Nou mesos després del referèndum en què els britànics van decidir abandonar la Unió Europea (UE), la primera Ministra Theresa May ha enviat la carta per començar a negociar el procés del Brexit. L’activació del Brexit va arribar pocs dies després de les celebracions a Roma dels 60 anys del tractat fundacional de la Comunitat Econòmica Europea, que es va signar en aquella ciutat. El Brexit és, certament, un cop important per a la Unió, però també pot ser una oportunitat per fer un salt endavant i dissenyar millor una UE que encara no existeix.
Perquè la UE no és completa i acabada, sinó que tot just s’està fent. No existeix encara una “unió” entesa com un ens que pren decisions col·lectives que obliguen tots els seus membres a acatar-les i complir-les. Això s’ha vist, i patit, en la terrible desunió a l’hora d’acollir els refugiats. Per això, convé aprofitar el procés del Brexit per prendre decisions importants que serveixin per dotar la UE de millors instruments que impliquin els restants 27 estats membres.
També cal, per exemple, una política fiscal comuna per evitar que els Estats es vagin fent la competència entre ells, per veure qui grava menys les grans corporacions i les atreu a casa seva. Cal encara una política exterior comuna i que la responsable de Política Exterior de la UE no hagi d’anar picant porta per porta per saber l´opinió de totes les cancelleries quan s’han de prendre decisions importants. I, entre altres moltes coses, cal una política de defensa comuna, ja que ens hem de protegir d´algunes amenaces que ens concerneixen a tots.
Però ara tocarà abordar el Brexit, que serà un procés extraordinàriament complicat. S’haurà de decidir com queda la situació del 1.200.000 britànics que viuen en altres estats de la UE, així com dels 3.300.000 ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit. També s’haurà de parlar dels compromisos econòmics que el Regne Unit ha contret com a estat membre de la UE i veure com quedarà la situació dels territoris que van votar a favor de quedar-se a la UE, com Escòcia, Irlanda del Nord o Gibraltar. La persona designada per pilotar el procés del Brexit, el francès Michel Barnier, em mereix confiança però estic convençut que la negociació serà llarga i complicada. Això sí, també estic convençut que hi haurà un acord de divorci. Personalment, sóc de l’opinió que el procés s’ha d’afrontar sense venjança ni ingenuïtat. Hem d’arribar a un acord amb els britànics, però l'acord a què s'arribi mai no pot ser tan bo com l'acord que hem compartit mentre tots hem sigut membres de la Unió. Legítimament, els britànics han decidit marxar de la UE -a alguns no ens agrada però ho respectem-, i no pot ser que després tinguin els avantatges que tenen els membres però que s´estalviïn els inconvenients.
Com a president del grup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea, que inclou els partits nacionalistes escocès i gal·lès, i com a vicepresident del grup Verds / ALE, tinc l’honor de formar part del restringit grup d’eurodiputats que seguirà de prop les negociacions del Brexit. És un privilegi viure des de dins aquest procés històric i, com a català, ho faré amb el màxim interès, sobretot tenint en compte el cas d'Escòcia, que podria ser considerat un precedent per a un proper cas català.
Escòcia ja ha demanat un segon referèndum d'independència. És interessant observar que el preveu per quan, previsiblement, haurà acabat la fase més important del procés britànic de separació de la UE. Westminster difícilment acceptarà un altre referèndum a Escòcia abans de negociar el divorci amb la UE, perquè vol negociar amb tots els efectius i sense cap debilitat. Després, els escocesos votaran. Els catalans ja ho haurem fet. I, si les coses surten com esperem, tots serem membres de la Unió Europea sense gaire espera, perquè som europeistes i el nostre futur és Europa.
Perquè la UE no és completa i acabada, sinó que tot just s’està fent. No existeix encara una “unió” entesa com un ens que pren decisions col·lectives que obliguen tots els seus membres a acatar-les i complir-les. Això s’ha vist, i patit, en la terrible desunió a l’hora d’acollir els refugiats. Per això, convé aprofitar el procés del Brexit per prendre decisions importants que serveixin per dotar la UE de millors instruments que impliquin els restants 27 estats membres.
També cal, per exemple, una política fiscal comuna per evitar que els Estats es vagin fent la competència entre ells, per veure qui grava menys les grans corporacions i les atreu a casa seva. Cal encara una política exterior comuna i que la responsable de Política Exterior de la UE no hagi d’anar picant porta per porta per saber l´opinió de totes les cancelleries quan s’han de prendre decisions importants. I, entre altres moltes coses, cal una política de defensa comuna, ja que ens hem de protegir d´algunes amenaces que ens concerneixen a tots.
Però ara tocarà abordar el Brexit, que serà un procés extraordinàriament complicat. S’haurà de decidir com queda la situació del 1.200.000 britànics que viuen en altres estats de la UE, així com dels 3.300.000 ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit. També s’haurà de parlar dels compromisos econòmics que el Regne Unit ha contret com a estat membre de la UE i veure com quedarà la situació dels territoris que van votar a favor de quedar-se a la UE, com Escòcia, Irlanda del Nord o Gibraltar. La persona designada per pilotar el procés del Brexit, el francès Michel Barnier, em mereix confiança però estic convençut que la negociació serà llarga i complicada. Això sí, també estic convençut que hi haurà un acord de divorci. Personalment, sóc de l’opinió que el procés s’ha d’afrontar sense venjança ni ingenuïtat. Hem d’arribar a un acord amb els britànics, però l'acord a què s'arribi mai no pot ser tan bo com l'acord que hem compartit mentre tots hem sigut membres de la Unió. Legítimament, els britànics han decidit marxar de la UE -a alguns no ens agrada però ho respectem-, i no pot ser que després tinguin els avantatges que tenen els membres però que s´estalviïn els inconvenients.
Com a president del grup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea, que inclou els partits nacionalistes escocès i gal·lès, i com a vicepresident del grup Verds / ALE, tinc l’honor de formar part del restringit grup d’eurodiputats que seguirà de prop les negociacions del Brexit. És un privilegi viure des de dins aquest procés històric i, com a català, ho faré amb el màxim interès, sobretot tenint en compte el cas d'Escòcia, que podria ser considerat un precedent per a un proper cas català.
Escòcia ja ha demanat un segon referèndum d'independència. És interessant observar que el preveu per quan, previsiblement, haurà acabat la fase més important del procés britànic de separació de la UE. Westminster difícilment acceptarà un altre referèndum a Escòcia abans de negociar el divorci amb la UE, perquè vol negociar amb tots els efectius i sense cap debilitat. Després, els escocesos votaran. Els catalans ja ho haurem fet. I, si les coses surten com esperem, tots serem membres de la Unió Europea sense gaire espera, perquè som europeistes i el nostre futur és Europa.