Una característica del segle XXI és que el món va tan de pressa que metabolitzem la realitat sense temps d’entendre-la i digerir-la. Encara no hem decidit si un determinat fenomen és bo o dolent, si cal aturar-lo o fomentar-lo, que ja tenim la següent evolució sobre la taula, amb la qual cosa el fenomen en qüestió ja queda incorporat a la normalitat. Consolidat. La Història ens bombardeja amb novetats continuades, i quan ens en volem adonar, ja són fets consumats. Passa amb la tecnologia, amb la ciència, amb els costums socials, i també amb la política.
Fixem-nos per exemple en aquesta frase, rigorosament certa: “L’home més ric del món, Elon Musk, que ben aviat serà oficialment membre del govern dels EUA i mà dreta del primer president electe declarat oficialment delinqüent, ha utilitzat la seva plataforma global X per conversar en directe amb Alice Weidel, líder del principal partit ultra d’Alemanya (AfD) i candidata a cancellera a les eleccions federals que s’han de celebrar el 25 de febrer, on segons les enquestes assolirà la segona posició”. Analitzem-la amb deteniment, perquè ens diu moltes coses de com la Història ens està atropellant.
Sabíem, per exemple, que els rics manaven, però que ho feien a l’ombra, fent servir els seus recursos per influir en la voluntat de parlaments i governs. En tenien prou que es legislés i governés al seu gust, i ells assumien un paper com més discret millor. La frase que hem llegit ens diu que això s’ha acabat. L’home més ric marca un nou camí, valent-se dels seus recursos per arribar a governar personalment el país més poderós del planeta, a la vista de tothom i a favor dels seus interessos privats.
La frase també ens explica que no es tracta d’un ric capitalista normal. “Musk (...) ha utilitzat la seva plataforma global X (...)”. L’home més ric del món controla una eina d’influència massiva amb quasi 600 milions d’usuaris actius i la posa al servei de la seva política també obertament. La frase no ho diu, però aquest home també controla Starlink, una xarxa de satèl·lits de la qual depenen les telecomunicacions de governs i empreses de tot el món.
Continuem l’anàlisi. “(...) primer president electe declarat oficialment delinqüent”. Un altre fet consumat: els polítics ja no cal que siguin honorables, ni tan sols que ho semblin. Els 74 milions de ciutadans que han votat Donald Trump ho han fet amb ple coneixement de causa. Insulta per sistema, s’inventa que els immigrants es mengen els animals de companyia dels bons americans, va instigar l’assalt violent al Capitoli, suborna una actriu porno amb diners dels seus donants per tapar una relació extramarital, evadeix impostos... Tot és públic i conegut. En el món d’ahir, un Trump no s’atreviria ni a presentar-se a unes eleccions. En el d’avui, les guanya.
“(...) conversar en directe amb Alice Weidel, líder del principal partit ultra d’Alemanya (AfD)”. En el món d’ahir, els Estats Units combatien el nazisme a les platges de Normandia i els camps de mitja Europa, i s’autoproclamaven el far mundial de les democràcies liberals. En el d’avui, els guanyadors de les eleccions nordamericanes impulsen a cara descoberta els partits ultres europeus.
“Weidel (...) segons les enquestes assolirà la segona posició”. Una altra cosa que ha passat davant dels nostres ulls sense que ni ens n’adonéssim: el feixisme ha tornat a Europa. Els seus hereus ja governen a Itàlia. I a Alemanya, on el nazisme fa quatre dies era un tabú, la candidata ultra té tots els números d’esdevenir cap de l’oposició. Segona posició també a França. Se’ns mengen, una altra vegada.
Vam tancar els ulls un moment, i quan els hem tornat a obrir la distopia ja era aquí. Govern explícit de les grans corporacions, retorn del feixisme, menyspreu per les regles del joc post-Segona Guerra Mundial, eines de manipulació massiva en mans de gent molt perillosa. Tot ha passat molt de pressa, i s’accelera. O hi ha una reacció contundent, o el segle XXI serà el de la mort de la democràcia per la via dels fets consumats.