Així serà la «llista cívica» de l'ANC: agrupació d'electors, bloquejar l'autonomisme i activar la DUI

El projecte necessita unes 60.000 signatures per tirar endavant, aspira a convertir en plebiscitàries les properes eleccions i vol "acabar la feina de l'octubre de 2017"

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el responsable d'estratègia i discurs, Uriel Bertran
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el responsable d'estratègia i discurs, Uriel Bertran | BS
18 de gener del 2024
Actualitzat a la 13:09h
La "llista cívica" de l'ANC fa un pas més. A l'espera de què diguin els socis, que votaran la proposta al març de manera telemàtica durant 14 dies, la direcció de l'entitat ha donat més detalls d'aquesta agrupació d'electors que vol irrompre al Parlament per activar la declaració d'independència de 2017. La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el responsable d'estratègia i discurs, Uriel Bertran, han presentat la consulta sobre la "llista cívica", un cop el secretariat nacional ha aprovat tirar endavant aquesta opció. El projecte ja formava part del full de ruta de 2022 i 2023, i en el vigent. Com serà aquesta "llista cívica"?

L'ANC ha activat una web -llistacivicaxlaindependencia.cat- sobre el projecte, que n'explica l'estratègia i com participar-hi, abans de votar a la consulta. Si els socis hi donen llum verda, es formarà una agrupació d'electors que es presentarà a les properes eleccions al Parlament "amb l'objectiu de fer efectiva la independència", "convertir les properes eleccions en plebiscitàries" i reactivar la mobilització independentista davant la tendència cap a l'abstenció.

L'entitat vol que els socis tinguin tota la informació a l'hora de votar si s'impulsa o no aquest projecte. "Serà un projecte obert a tothom per tal que es pugui formar una candidatura que reflecteixi la voluntat de fer la independència", ha afirmat. Aquesta agrupació d'electors no es podrà transformar en partit. S'ha escollit aquesta fórmula perquè, per definició, necessita un suport social important per poder presentar-se. L'ANC calcula que calen entre 50.000 i 60.000 signatures per poder concórrer a les eleccions amb aquest format, un 1% del cens electoral. "El llistó és alt, perquè volem que neixi amb una força social potent", ha detallat Uriel Bertran.
 

Mossos "lleials" i control del territori

L'objectiu és fer la independència. Com? Parlamentaris i Govern serien els responsables de prendre les decisions i "s'alliberaria els funcionaris", s'estructuraria un comandament dels Mossos "lleial a la Generalitat", es duria a terme una estratègia diplomàtica o s'activaria l'Agència Tributària com a finestra única. En paral·lel, s'ha d'activar la mobilització ciutadana per sostenir la declaració d'independència i assegurar el control del territori. Per això cal que les eleccions siguin plebiscitàries, i en aquest sentit l'ANC vol que la "llista cívica" situï el debat fora de l'autonomisme. "És un catalitzador perquè les eleccions siguin referendàries, que es voti sí o no a la independència", ha dit. És clau, també, mobilitzar el vot independentista amb un "projecte clar" per consolidar la majoria absoluta independentista en vots i escons per legitimar els resultats de l'1-O i un aixecament de la declaració d'independència.
 

No es donarà suport a cap govern autonomista

El projecte que presenta el secretariat és detallat per evitar "equívocs" i "manca de transparència". "Des del moment zero tothom de ser quin és el projecte i que no hi ha cap as a la màniga", ha dit Uriel Bertran. Aquesta "llista cívica" té per objectiu fer la independència. La representació parlamentària que s'obtingués serviria per fer un "acord nacional" per fer la independència. "Busquem una unitat de màxims, ambiciosa, per acabar la feina de l'octubre de 2017", ha explicat.

En aquest sentit, la "llista cívica" no donarà suport a cap govern "autonomista", encara que estigui format per partits independentistes, si no és per activar la DUI. "El vot dels ciutadans no es bescanvia", ha remarcat Bertran. Si cal, doncs, es forçaran noves eleccions. Un altre escenari possible és el d'un pacte dels partits independentista amb el PSC. En aquest cas, la "llista cívica" es dedicaria a confrontar aquests pactes. "Volem activar el vot independentista, arribar a un gran acord nacional amb totes les forces i fer la independència", ha afirmat Bertran.

Pel que fa a pactes, l'agrupació d'electors no es presentarà amb cap altra formació a les eleccions. Si obté representació al Parlament, no es descarten pactes amb cap altra formació independentista, sempre que sigui per fer la independència. Això inclou també Aliança Catalana, en el supòsit que obtingués representació. Ara bé, el codi ètic del projecte obliga a defensar la igualtat de totes les persones, sense discriminacions per cap motiu, tampoc d'origen o religió.
 

Qui en pot formar part? 

L'ANC ha volgut marcar distància amb aquesta "llista cívica" pel que fa als seus membres. És a dir, cap membre de l'actual secretariat, escollit el 2022, ni tampoc del que s'escollirà el 2024, en pot formar part. "Ni els que l'han promogut ni els que l'han de gestionar", ha resumit Bertran. L'objectiu és deixar clara la diferència entre l'ANC i aquest projecte, també per les demandes internes de l'entitat, que volen que se'n mantingui al marge per continuar treballant en la mobilització als carrers. 

Les persones que vulguin formar part de l'agrupació d'electors no poden haver ostentat cap càrrec orgànic en un partit polític cinc mesos abans de les eleccions. Si s'hi vol presentar, ho ha de fer públic i serà la ciutadania qui proposarà cinc noms (no necessàriament entre les que han manifestat la seva voluntat de participar-hi). Aquests es recopilaran, es mirarà que compleixin els criteris i s'ordenaran en funció de qui té més vots.

El grup promotor serà l'encarregat de parlar amb els escollits, concretar si volen formar-ne part, i definir la llista, que haurà de ser ratificada pel secretariat nacional i els socis de l'ANC, i signar un codi ètic que es comprometi amb els objectius fonamentals del projecte.