L'amnistia se'n va a la pròrroga: i ara què?

El 30 de gener, en clau de procés, és una data que quedarà assenyalada com de les expectatives incomplertes. Si fa sis anys Carles Puigdemonttreballava amb la idea que seria investit president de la Generalitat a distància, aquest dimarts ha seguit atentament des de Bèlgica com Junts votava en contra de la llei d'amnistia per obrir un nou període negociador. No es trenca res, perquè la norma torna ara a la comissió de Justícia, però el missatge queda clar: cada votació rellevant serà agònica. Pedro Sánchez ja en va prendre nota amb els decrets anticrisi, ho ha constatat amb la desjudicialització i ho tindrà al cap amb els pressupostos estatals.

Quin escenari s'obre a partir d'ara? Aquestes són les preguntes i respostes que es generen després d'una jornada que ha tornat a retratar la debilitat de la majoria de la investidura. Una majoria, per cert, que continua tenint el PNB com a ròtula: tot i que el PSOE ha tombat l'esmena pactada amb Junts, els nacionalistes bascos han votat a favor de tot el text.
 

1. L'amnistia cau definitivament?

No. La llei no decau definitivament, només s'obre un nou període de negociador. Ara, el text torna a la comissió de Justícia del Congrés -que és on se li ha donat forma- i es podrà tornar a debatre abans de pactar un nou dictamen i portar-lo de nou al ple. Aleshores, es tornarà a votar. Amb el seu no, Junts aconsegueix allargar la negociació de la norma dues setmanes, i guanya temps per intentar introduir nous retocs encaminats a blindar-la davant les maniobres dels jutges. Difícilment el PSOE acceptarà la posició de màxims dels juntaires -si l'hagués d'acceptar, hauria pogut votar aquest mateix dimarts les esmenes-, però sí que hi haurà més temps per pactar esmenes abans de portar un altre text al ple. En tot cas, quan la llei s'aprovi, els jutges sempre tindran l'última paraula, i sempre hi haurà marge d'interpretació.
 

2. En quins punts hi ha discrepàncies?

El terrorisme, la traïció i l'aplicació de la llei de manera ràpida. Aquests són els tres punts que generen discrepàncies, i el nerviosisme ha anat a més a mesura que els jutges han anat retorçant els procediments per mirar de deixar fora de la llei algunes causes rellevants. Junts, que al novembre deia que no caldrien esmenes, vol tenir totes les garanties possibles que la causa per terrorisme de Tsunami Democràtic (en la qual hi ha implicats Puigdemont i Marta Rovira, entre d'altres) queda ben protegida, i per això vol eliminar aquest delicte del capítol de les exclusions. Alhora, també vol evitar l'escletxa del cas Volhov i de la trama russa, reactivada tot just aquest dilluns i que s'intueix que podria derivar en acusacions de traïció contra l'entorn de Puigdemont i, potser, fins i tot el mateix expresident. Per això, els juntaires plantegen retocs en el capítol de les exclusions per eliminar també aquest delicte. Aquí és on es juga tot.


Alhora, Junts també té especial interès a garantir l'amnistia per als casos de lawfare -aquells amb investigacions prospectives en què s'imputa, per exemple, malversació, però no hi ha lucre personal ni de tercers- i garantir que la llei té efectes ràpids un cop entri en vigor. També pel que fa a les inhabilitacions dels polítics que ja tenen condemnes fermes, com ara Oriol Junqueras o Jordi Turull. El risc, alerten algunes fonts jurídiques, és que es posi en risc la constitucionalitat de la llei si el TC interpreta que el Congrés està intentant limitar deliberadament el marge dels jutges, que en un estat de dret tenen l'encàrrec d'interpretar i aplicar la llei.
 

3. Com afectarà el calendari a les eleccions catalanes?

Amb aquest entrebanc en la tramitació, tots els terminis s'allarguen. Fins ara, els negociadors preveien que la llei s'aprovaria de cara a l'abril. Ara, tot això queda en paper mullat i tot apunta que no entrarà en vigor fins al maig o juny. Aleshores, els jutges tenen dos mesos per aplicar la llei, però també poden presentar qüestions prejudicials a Europa o qüestions d'inconstitucionalitat al TC. Això deixaria en suspens la norma en els procediments concrets. Ara com ara, el text preveu que els jutges aixequin les mesures cautelars en vigor (ordres de detenció, presons preventives...), però difícilment el PSOE acceptarà que incloure a la llei la pretensió de Junts d'aixecar també condemnes d'inhabilitació fermes.


I en el ball de candidats, com afecta aquesta dilació dels terminis? En el cas de Junts, el fet Jordi Turull ho tingui encara més difícil per ser candidat -li pesa encara la inhabilitació per l'1-O- atorga més opcions a Josep Rull, exconseller de Territori i president del consell nacional del partit. Rull ja no està inhabilitat, i és un dels actius electorals de la formació. Ara bé: el candidat preferit per la direcció continua sent Puigdemont, que té clar ser cap de cartell a les eleccions europees però no de cara a les catalanes. "La decisió es prendrà a última hora", assenyala sempre el seu entorn. A dreta llei, l'expresident podria tornar a ser candidat sense problemes -ja ho va ser el 2017 i el 2021 des de l'estranger-, però continuaria tenint el mateix problema: en cas de poder ser investit, a distància seria -de nou- inviable. Pel que fa a ERC, l'impacte sobre les eleccions és limitat perquè el candidat serà Pere Aragonès -el debat es va tancar fa uns dies- i el probable manteniment de la inhabilitació de Junqueras no té un efecte important.

 

4. Com queda la relació Junts-PSOE?

Tot i la pirotècnia verbal de Míriam Nogueras -que ha acusat els socialistes de no voler-se desempallegar del franquisme- des del faristol, res està trencat. Què ho demostra? El fet que Paco Aranda, el diputat del PSC que ha defensat la posició de Sánchez, no ha llançat cap advertiment sobre el futur de la legislatura. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, sí que ha dit que a la legislatura espanyola li queden "tres anys i mig". Tampoc ha enviat cap missatge directe a Junts. Fonts del partit defineixen com a "honesta" la interlocució amb el PSOE -se n'encarrega Turull amb Santos Cerdán-, les reunions de la taula de diàleg amb mediador internacional continuen i existeix predisposició a parlar dels pressupostos generals de l'Estat si es negocien des del principi. Una altra cosa és que els socialistes acusin el desgast de l'estratègia de Junts, en el qual intenta furgar sempre que pot Alberto Núñez Feijóo. Més debat sobre l'amnistia també implica més mobilització del PP contra Sánchez pels seus pactes amb l'independentisme. 
 

5. L'enèsima discrepància entre ERC i Junts

No es pot destriar el desenllaç -almenys momentani- de la llei d'amnistia de la mala maror permanent que regeix les relacions entre els republicans i Junts. Quan Pilar Vallugera, diputada d'ERC, ha assenyalat des del faristol que l'amnistia no tenia només a veure amb Puigdemont o Rovira, o bé quan ha determinat que no es podia "caure a la trampa" dels jutges, s'ha fet visible una vegada més la cicatriu entre els dos exsocis de Govern. La constatació de Nogueras segons la qual la llei té "forats", quan fa tan sols unes setmanes ni tan sols preveia fer-hi esmenes, també implica fins a quin punt les mirades de reüll presideixen l'escenari. Ara s'obren més setmanes per negociar i, per tant, més possibilitats d'acord. O tot el contrari: fonts de Palau, de fet, insisteixen amb preocupació que la prioritat és ara treballar perquè no hi hagi "cap risc".