31
de gener
del
2024
Si hi ha un consens entre l'independentisme -malgrat els retrets- és que l'amnistia no és el final del procés, sinó una nova eina per continuar avançant cap al dret a l'autodeterminació. Així ho reivindiquen, amb els matisos corresponents, ERC, Junts i la CUP. I així ho defensarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una conferència aquest dimecres al Parlament Europeu, a Brussel·les, l'endemà que el Congrés no hagi aconseguit aprovar l'amnistia pel no de Junts, que vol continuar negociant amb el PSOE. Aragonès reivindicarà, durant la seva intervenció, les bases per a la celebració d'un referèndum a Catalunya, que ell vol acordat i vinculant.
Aquesta demanda arribarà l'endemà d'una jornada repleta de reunions amb comissaris europeus per restablir les relacions de Catalunya amb Europa, trencades des del 2015, en ple procés. L'acte en el qual apostarà pel referèndum s'emmarca dins d'un fòrum d'eurodiputats anomenat Caucus per l'Autodeterminació, que ha elaborat una primera versió d'un reglament per fixar les condicions en les quals es pugui exercir el dret democràtic d'autodeterminació a la UE: un mecanisme europeu de claredat que ha de servir per a les nacions sense estat.
Aragonès no serà l'únic a intervenir a l'Eurocambra. Comparteix cartell amb Gilles Simeoni, president del consell executiu de Còrsega, i amb el lehendakari Íñigo Urkullu. De fet, el president es trobarà amb el seu homòleg basc abans de la conferència, en una reunió que s'iniciarà a les deu del matí a l'Eurocambra. Aquest serà l'últim -o un dels últims- dels viatges que faci el lehendakari abans d'abandonar el seu càrrec, un fet que es produirà després les pròximes eleccions basques, ja que no repetirà com a cap de cartell del PNB.
El grup Caucus per l'Autodeterminació, creat el gener del 2021, està format per representants d'ERC i el PNB, però també de Junts, EH Bildu, el Sinn Féin i Regions i Pobles Solidadaris. El manifest fundacional va ser signat, entre d'altres pel fundador de Junts, Carles Puigdemont, l'eurodiputada també juntaire Clara Ponsatí, i els republicans Jordi Solé i Diana Riba. És per aquest motiu que en les últimes hores a Brussel·les han aflorat les especulacions sobre una possible trobada entre Aragonès i Puigdemont, ja que l'acte en què participarà el president forma part d'una carpeta a la qual un dels seus predecessors en el càrrec ha donat suport.
"Tenim una agenda molt àmplia", va assegurar el dirigent d'ERC aquest dimats quan va ser preguntat per una possible trobada amb l'expresident. Des de l'equip d'Aragonès desconeixen si aquest dimecres el fundador de Junts assistirà com a convidat a la conferència, la qual cosa podria suposar una trobada fortuïta en un moment tens després de la nova trencadissa per l'amnistia. El xoc a Madrid fet ha agafat a part de l'equip d'Aragonès a Brussel·les, des d'on veu amb "preocupació" l'últim moviment de Junts i espera que el partit liderat per Míriam Nogueras al Congrés no posi "en crisi" una mesura que hauria de beneficiar centenars d'independentistes.
Més enllà de la conferència sobre l'autodeterminació, que clourà l'agenda d'Aragonès a Brussel·les, aquest dimecres també hi haurà una reunió rellevant per l'oficialitat del català a Europa, de moment congelada tot i que era una de les condicions que va posar Junts per votar la investidura de Sánchez. Serà a les 14:30 hores a la Comissió Europea, i hi participaran el president de la Generalitat i la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que ha assumit aquesta carpeta en els últims mesos citant-se amb múltiples dirigents europeus. A l'altra banda hi serà el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, una figura clau que participa en les reunions dels 27 on es debat l'oficialitat del català.
Aquesta demanda arribarà l'endemà d'una jornada repleta de reunions amb comissaris europeus per restablir les relacions de Catalunya amb Europa, trencades des del 2015, en ple procés. L'acte en el qual apostarà pel referèndum s'emmarca dins d'un fòrum d'eurodiputats anomenat Caucus per l'Autodeterminació, que ha elaborat una primera versió d'un reglament per fixar les condicions en les quals es pugui exercir el dret democràtic d'autodeterminació a la UE: un mecanisme europeu de claredat que ha de servir per a les nacions sense estat.
Aragonès no serà l'únic a intervenir a l'Eurocambra. Comparteix cartell amb Gilles Simeoni, president del consell executiu de Còrsega, i amb el lehendakari Íñigo Urkullu. De fet, el president es trobarà amb el seu homòleg basc abans de la conferència, en una reunió que s'iniciarà a les deu del matí a l'Eurocambra. Aquest serà l'últim -o un dels últims- dels viatges que faci el lehendakari abans d'abandonar el seu càrrec, un fet que es produirà després les pròximes eleccions basques, ja que no repetirà com a cap de cartell del PNB.
Trobada entre Aragonès i Puigdemont?
El grup Caucus per l'Autodeterminació, creat el gener del 2021, està format per representants d'ERC i el PNB, però també de Junts, EH Bildu, el Sinn Féin i Regions i Pobles Solidadaris. El manifest fundacional va ser signat, entre d'altres pel fundador de Junts, Carles Puigdemont, l'eurodiputada també juntaire Clara Ponsatí, i els republicans Jordi Solé i Diana Riba. És per aquest motiu que en les últimes hores a Brussel·les han aflorat les especulacions sobre una possible trobada entre Aragonès i Puigdemont, ja que l'acte en què participarà el president forma part d'una carpeta a la qual un dels seus predecessors en el càrrec ha donat suport."Tenim una agenda molt àmplia", va assegurar el dirigent d'ERC aquest dimats quan va ser preguntat per una possible trobada amb l'expresident. Des de l'equip d'Aragonès desconeixen si aquest dimecres el fundador de Junts assistirà com a convidat a la conferència, la qual cosa podria suposar una trobada fortuïta en un moment tens després de la nova trencadissa per l'amnistia. El xoc a Madrid fet ha agafat a part de l'equip d'Aragonès a Brussel·les, des d'on veu amb "preocupació" l'últim moviment de Junts i espera que el partit liderat per Míriam Nogueras al Congrés no posi "en crisi" una mesura que hauria de beneficiar centenars d'independentistes.