Es necessita algú que mani. Un home o dona que tingui clar el model, l'estratègia, l'horitzó a llarg termini i la manera com gestionar els recursos (escassos) que hi ha a la caixa. No s'aguantarà gaire més encomanant-nos només a les exhibicions puntuals de Messi, a la punteria de Luis Suarez o a l'atzar.
No hi ha prou diners per competir a cada mercat amb els gegants financers internacionals aplicats al futbol. Si algú no dissenya una línia d'actuació a 3-4 anys el retorn a l'hegemonia europea es farà cada cop més difícil. Si no es fabriquen productes del planter que, com a mínim, serveixin de reforç per posicions complementàries i permetin que els recursos se centrin a fitxar grans estrelles, patirem. La inflació en el mercat és cada vegada més evident i hi ha un risc en l'horitzó que pot convertir la Lliga de les Estrelles en la competició italiana: els ingressos de televisió poden veure's reduits en un marge relativament curt de temps.
El doblet és un èxit extraordinari però no pas el final del trajecte. Estem, potser, en la fase de construcció d'un projecte a mitjà-llarg termini. Vist des d'aquest punt de vista, l'estiu esdevé decisiu. Tornem-hi. Cal ungir algú amb la responsabilitat de dibuixar l'estratègia, les entrades i sortides, de tot. Qui sigui. El Director General, el Director Esportiu, Jordi Cruyff, Valverde o el President. Però no es pot envestir un repte com el que es presenta en els pròxims mesos sense un líder clar.
Fa massa anys que el club viu instal·lat en una mena de regnes de taifes que massa sovint competeixen entre si per preservar l'hortet. Des de fora, el món veu el club com si fos DisneyWorld i vist des de prop funciona com un ministeri. Les dimensions dels competidors espanyols i europeus han augmentat i ara, en els temps que corren, qualsevol error es pot pagar car.
No hi ha prou diners per competir a cada mercat amb els gegants financers internacionals aplicats al futbol. Si algú no dissenya una línia d'actuació a 3-4 anys el retorn a l'hegemonia europea es farà cada cop més difícil. Si no es fabriquen productes del planter que, com a mínim, serveixin de reforç per posicions complementàries i permetin que els recursos se centrin a fitxar grans estrelles, patirem. La inflació en el mercat és cada vegada més evident i hi ha un risc en l'horitzó que pot convertir la Lliga de les Estrelles en la competició italiana: els ingressos de televisió poden veure's reduits en un marge relativament curt de temps.
El doblet és un èxit extraordinari però no pas el final del trajecte. Estem, potser, en la fase de construcció d'un projecte a mitjà-llarg termini. Vist des d'aquest punt de vista, l'estiu esdevé decisiu. Tornem-hi. Cal ungir algú amb la responsabilitat de dibuixar l'estratègia, les entrades i sortides, de tot. Qui sigui. El Director General, el Director Esportiu, Jordi Cruyff, Valverde o el President. Però no es pot envestir un repte com el que es presenta en els pròxims mesos sense un líder clar.
Fa massa anys que el club viu instal·lat en una mena de regnes de taifes que massa sovint competeixen entre si per preservar l'hortet. Des de fora, el món veu el club com si fos DisneyWorld i vist des de prop funciona com un ministeri. Les dimensions dels competidors espanyols i europeus han augmentat i ara, en els temps que corren, qualsevol error es pot pagar car.