Així alimenta l'ANC el quart espai independentista

Els socis de l'ANC poden votar des d'aquest divendres i fins al 14 de març si la "llista cívica" ha de tirar endavant, amb la vista posada a les eleccions al Parlament. A mesura que s'ha anat fent créixer aquest projecte, present des de l'any 2022 als fulls de ruta, l'ANC ha anat patint crisis, que s'han traduït en dimissions i manifestos de rebuig. No tothom veu bé que, de manera indirecta, l'ANC faci el salt a la lluita institucional i rivalitzi de tu a tu amb els partits. Per mirar de resoldre dubtes entre la base, Dolors Feliu, Uriel Bertran i altres dirigents han recorregut el país per fer xerrades informatives i respondre preguntes dels socis, algunes de les quals quedarien aclarides amb una lectura ràpida de la pàgina web que l'ANC ha activat des de fa dies en el marc d'aquesta iniciativa.

Feliu i Bertran s'han reservat aquest dijous al vespre per a la xerrada central sobre la "llista cívica", a l'Ateneu Barcelonès, poques hores abans que comenci la consulta entre els socis. Serà una consulta llarga, en què la direcció de l'ANC farà força per aconseguir una alta participació que legitimi el resultat, que confien que sigui favorable a aquesta agrupació d'electors. La votació coincidirà amb el temps amb la resolució del debat sobre l'amnistia, en el que Junts encara no ha aclarit la seva posició. Un "no" dels socis al projecte estrella suposaria un revés, potser definitiu, a l'actual secretariat nacional, que ja va entomar la negativa de les bases a promoure l'abstenció o el vot nul a les últimes eleccions espanyoles. Sectors de l'ANC i el seu entorn també es mouen per aconseguir, precisament, que els socis votin en contra de competir amb ERC, Junts i la CUP al Parlament, i promouen una mena de refundació de l'entitat perquè no perdi el focus civil.

La xerrada a l'Ateneu -n'han fet una vuitantena arreu del territori- és un èxit de públic. Més de 200 persones omplen l'auditori. Molts cabells blancs. Gent convençuda -"jo ja venia convençut, però el discurs d'avui ha estat més rodó", diu un assistent en acabar l'acte- i d'altres que esperen arguments que els facin acabar de decantar després de la mala digestió del 2017. Entre el públic, Roger Español (possible candidat?), represaliat de l'1-O i que va punxar quan va intentar entrar al Senat de la mà de Junts i al Congrés amb el Front Republicà que va impulsar Albano Dante Fachin (un altre possible candidat?). L'acte comença amb retard. L'organització ha volgut esperar que tothom pogués entrar abans d'arrencar. Feliu i Bertran venen "esperança", una llista per activar el vot abstencionista, i que provoqui un "canvi cultural". I, per damunt de tot, que "faci la independència".

L'acte és senzill. Mitja hora per "explicar bé" el projecte i tres quarts d'hora de dubtes i preguntes. Amb encert, l'organització s'ha reservat el dret de vehicular les inquietuds d'un públic que tendeix a prioritzar les "reflexions" a les "preguntes". Amb el procés aparcat -ERC i Junts ja han normalitzat pactar amb el PSOE "del 155"-, l'ANC veu una bossa de votants decebuts, abstencionistes, que estan orfes de partit i que es poden sentir atrets per aquesta "llista cívica". Una llista que servirà només per "fer la independència". Com? Combinant el vot i la mobilització. "La llista cívica serveix perquè el vot arribi al Parlament, s'aixequi la DUI, aguantar i demanar el reconeixement internacional", resumeix Feliu. Sembla senzill. Entre el públic hi ha gent que fa que sí amb el cap.

La direcció de l'ANC fa temps que insisteix que l'entitat no es transformarà en un partit, sinó que només "impulsa" una eina amb unes característiques concretes, que tindrà "vida pròpia". Tampoc és un artefacte per col·locar els actuals dirigents de l'ANC al Parlament: ni l'actual secretariat ni el que sorgeixi de les properes eleccions poden formar part d'aquesta "llista cívica". Si obté representació, aquesta agrupació d'electors només facilitarà pactes amb partits independentistes si són per "fer la independència" en el mateix dia de la investidura. No hi haurà pagament per avançat. "El dia de la investidura, s'abaixa la bandera espanyola", diu Bertran. I si no, bloqueig i eleccions. I si hi ha un pacte alternatiu, els diputats no participaran de l'activitat normal del Parlament.

 

Una eina per a un "canvi cultural"

Si Feliu ha venut "esperança", Bertran proposa un "canvi cultural". De la consulta d'Arenys de Munt, de 2009, a la "llista cívica", de 2024. L'ANC diagnostica que Catalunya es troba en una "cruïlla", entre la "regionalització" i "minorització", o fer "un pas endavant". S'ha de fer, diu, un "acord de màxims", perquè l'Estat està decidit a eliminar el poble català. El canvi cultural passa per l'"empoderament" de la ciutadania, per "crear les alternatives polítiques necessàries" i per "assumir que no cauràs bé a tothom". En tota la xerrada, els ponents es mouen a la frontera del populisme: "els polítics", en general, no han fet la feina i "el poble", en general, sí que la farà. La independència es declara al Parlament i, al mateix moment, l'ANC mobilitza "la gent" per evidenciar que l'Estat ha perdut el control del territori. "Es fa de cop, en un acte de força legitimat democràticament", diu Bertran.

El "canvi cultural" també passa per la "transparència". Evitar allò tant del 2017: "Està tot previst, però no us ho podem explicar". La web explica el pla de l'ANC. Una altra cosa és que sigui un pla viable, o prou detallat per pensar que la independència es pot fer de manera unilateral, amb unes majories ajustades, amb un estat en contra que en va tenir prou d'activar la via judicial i un article de la Constitució per desactivar el moviment, i amb la UE més pendent d'Ucraïna que de Catalunya. La "llista cívica" defensa un "control polític" de la cúpula dels Mossos -quants agents hi accedirien?-, accedir als mercats internacionals, activar l'agència tributària per recaptar els impostos i que siguin els polítics, i no els funcionaris, els qui assumeixin el cost de publicar els decrets que despleguen la república. Sembla senzill. 

Bertran, bregat en xerrades d'aquest tipus després d'anys dedicats a la política, primer a ERC (va liderar-ne les joventuts) i després a Solidaritat, aconsegueix aplaudiments del públic quan adverteix que aniran "a mort" si, amb l'entrada de la "llista cívica" al Parlament, "algun independentista s'atreveix a pactar amb Illa". I quan pronostica la "desaparició" del partit que faci això. Aplaudiment i gestos d'aprovació entre el públic. Amb llista cívica o sense, cal recordar, ERC i Junts pacten arreu amb el PSC i res fa pensar que hagin de desaparèixer a curt termini. L'estratègia de l'ANC és fer "pinça", amb els diputats que entrin a la cambra i la mobilització al carrer, per forçar els partits a pactar i "fer la independència". Abans de tot, caldrà recollir 60.000 avals, xifra gens menyspreable que, si s'obtenen, evidenciarà el vigor del projecte i les altes opcions d'entrar al Parlament.
 

"No cal dir el que no es pot dir"

Els horaris es compleixen i arrenca el torn de preguntes. N'hi ha una vintena, totes més aviat superficials, fàcils de respondre per als ponents, sense qüestionar ni el fons del projecte i la viabilitat dels plantejaments que s'han fet a l'escenari, i en alguns casos ja respostes a la web. Entre el públic s'ha fet evident la indignació quan Feliu i Bertran fan referència als pactes d'ERC amb el PSC, o es treu a passejar l'espantall del tripartit, o es ridiculitzen els pactes de Junts a Madrid. Hi ha rialles quan se suggereix que, potser, en l'actual context, seria més encertat treballar per un referèndum acordat que no pas intentar una independència unilateral que no compta amb un suport unànime ni tan sols dins de l'independentisme. "Ja podem anar a dormir!", esclata un home del públic.

La preocupació principal dels socis és que l'ANC perdi la "transversalitat" i que la "llista cívica" serveixi per dividir el vot independentista. Que no pateixin, que no passarà, perquè l'objectiu de l'ANC "continua sent el de la independència i això és transversal", diu Feliu, i perquè el vot independentista "ja està dividit" entre els que voten amb la pinça al nas i els que es queden a casa, afegeix Bertran. Fa tot just uns minuts, ell mateix ha dit que una de les característiques d'aquest projecte és la "transparència", però evita donar detalls del "pla" de mobilització per al control del territori. "Ja s'hi està treballant", diu, hereu de la millor tradició de 2017. La pregunta també evidencia tics dels moments àlgids del procés: el soci en qüestió demana pels "plans de contingència" per controlar el país i assumir els costos, però afegeix: "No cal dir el que no es pot dir".

S'apropa el final, amb crides a la participació en la consulta. Abans de quarts nou, alguns assistents ja s'aixequen i marxen. Es perden el missatge d'Elisenda Paluzie (possible candidata?), que no ha pogut assistir a l'acte per motius personals i dona suport al projecte i a l'actual secretariat. S'ha parlat de fer una "llista cívica", de fer "plans de contingència" i de fer "un canvi cultural", però sobretot, deuen pensar els que marxen abans d'hora, s'ha de fer el sopar, que és dijous i són quasi les nou. Com aquell divendres d'octubre, dia de la declaració d'independència que ara es vol "aixecar" i "mantenir", la gent marxa cap a casa, més o menys convençuda del que han escoltat, i a l'expectativa de veure què passa. El 16 de març, amb el debat de l'amnistia resolt en un sentit o en l'altre, se sabran els resultats de la consulta.