Benvolguts i benvolgudes,
Arran de la denúncia pública que des de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat vam fer de les actuacions d'una vintena de grups d'ultradreta, molts de vosaltres us heu dirigit, a través de les xarxes socials, a l'Oficina i a mi mateix per mostrar el desacord amb la nostra exposició de fets. Com que aquesta oficina és pública i té la inequívoca vocació de ser útil a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sigui quina sigui la seva opinió sobre el futur polític col·lectiu, m'he sentit amb la obligació, i les ganes, de fer-vos arribar uns aclariments en forma de carta oberta.
En primer lloc, dir-vos que teniu raó quan preciseu que ningú es converteix en membre de l'ultra dreta només per haver retirat un determinat símbol polític col·locat espontàniament a la via pública. De fet, jo mateix admeto haver arrencat adhesius en alguna ocasió. El que volem denunciar, des de l'Oficina, són els grups organitzats que es dediquen a sostreure i destrossar simbologia política en domicilis particulars, edificis públics, seus d'entitats o a places, carrers, barris o municipis on la reivindicació que representa aquella simbologia és l'expressió pública d'una opinió àmpliament majoritària.
Convindreu amb nosaltres que quan un grup de persones es desplacen lluny de casa seva per aparèixer en un determinat poble de nit, amb la cara tapada i equipats amb escales, cúters i altres estris potencialment perillosos, per eliminar de l'espai públic o d'edificis concrets una sèrie d'objectes amb els quals la majoria de veïns i veïnes d'aquella població se sent identificada, aquesta acció té la clara intenció de coartar la llibertat d'expressió, d'amenaçar, d'intimidar i d'humiliar. Són aquests grups els que qualifiquem d'ultra dreta.
I no només perquè la seva voluntat i actitud és contrària a la pluralitat ideològica i a l’exercici del dret de protesta, sinó també perquè hem detectat entre els seus integrants a persones que militen o han militat en partits racistes, falangistes o fins i tot neonazis. Per si amb tot això no n'hi hagués prou, un senzill seguiment de les connexions i suports d'aquests grups a les xarxes socials, ens condueixen ràpidament a continguts ideològics molt propis de l'extrema dreta: antifeminisme, rebuig a la immigració, animadversió cap a les idees, col·lectius i persones d'esquerres i, evidentment, ultranacionalisme espanyol.
Vull aprofitar, si m'ho permeteu, per compartir amb vosaltres una reflexió sobre el concepte de neutralitat de l'espai públic al qual sovint us referiu, per dir-vos que, des del meu punt de vista, en realitat l'espai públic mai ha estat neutre o asèptic, sinó que ha reflectit -i així ha de ser- valors, idees o reivindicacions. De fet, el paisatge urbà està carregat de significació política i ideològica, des dels noms dels carrers, places i equipaments públics, als monuments erigits en honor a algú o alguna cosa, passant per la silueta dominant dels edificis religiosos o l'omnipresència de marques comercials i reclams publicitaris.
Fins i tot la invisibilitat de la protesta proporciona també un missatge polític clar, que no és el de la neutralitat sinó el d'una suposada satisfacció general amb l'statu quo i el règim vigent en cada moment. És per això, precisament, que les dictadures sempre s’afanyen a retirar les expressions de protesta de l'espai públic.
Per últim, insistir en allò què ja us hem dit altres vegades, que l'Oficina de Drets Civils i Polítics està a la vostra disposició i que, en relació a fets com els de dissabte passat, si bé els representants polítics han de saber encaixar les crítiques i les protestes, també al carrer, mai acceptarem que aquestes protestes es converteixin en agressions físiques. Rebeu una salutació ben cordial.
Arran de la denúncia pública que des de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat vam fer de les actuacions d'una vintena de grups d'ultradreta, molts de vosaltres us heu dirigit, a través de les xarxes socials, a l'Oficina i a mi mateix per mostrar el desacord amb la nostra exposició de fets. Com que aquesta oficina és pública i té la inequívoca vocació de ser útil a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sigui quina sigui la seva opinió sobre el futur polític col·lectiu, m'he sentit amb la obligació, i les ganes, de fer-vos arribar uns aclariments en forma de carta oberta.
En primer lloc, dir-vos que teniu raó quan preciseu que ningú es converteix en membre de l'ultra dreta només per haver retirat un determinat símbol polític col·locat espontàniament a la via pública. De fet, jo mateix admeto haver arrencat adhesius en alguna ocasió. El que volem denunciar, des de l'Oficina, són els grups organitzats que es dediquen a sostreure i destrossar simbologia política en domicilis particulars, edificis públics, seus d'entitats o a places, carrers, barris o municipis on la reivindicació que representa aquella simbologia és l'expressió pública d'una opinió àmpliament majoritària.
Convindreu amb nosaltres que quan un grup de persones es desplacen lluny de casa seva per aparèixer en un determinat poble de nit, amb la cara tapada i equipats amb escales, cúters i altres estris potencialment perillosos, per eliminar de l'espai públic o d'edificis concrets una sèrie d'objectes amb els quals la majoria de veïns i veïnes d'aquella població se sent identificada, aquesta acció té la clara intenció de coartar la llibertat d'expressió, d'amenaçar, d'intimidar i d'humiliar. Són aquests grups els que qualifiquem d'ultra dreta.
I no només perquè la seva voluntat i actitud és contrària a la pluralitat ideològica i a l’exercici del dret de protesta, sinó també perquè hem detectat entre els seus integrants a persones que militen o han militat en partits racistes, falangistes o fins i tot neonazis. Per si amb tot això no n'hi hagués prou, un senzill seguiment de les connexions i suports d'aquests grups a les xarxes socials, ens condueixen ràpidament a continguts ideològics molt propis de l'extrema dreta: antifeminisme, rebuig a la immigració, animadversió cap a les idees, col·lectius i persones d'esquerres i, evidentment, ultranacionalisme espanyol.
Vull aprofitar, si m'ho permeteu, per compartir amb vosaltres una reflexió sobre el concepte de neutralitat de l'espai públic al qual sovint us referiu, per dir-vos que, des del meu punt de vista, en realitat l'espai públic mai ha estat neutre o asèptic, sinó que ha reflectit -i així ha de ser- valors, idees o reivindicacions. De fet, el paisatge urbà està carregat de significació política i ideològica, des dels noms dels carrers, places i equipaments públics, als monuments erigits en honor a algú o alguna cosa, passant per la silueta dominant dels edificis religiosos o l'omnipresència de marques comercials i reclams publicitaris.
Fins i tot la invisibilitat de la protesta proporciona també un missatge polític clar, que no és el de la neutralitat sinó el d'una suposada satisfacció general amb l'statu quo i el règim vigent en cada moment. És per això, precisament, que les dictadures sempre s’afanyen a retirar les expressions de protesta de l'espai públic.
Per últim, insistir en allò què ja us hem dit altres vegades, que l'Oficina de Drets Civils i Polítics està a la vostra disposició i que, en relació a fets com els de dissabte passat, si bé els representants polítics han de saber encaixar les crítiques i les protestes, també al carrer, mai acceptarem que aquestes protestes es converteixin en agressions físiques. Rebeu una salutació ben cordial.