Com es diu sovint a X, algunes notícies s’entenen millor juntes. És el cas dels atacs a la llibertat d’expressió a les xarxes que s’han anat encadenant últimament a diferents indrets del món. I no estem parlant de països de dubtosa qualitat democràtica, sinó d’allò que en diuen democràcies plenes. Entre altres coses, hem vist –és un dir– com detenien el CEO de Telegram a França, hem sabut que Mark Zuckerberg es va veure obligat a manipular Facebook per pressions del govern estatunidenc i ens hem assabentat que X ha estat bloquejat al Brasil. Què està passant?
De tots aquests casos, el més cridaner és el del Brasil, que ha passat a afegir el seu nom a la llista de països que han tancat X. Per ordre de desaparició: Xina, Iran, Turkmenistan, Corea del Nord, Myanmar, Rússia, Pakistan i Veneçuela. Per cert, que la Unió Europea, mitjançant una carta signada el passat 12 d’agost per Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, també amenaçava de sancionar o fins i tot tancar X.
L'afer es remunta al 2023, quan el Jutge del Tribunal Suprem del Brasil, Alexandre de Moraes, demana als responsables d’X que suspenguin centenars de perfils “vinculats a l’extrema dreta o que generen odi i desinformació”. Elon Musk s’hi nega. Comença l’estira-i-arronsa. Tot seguit, Moraes imposa una multa diària a les oficines d’X al Brasil. Musk tanca les oficines. Llavors, Moraes imposa una altra multa a la representant legal d’X al Brasil. Musk decideix dissoldre tot l’equip brasiler d’X, representant legal inclosa. Al final, Moraes exigeix a X nomenar un altre representant legal en 24 hores, perquè segons la llei brasilera, qualsevol empresa que operi al Brasil ha de tenir representant legal. Un cop exhaurit el termini, sense notícies de Gurb, ha entrat en vigor el tancament d’X a tot el territori brasiler. Moraes, a més, amenaçava amb una multa de 9000 euros diaris a tot aquell que se li acudís esquivar la prohibició utilitzant una VPN (virtual private network). Algú devia dir-li que potser s’havia passat de frenada i el jutge, amb bon judici, va aixecar aquesta amenaça sobre l’ús de VPN.
Després del tancament d’X al Brasil, s’han anat coneixent altres detalls interessants. Gràcies, sobretot, a la publicació per part d’Elon Musk de l’ordre judicial de Moraes, on s’especifiquen quins comptes d’X calia tancar i per quins motius. Entre els perfils que s’havien d’eliminar, destaca el de Marcos do Val, un senador (un representant del poble!) de l’oposició al govern de Lula da Silva. Motiu: do Val va criticar en diverses piulades el cap de la policia federal brasilera per reprimir amb massa violència uns manifestants. Sí, sí, heu llegit bé: per una crítica, al cap de la policia federal brasilera, per reprimir amb massa violència uns manifestants.
A veure si s’entén la magnitud de la tragèdia. Imagineu que la majoria dels habitants de Pernambuco, un estat del nord-est del Brasil, volguessin independitzar-se i, amb aquest objectiu, haguessin organitzat un referèndum. I passa el que sol passar a les democràcies plenes: que la policia atonyina els votants. Doncs bé, a tothom que li passés pel cap criticar el cap de la policia federal a X, Alexandre de Moraes el podria incloure en la seva llista negra, per piulades d’odi.
Amb tot, el més greu són certs posicionaments de polítics i periodistes que arriben a justificar la censura. Tal com sona. En el fons, tots aquests argumentaris són variacions del mateix relat, tan del gust de la bona gent d’esquerra: hem d’aturar els peus a aquests multimilionaris amb deliris de grandesa, que es pensen que estan per sobre de les lleis d’un estat sobirà. Per sobre del poble x o y. Així s’expressava el mateix Lula da Silva aquesta mateixa setmana respecte d’Elon Musk: “Que tingui molts diners no vol dir que li pugui faltar al respecte a la llei.” “Qui es creu que és?” “El que ha de fer és respectar la decisió del Tribunal Suprem del Brasil”. Vaja, que segons Lula, Elon Musk va en contra de la voluntat del poble brasiler. I Moraes, a favor.
Al seu canal de YouTube, Juan Ramón Rallo es fa ressò de la piulada d’Antonio Maestre, periodista del progressisme castís per anton(i)omàssia, que es comenta sola: “La decisió del jutge del Brasil sobre X a l'esquerra ens fa caminar entre mesures restrictives de la llibertat d'expressió i la necessitat de posar límits a un multimilionari amb massa poder. Fotre un ric d'extrema dreta amb ínfules és necessari. Que es faci. Res és perfecte”.
En aquesta mateixa línia d’aturar Elon Musk incidia fa uns dies un article de Robert Reich a The Guardian, amb el suggerent títol d’Elon Musk is out of control. Here is how to rein him in. Un altre article deplorable, La inexorable degradació d’X, aquest d’ahir mateix a La Vanguardia, anava encara més lluny. L’autor, Francesc Bracero, justificava sense embuts la censura a X. No anem bé. Si els mateixos periodistes justifiquen qualsevol mena de censura, pel motiu que sigui, anem pel pedregar.
Això que està passant al Brasil és un cas de censura de manual. Si volem preservar la nostra llibertat d’expressió no podem quedar-nos de braços plegats. Ens hi hem d’oposar frontalment. Si no ho fem, això no tindrà aturador. Serà l’única manera que els governs de les nostres democràcies plenes s’ho pensin dues vegades abans de seguir l’exemple del Brasil. Veurem què acaba passant amb l’amenaça mafiosa del nostre comissari Breton. Us imagineu que tanquin X a tota Europa?