Com també succeeix en nombroses ciutats portuàries del continent europeu, el futbol va arribar a Anvers gràcies als britànics que treballaven al seu moll o a les moltes empreses que hi havia instal·lades al voltant. En aquest cas concret, van ser diversos joves anglesos, becaris del món de les drassanes i del comerç naval que havien estat enviats a Anvers per empreses britàniques, els qui van convèncer alguns dels seus companys belgues per tal de posar en marxa l’Antwerp Athletic Club, és a dir, el Club Atlètic d’Anvers.
Aquesta entitat, nascuda el 1880, agrupava joves anglesos i nadius que practicaven diversos esports en alguns espais sorrencs del moll o en un terreny proper que estava destinat a realitzar maniobres militars. Inicialment, el criquet era la pràctica més estesa i acostumava a disputar-se a l’estiu, juntament amb el tenis i l’atletisme. A l’hivern, per contra, es jugava més aviat a rugbi i a futbol, un esport que no va cessar de guanyar popularitat entre els joves flamencs de la ciutat.
Així, doncs, ben aviat, els practicants del futbol al si de l’Antwert Athletic Club, seguint les petjades del que havia succeït a Brussel·les, on s’havia creat el primer club específic de futbol a partir del que ja hi existia de criquet, van decidir constituir l’Antwerp Football Club, una secció autònoma que continuava, però, formant part del Club Atlètic d’Anvers.
Com passa amb molts dels clubs de futbol sorgits a l’Europa de finals del segle XIX, l’Antwerp va néixer en una cerveseria. En concret, a la popular Taverna Alsaciana, situada al bell mig de la Groenplaats, la plaça Verda que acull la imponent catedral gòtica de Notre-Dame d’Anvers. Allí, entre cervesa i cervesa, els joves anglesos i flamencs que jugaven a futbol al si de l'Antwerp Athletic Club van decidir crear, el 1892, una secció específica de futbol.
La Groenplaats d’Anvers, on va néixer l’Antwerp Football Club Foto: @AmazingBelgium
L’Antwerp Football Club que havia nascut a la Taverna Alsaciana es convertia així en el segon club de futbol de Bèlgica, seguint els passos marcats per l’equip creat a Brussel·les que tindria, però, una existència més aviat efímera fent que el d’Anvers sigui considerat, avui en dia, com el club degà del futbol belga. La seva condició d’equip pioner va fer que l’Antwerp participés activament en la creació de la federació de futbol belga, nascuda el 1895, i del primer campionat nacional, que va començar a disputar-se el mateix any en què es va crear la federació.
La identitat de l’Antwerp va quedar marcada pel seu origen flamenc, ja que l’equip representava a nivell futbolístic la principal ciutat de Flandes, així com pel reconeixement que el club va rebre el 1920, quan va ser distingit com una societat reial, circumstància que va modificar el seu nom convertint-lo en el Royal Antwerp Football Club. Aquesta distinció li va ser concedida pel rei Albert I i s’ha mantingut fins als nostres dies fent de la condició reial i flamenca dos dels principals trets de la identitat del club.
Malgrat aquesta circumstància, la història de l’Antwerp no ha estat pas un camí de roses i el club va viure, especialment durant les seves primeres dècades d’existència, diversos conflictes que van qüestionar-ne la continuïtat. El primer dels seus grans problemes va arribar l’any 1900, quan després de perdre el partit decisiu que li havia de permetre disputar la final del campionat belga, bona part dels jugadors, majoritàriament anglesos, va decidir abandonar la seva disciplina i incorporar-se a les files del Beerschot Athletic Club, un altre club d’Anvers, provocant així el naixement d’una gran rivalitat entre ambdues entitats.
Aquella crisi va provocar que, per primera i única vegada a la seva història, l’Antwerp no participés, la temporada 1900-1901, en cap de les categories del campionat de futbol belga. Un fet que ha quedat en una anècdota vista la centenària trajectòria de l’entitat que, tot i tenir alts i baixos, ha participat sempre en alguna de les categories del futbol estatal convertint-se en el seu club degà.
Dues noves crisis van sacsejar l’Antwerp durant els anys 1922 i 1928, anticipant alguns debats que encara són molt vius en el món del futbol com és el de la discussió sobre la seva mercantilització o sobre el professionalisme dels seus practicants.
L’equip belga que va guanyar la medalla d’or de futbol als Jocs Olímpics d’Anvers de 1920 Foto: @vintagefutboluy
El 1922, després de l’èxit que Bèlgica havia assolit en conquerir la medalla d’or en la competició futbolística dels Jocs Olímpics que dos anys abans s’havien celebrat precisament a Anvers, l’Antwerp va viure un important conflicte intern entre els directius partidaris de fer negoci a través de l’entitat i els que preferien centrar-se exclusivament en l’aspecte esportiu arran d’un debat al voltant de l’adquisició d’uns terrenys per a la construcció del seu nou estadi. L’encesa controvèrsia va acabar provocant la dimissió d’alguns directius partidaris de la comercialització de l’esport, sense resoldre, però, el debat de fons, que va reaparèixer el 1928 quan l’entitat es va escindir fruit del debat sobre la necessitat de professionalitzar el club seguint el model anglès o de mantenir-se en l’amateurisme que defensava la federació de futbol belga. Els partidaris de l’amateurisme van constituir un equip que jugava amb el nom de l’Antwerp, que després d’una efímera experiència es va reconciliar amb l’original per acabar competint plegats sota el nom històric de Royal Antwerp.
Va ser precisament durant aquest mateix període que l’entitat va veure sorgir dos dels principals elements que defineixen la seva identitat. En primer lloc, l’himne del club, Rood en Wit, Leifdevolle Kleuren ("Roig i blanc, colors adorats"), escrit en flamenc i que reivindicava els colors vermell i blanc, els mateixos que els de la bandera de la ciutat d’Anvers, com un dels principals elements definitoris de la idiosincràsia del club, deixant endarrere el groc i el negre que havia vestit inicialment, o el rosa salmó que, poc després, també havia tenyit la seva samarreta.
.jpg)
L’equip del Royal Antwerp que va perdre (1-3) la final de la Recopa de 1993 contra el Parma italià a l’estadi de Wembley Foto: @F11Telefunken
En segon, la distinció amb el títol de "matrícula 1" que l’acreditava com el club de futbol més antic de Bèlgica. Aquest reconeixement li va arribar el 1926, quan el futbol belga va posar en marxa un sistema de "matrícules" que certificava l’antiguitat dels diferents clubs que formaven la seva lliga. El Royal Antwerp va rebre aquest reconeixement perquè el primer club del futbol belga, el Brussels Football Club, ja havia desaparegut. Aquesta circumstància va propiciar que, amb el pas del temps, el món del futbol belga es referís al Royal Antwerp amb el nom de "Great Old", recordant-li així la seva condició de club més antic en funcionament. Un mèrit gens menyspreable per una entitat nascuda el 1880.
En el seu gairebé segle i mig d’història, el Royal Antwerp ha forjat un palmarès més aviat discret, amb cinc campionats de lliga i quatre copes a les seves vitrines, una de les quals li va permetre aconseguir una de les seves grans fites esportives, la de disputar la final de la Recopa de 1993, que va perdre a Wembley contra el Parma i que fan que el d’Anvers sigui el darrer club belga que ha jugat una final europea. Tot i així, el Royal Antwerp té un títol que mai li podrà ser manllevat: la "matrícula 1" que l’acredita com el club més antic de Bèlgica i que el converteix en un equip flamenc i reial que pot presumir d’una llarga i dilatada història.