Opinió

El culte a la negligència

«La història política del pas del PP per les institucions està farcida de negligències a tota la gamma de nivells»

Dolors Sabater
06 de novembre de 2024, 19:00

La ignorància és atrevida, i Albiol fa uns dies intentava tapar la seva incompetència com a gestor fent més gran l’exhibició de la seva incultura. Sense complexos, culpava de la inoperància municipal i de no haver fet públic el document Excel del pressupost, ni més ni menys que a la introducció del programari lliure feta fa gairebé set anys, quan es va renovar el 77% de l’equipament informàtic de l’Ajuntament i es va actuar en sintonia amb la tendència a l’administració pública catalana. La planxa sumava a la seva desconeixença informàtica l’escenificació habitual de prepotència masclista i populista contra "l’exalcaldessa dona", caricaturitzant i ridiculitzant amb fatxenderia aquella decisió tècnica.

Pocs dies abans el llavors primer tinent d’alcalde i actual president del grup parlamentari del PP, Juan Fernández, havia protagonitzat una altra ficada de peus a la galleda antològica: justificava no posar un generador que facilités llum als assajos dels Castellers de Badalona ni més ni menys que per no poder-lo endollar. Ignorar les compatibilitats del programari lliure i ignorar que un generador precisament produeix electricitat a base de bateries o combustible, demostra que aquests personatges no han treballat mai ni a l’activisme ni a cap empresa; de fet tots dos van entrar de molt joves a l’Ajuntament i fa dècades que viuen de la política. I a més demostra que ser ignorants i no aprendre res no els cohibeix gens ni mica.

Qui fa un cove fa un cistell, diu la dita. I aquests ingredients d’incompetència prepotent esdevenen letals, negligents, quan s’exerceixen mal gestionant situacions vitals. El PP és més perillós per inútil que per corrupte. I això que de corrupte n’és un bon tros. Ho va dir fa anys Mònica Oltra. I aquests dramàtics dies d’indignació i ràbia col·lectives Núria Cadenes i Emma Zafon n’han fet memòria als seus articles imprescindibles, a VilaWeb i a El Salto. La inutilitat dels dirigents del PP ha omplert riuades de textos que intentaven posar paraules al que ens ha deixat gairebé sense. Manel Rodríguez-Castelló ho brodava a La Veu.

La incapacitat negligent dels responsables polítics ha assolit cotes d’informació i debat tan altes com la naturalesa climàtica de la virulenta gota freda, i per contrast, ha enaltit la immensa utilitat de la solidaritat, com documenta David Cobo a Nació. Però amb tot, no s’ha generalitzat prou en la narrativa dels mitjans majoritaris, el poder criminal que té aquesta negligència política, una negligència que no és anecdòtica sinó estructural. Que no és exclusiva del PP en la base criminal del ferotge neoliberalisme, cert, però són ells qui obtenen el cum laude de sumar-hi extrema inoperància.

I és que són molt ineptes. Escandalosament ineptes. I no tenen pudor en ocupar responsabilitats per a les quals no tenen aptituds, perquè la vida de l’altra gent els importa un borrall. La vida de la gent i la del planeta sencer. Només els interessa omplir-se la butxaca i acumular poder per perpetuar privilegis, ajudar a omplir les butxaques dels seus amics d’elit, consolidar l’expansió de la seva ideologia, enaltir l’ego amb les seves banalitats, i controlar que no se’ls escapi res dins la mesurada xarxa de desposseïment d’on extreuen els beneficis. Són un autèntic perill públic. S’atreveixen a ser alcaldes i alcaldesses. S’atreveixen a governar una autonomia, un estat, s’atreveixen a dirigir organismes públics destinats a vetllar per la seguretat; i no en tenen ni idea. Ni en saben ni s’ho prenen seriosament.

El mite que la dreta sap gestionar és això, un mite, i és absolutament fals. Aquesta entelèquia s’ha construït a base de molta batalla cultural interessada, moltes hores de mitjans i opinadors que han rendit culte acrític a una premissa falsa que interessa als poders econòmics i al neoliberalisme en general. Però no. La dreta, i la ultradreta, no només són un perill per la seva croada contra la universalització dels drets humans, sinó que a més ho són per ser uns nefastos gestors. Tots els qui estem governats per aquesta gent patim una extrema inseguretat que provoquen ells mateixos amb la seva negligència continuada.

La majoria no han treballat de res en sa vida, només de viure del cuento, són rendistes o endollats en consells d’administració on cobren sense cap esforç. Fins i tot els títols acadèmics, els regalen. Molts han trobat en la política el seu modus vivendi, cobren per ocupar càrrecs i d’això en fan la seva professió. I totes les vides i tots els ecosistemes que depenen de les seves decisions i de les seves omissions, són vides exposades a l’espoli, a la destrucció i a la mort. Es digui Ayuso i mati àvies a les residències de Madrid durant la Covid, o es digui Rajoy i mati l’ecosistema marí de Galícia gestionant com qui juga a plastilina el pitjor abocament d’hidrocarburs a la costa atlàntica, i tercer episodi catastròfic més car del món.

L’esquema sempre és el mateix, i Mazón l’ha replicat amb escreix provocant danys i pèrdues irreparables al País Valencià. Des de l’absoluta incapacitat professional i ètica de gestionar moments crítics, posen per davant la seva fatxenderia irresponsable, extremen el seu negacionisme i converteixen la gasiveria i manca de prevenció i absoluta ineficàcia, en factor d’agreujament de la catàstrofe. I de passada aprofiten per desviar recursos públics cap als interessos del negoci privat. Es digui Castor o es digui rescat de la Banca.

El cas dels efectes de la Dana al País Valencià és tan evident i majúscul, que Mazón, Argüeso i Prades seran demandats amb tota probabilitat pel delicte d’homicidi per la imprudència d’haver obviat el perill i no haver actuat segons els pertoca per la seva responsabilitat pública, multiplicant l’efecte mortífer de la catàstrofe climàtica. Així ho estan plantejant des de la iniciativa ciutadana Justícia per a València. Però seria un greu error pensar que els dirigents valencians del PP, influïts per Vox, són un cas aïllat. La incompetència negligent del PP en la gestió de moments crítics és tan acreditada que seria imprudent no considerar-la un factor de risc generalitzable. Es digui 11-M, Metro, Iak-42, o 17-A. La història política del pas del PP per les institucions està farcida de negligències a tota la gamma de nivells. També el municipal. Es digui Maria Jesús Botella i deixi sense aigua potable i sense hospital a diverses poblacions de Còrdova o es digui Albiol i aboqui a la fam i al sensellarisme a 50 persones pel tancament d’un servi consolidat a Badalona.

La llista és inabastable i comença a ser una emergència que la guerra cultural predominant sigui per aconseguir que tanta incompetència els passi factura, i que deixin d’aprofitar-se del sistema democràtic per continuar engreixant un poder que aporta tantíssimes i tan altes cotes d’inseguretat a la població. Practiquen un autèntic culte a la inutilitat, la ignorància i la negligència. I hi ha massa còmplices que els encobreixen.

Sóc pedagoga, activista, regidora a Badalona, exalcaldessa de la ciutat i exdiputada de la CUP-Guanyem. I també membre activa del Sindicat de Mares (i germanes) en la Diversitat Funcional.

El més llegit