Opinió

I continuem parlant de la no detenció

«Segur que n'hi ha, de mentiders, però no necessàriament per les opinions que puguin tenir sobre la solució del 'problema català' o l'abast del pacte de Pedro Sánchez amb l'independentisme sobre el finançament»

Montserrat Nebrera
04 de setembre de 2024, 19:00

M'ensumo que alguna gent propera a Junts s'ha sentit ofesa per les crítiques que durant la tertúlia d'avui a El Matí de Catalunya Ràdio hem fet els contertulians, cadascun amb diferent grau d'acritud o comprensió per raó de la major o menor afinitat ideològica amb els afectats. El tema eren les declaracions de Toni Castellà afirmant que els Mossos sabien dels moviments de Puigdemont a Catalunya i que hi havia alguna mena d'acord sobre la seva detenció.

S'haurà d'acceptar que el biaix de cadascú impregni el seu judici; abans-d'ahir era en la celebració d'un casament on la figura de Pedro Sánchez era lloada o insultada segons bufés el vent ideològic del crític en qüestió. Vol dir això que menteix? Segur que n'hi ha, de mentiders, però no necessàriament per les opinions que puguin tenir sobre la solució del "problema català" o l'abast del pacte de Pedro Sánchez amb l'independentisme sobre el finançament. Engany, potser sí, però no necessàriament mentida; són coses diferents.

Doncs bé, amb independència de la simpatia que es pugui tenir envers la figura de Puigdemont, el succeït el dia 8 d'agost durant la investidura de Salvador Illa va ser de tot menys normal: que el protagonista de la jornada es veiés eclipsat pel candidat impossible, que hi hagués alguna mena d'entesa entre l'equip del president i la cúpula policial per tal de produir-se la detenció en el moment adequat; que la dita detenció es pogués produir durant la vigència de la llei d'amnistia, res semblava tenir la necessària normalitat de desenvolupament. 

Però més enllà d'aquestes generals consideracions, que el cap dels Mossos fes una declaració institucional criticant l'actitud del president Puigdemont i negant qualsevol mena d'entesa sobre el moment de la seva detenció no sé si és un problema per haver sortit Antoni Castellà a desmentir-ho o perquè Joan Ignasi Elena hagi permés que Eduard Sallent parlés així, però ha ferit la imatge del cos en un moment en què precisament li resulta de tot menys convenient, i no sé si això és espanyolista, feixista o migpensionista, però, com sempre, sols és el que penso.

Soc advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat. Vaig fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!). Crec en la unió però sols des de la llibertat.

El més llegit