i la principal base militar nord-americana a la península aràbiga. Però Qatar ho fa i el règim de la família Al Thani ha estat l'actor més eficaç en les negociacions per aconseguir un alto el foc i l'alliberament d'ostatges en mans de Hamàs i presoners palestins. En aquestes hores ha tornat a ser la seu d'un altre intent de reprendre la treva, de moment fracassat.
Turquia: no hi haurà pau sense Hamàs
Per si quedaven dubtes, el president turc, Recep Tayyip Erdogan ha refermat aquest mateix dissabte que Hamàs no pot ser considerat un grup terrorista i ha de ser tingut en compte en la sortida política al conflicte. Però també ha propugnat un diàleg amb Israel per trobar una solució. Erdogan enarbora així les seves dues ambicions: ser reconegut com un protagonista en tot avenç en el camp de la diplomàcia, sempre en competència amb la resta de líders àrabs, i alhora recordar que se sent ideològicament proper al bressol fundador de Hamàs, que són els Germans Musulmans.
Sánchez s'avança a la UE
La recent visita de Pedro Sánchez, president de torn de la UE, a Israel i les seves paraules de rebuig a l'ofensiva a Gaza i la mort indiscriminada de civils ha provocat una nova crisi diplomàtica amb Tel Aviv, que ha convocat a l'ambaixadora a Madrid. Netanyahu va qualificar les paraules del president espanyol de "vergonyoses". Però el cert és que Sánchez ha tornat a demostrar aquí audàcia, perquè la seva és una posició que coincideix força amb l'expressada pel secretari general de l'ONU, António Guterres i amb altres governs europeus. Una conversa de Sánchez amb el ministre Benny Gantz, de l'oposició centrista a Netanyahu i avui en el govern d'unitat nacional, sembla que pot haver desencallat la crisi.Sánchez no està sol en aquesta actitud, que no poden seguir països com Alemanya, per raons històriques, però que comparteix el país que agafarà el relleu de la presidència europea, Bèlgica. I d'alguna manera, el president espanyol connecta amb la que és, sense expressar-se igual, l'actitud de Joe Biden. Sánchez sí que va més enllà quan apunta un possible reconeixement de Palestina. Aquí assenyala cap al que pot ser l'horitzó d'una sortida negociada per posar fi a aquest devessall de sang.