La setmana passada vam tenir una nova entrega de l’informe PISA que una vegada més hauria de fer pujar els colors de pares, mestres i comunitat educativa. En aquest cas els exàmens preguntaven als alumnes de 15 anys sobre coneixements financers. La mostra era rellevant: s’avaluava més de 2.000 alumnes de 200 centres educatius diferents. El resultat?, quatre de cada 10 no sap interpretar una factura i un 25% no sap què volen dir conceptes com salari, pressupost o empresari. I el més preocupant, anem enrere. Espanya ha obtingut pitjors resultats ara que fa quatre anys i se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE.
De fet, són unes dades que no ens haurien de sorprendre tenint en compte que l’últim informe PISA ens situava a la cua en comprensió lectora i matemàtiques.Si no s’entén el que es llegeix difícilment se sabrà com fer una factura o com calcular un percentatge. Tinc la sensació que el país està patint la síndrome del mal estudiant que va acumulant suspensos i que amb el pas dels anys, quan vol revertir la situació, s’adona que la pilota s’ha fet tan gran que ja té l’autoestima massa baixa per fer-ho. En aquest cas, però les dades de PISA em semblen especialment preocupants pels riscos socials que comporten.
Una generació sense alfabetització financera és una generació més desprotegida de caure en els perillosos consells de gurús econòmics que apareixen a les xarxes socials i té més números d’enganxar-se els dits amb qualsevol inversió especulativa que els prometi diners ràpids i fàcils.
Soc la primera que més d’una vegada m’he escudat amb un “jo és que soc de lletres” quan s’havien de fer càlculs ràpids, que quan va tenir la primera feina tampoc sabia fer factures i que algun cop ha signat documents sense entendre massa bé què deia la lletra petita del text. Ara PISA ens posa novament davant del mirall per demostrar-nos que les noves generacions no milloren i que caldrà fer canvis.
A banda de la feina que hauríem de fer a casa com a pares és el moment perquè les escoles afegeixin l’educació financera com una assignatura més de les troncals que s’imparteixen dins del currículum escolar. La necessitem no només des d’una visió emprenedora o inversora sinó també perquè ensenyi els joves a ser més crítics amb el sistema que tenim, que promogui finances ètiques i que els doni les eines per no repetir els errors del passat.