Hi ha alguna cosa en el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca que no acabo de pair. No és per manca d’anàlisi del que significa la internacional reaccionària i la injecció de milions a la causa de destruir la democràcia procedent de grans empreses tecnològiques que en un altre temps semblaven abanderats de la modernitat. La cobdícia es retroalimenta i això ja ho coneixíem.
La destrucció de la democràcia que usa les prerrogatives del poder polític d’elecció democràtica per afavorir només als seus és terrible, però també conegut. Posar en dubte els mecanismes que van ser pensats per a protegir la pluralitat amb l’excusa del fet que els milionaris no volen tants controls administratius per a continuar fent-se més milionaris, és una vella excusa del liberalisme econòmic.
Sense control, la indústria (del tipus i època que sigui) pot extreure sense límits, recursos d’un planeta que clama respecte. Pot contaminar el que consideri oportú, ja que només importa el guany desaforat, fàcil i immediat d’uns rics que volen ser-ho més i si poden obtenir diners de la guardiola pública, encara millor.
Tot això no és nou. Trump és l’animador principal, però prop de cadascú de nosaltres coneixem defensors d’aquestes tesi. Animen a la ciutadania a desentendre’s de l’esdevenir col·lectiu. És massa cansat implicar-se a l’escola, a la comunitat local, a l’entitat cultural per aconseguir que els valors de la solidaritat i de la igualtat d’oportunitats triomfin, podent cridar l’egoisme i a desatendre els consells de vida
saludable. La crida “al mínim esforç” sempre triomfarà.
Els Estats Units d’Amèrica són tan grans que ens costa imaginar 77.303.573 americans, un darrere l’altre preferint un president misogin, abusador, despectiu amb la resta de ciutadans del món, que ha declarat enemic a tot el qui no pensi com ell. Això és el que em fa basarda. De totes les decisions sorprenents que han pres el president sortint (Biden) i les forassenyades del reelegit (Trump) crida l’atenció que calgui protegir de futures persecucions a persones com Anthony Fauci responsable de salut pública que no va deixar influenciar-se pels xamans de tota mena durant la pandèmia, Mark Milley que va comandar la retirada de tropes de l’Afganistan o els membres del Congrés liderats per Liz Cheney que van dirigir la investigació d’un assalt al Capitoli que va produir cinc morts i 140 policies ferits.
Trump els ha tret l’escorta per facilitar l’agressió si algun dels condemnats colèrics que ell ha indultat vol acabar de destruir l’estat de dret i tornar a considerar-se capacitat per jutjar i castigar, ho pugui fer amb més impunitat, si encara és possible. No em toquis als meus, la gran perversió de l’estat de dret. Aleshores tots els sense escrúpols ni integritat, voldran ser del “teus”.
I com que l’estat de Califòrnia vota al partit Demòcrata i no és dels “seus”, en plena crisi pels grans incendis que tots els experts adverteixen del fet que el canvi climàtic els fa més virulents, el president acaba d’anunciar l’eliminació de l’agència nacional d’emergències (FEMA) i que siguin els mateixos estats, sense cap ajuda federal, els que s’encarreguin de gestionar els ajuts en aquestes situacions.
La raó per la qual vol negar l’ajuda a un dels cinquanta estats que componen els EUA és la discrepància sobre un transvasament d’aigua entre conques fluvials, però sobretot la modificació del sistema pel qual s’elabora el registre de votants, ja que els republicans pensen que és massa permissiu i això permet les victòries reiterades dels demòcrates en aquell estat de la costa oest, qüestió que ha estat analitzada pels experts en sistemes electorals i consideren que és un dels estats amb menys frau electoral Trump sempre té una excusa per atacar a Califòrnia. Cap menció a les 28 víctimes mortals ni a la gran destrucció causada pels ls diversos incendis. Del seu governador, el demòcrata Gavin Newsom, ha dit que és un incompetent i idiota i altres adjectius que em nego a repetir.
Difícil setmana pels demòcrates, acceptar una victòria de Trump i la d’una filera de desassenyats que configuraran el seu govern, encara que per aconseguir-ho hagi de violentar totes les normes de funcionament del Senat. Hem d’acceptar que la democràcia és generosa fins i tot amb els que volen destruir-la.