Opinió

Com jutjarem la Síria que ve?

«El dubte existencial d'Occident és com canviar la seva opinió sobre els que foren i sobre els que ara ocupen el poder al país»

Montserrat Nebrera
11 de desembre de 2024, 19:00

La caiguda del règim de Baixar al-Assad està permetent a Occident descobrir una Síria que havia estat amagada sota tot el que d’excel·lent durant anys ens havia arribat des d’allà i que arran dels aixecaments contra el govern va fugir-ne. Excel·lència investigadora, intel·lectual, laboral. No eren en molts casos immigrants mancats de valor afegit en la seva activitat, no tenien el que en general se sol criticar en la gent que arriba, per contraposar-ho a la formació dels joves que marxen de casa nostra per trobar oportunitats a l’estranger. Els sirians arribaven formats o venien a formar-se. Amb la diàspora que Síria va patir des de 2011 per causa de la seva guerra civil una enorme quantitat van ser acollits en l’Alemanya d’Angela Merkel, tot i que ara aquella operació sigui qüestionada, perquè aquesta Europa ja és una altra.

En canvi, arran de la caiguda d’al-Assad sabem que entre els que restaren al país molts van ser suprimits sense misericòrdia, i que algunes de les presons sirianes deixen el malson d’Abu Ghraib en un conte infantil: la presó de Saydnaya ha estat considerada per a molts com un “escorxador humà” per la quantitat d’execucions que es produïen cada dia en el recinte, però també per les condicions infrahumanes a què es veien reduïdes les persones que mantenien amb vida. Discrepar del règim era un delicte capital mentre la dona d’al-Assad passejava pel món una imatge de modernitat.

I sí, un dels principals objectius del grup islamista Hayat Tahrir al Shams (HTS), que està clar que no sense ajuda ha estat capaç de fer caure el govern d’al-Assad en menys de 13 dies, era alliberar les persones que es trobaven recloses en aquest centre penitenciari. Però el dubte existencial d’Occident és com canviar la seva opinió sobre els que foren i sobre els que ara hi ocupen el poder amb la mateixa velocitat amb què la substitució s’ha produït en el comandament del país i tenint en compte que s’autoproclamen jihadistes. Poden canviar les opinions tan ràpid? Si alguns mantenim dubtes sobre la convicció dels mandataris de Bildu en relació respecte a la vida humana, podem assegurar que els que arriben han deixat enrere la voluntat de reduir la llibertat i la dignitat de la gent al mateix 0 que el dictador al-Assad?

Potser, com en altres casos, la substitució sols vindrà a afegir més dolor i confusió. La terminologia emprada pels mitjans de comunicació (“rebels”) no deixa dubte sobre el seu posicionament d’esperança davant la caiguda d’aquell règim dictatorial, però durant molt temps la majoria va tenir una actitud condescendent, la qual cosa fa pensar que, si la confusió o l’abús no ens afecten directament, quelcom semblant es farà amb els que arriben. Com s’ha fet amb l’Iran, amb l'Iraq o amb l'Afganistan. Com es fa sempre amb les víctimes llunyanes, inversament proporcional el seu valor a la distància física que ens separa del seu patiment.

Soc advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat. Vaig fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!). Crec en la unió però sols des de la llibertat.

El més llegit