Exili i presó són la punta de l'iceberg repressiu contra la dissidència a l'estat espanyol, ja que no són només setze les persones reprimides tan brutalment sinó que són moltes desenes les que han estat acusades d'incitació a l'odi o d'enaltiment del terrorisme pel fet d'expressar la seva opinió a través de les xarxes socials, al carrer, amb el seu art, per la seva activitat professional o política.
És especialment preocupant, fins i tot pervers, que el delicte d’incitació a l’odi, que es va introduir justament per protegir les minories, serveixi ara per censurar opinions contràries a les estructures de l’Estat i que, paradoxalment, es considerin víctimes d’incitació a l’odi el col·lectiu de Policies Nacionals, de Guàrdies Civils o la mateixa Monarquia, que no són pas grups que visquin en la persecució i la indefensió.
El març del 2018, la llibertat d’expressió a l'estat espanyol va guanyar una petita batalla amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg que dictaminava que cremar fotos del Rei és un gest de llibertat d’expressió. Precisament per aquesta acció dos gironins havien estat condemnats el 2007 a pagar una multa de 2.700 euros si volien evitar la presó.
Els darrers mesos, desenes de persones han estat acusades d’incitació a l’odi per haver criticat l’actuació policial de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, fent evident el clima de censura i repressió de tots aquells que pensen diferent. Nombrosos juristes han denunciat que aquesta interpretació del delicte d’incitació a l’odi a l’Estat espanyol desborda i desnaturalitza les finalitat del codi penal; i molts organismes, com la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància, han denunciat que el delicte d’incitació a l’odi no es pot utilitzar de manera inadequada per part de la policia, de les autoritats o dels jutges. Tot i aquests advertiments i protestes, sembla que no s’aturen les acusacions a la societat civil més crítica amb les actuacions policials.
Ara bé, la llibertat d’expressió no només es troba en risc pel mal ús del delicte d’incitació a l’odi, sinó també en el cas del delicte d’enaltiment del terrorisme. Sobretot des del 2015, amb l’aprovació de la vergonyosa Llei Mordassa, el nombre d’artistes acusats d’aquest delicte per expressar la seva opinió no para de créixer: Valtònyc, Pablo Hassel o el grup de rapers La Insurgencia són només alguns dels casos d’artistes condemnats pel contingut de les seves cançons.
És cert que l’estat espanyol no és l’únic estat europeu que limita la llibertat d’expressió a Europa. A Hongria, per exemple, el govern controla els mitjans públics i els aliats del govern, els mitjans privats. Fins i tot s’ha forçat a tancar el diari independent Népszabadság just després de publicar escàndols del partit al govern. El govern d’Orbán ha dut a terme polítiques anti-terroristes que limiten els drets dels ciutadans a tenir una vida privada i també a poder organitzar-se lliurement; qualsevol associació pot ser considerada pel govern com una ingerència estrangera. I Hongria només és un altre cas paradigmàtic, entre altres que més aviat van augmentant.
La UE no pot permetre que els seus Estats Membres posin en risc d’aquesta manera la llibertat d’expressió de la ciutadania. La Unió ha de deixar de ser finalment un club d’Estats que miren sobretot pels seus interessos, pels de les grans corporacions i pels grups econòmics més privilegiats. Els fundadors de l’Europa unida pensaven sobretot en els pobles i en els ciutadans. Per això, des del Parlament Europeu seguirem exigint que tots els governs de la Unió respectin els drets humans i els valors fundacionals amb què estan oficialment compromesos. Certament, una altra Europa és possible, fins i tot és urgent. Altrament, creixerà l’euroescepticisme i tots haurem reculat molts anys, massa anys, perquè tots serem molt més vulnerables.
És especialment preocupant, fins i tot pervers, que el delicte d’incitació a l’odi, que es va introduir justament per protegir les minories, serveixi ara per censurar opinions contràries a les estructures de l’Estat i que, paradoxalment, es considerin víctimes d’incitació a l’odi el col·lectiu de Policies Nacionals, de Guàrdies Civils o la mateixa Monarquia, que no són pas grups que visquin en la persecució i la indefensió.
El març del 2018, la llibertat d’expressió a l'estat espanyol va guanyar una petita batalla amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg que dictaminava que cremar fotos del Rei és un gest de llibertat d’expressió. Precisament per aquesta acció dos gironins havien estat condemnats el 2007 a pagar una multa de 2.700 euros si volien evitar la presó.
Els darrers mesos, desenes de persones han estat acusades d’incitació a l’odi per haver criticat l’actuació policial de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, fent evident el clima de censura i repressió de tots aquells que pensen diferent. Nombrosos juristes han denunciat que aquesta interpretació del delicte d’incitació a l’odi a l’Estat espanyol desborda i desnaturalitza les finalitat del codi penal; i molts organismes, com la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància, han denunciat que el delicte d’incitació a l’odi no es pot utilitzar de manera inadequada per part de la policia, de les autoritats o dels jutges. Tot i aquests advertiments i protestes, sembla que no s’aturen les acusacions a la societat civil més crítica amb les actuacions policials.
Ara bé, la llibertat d’expressió no només es troba en risc pel mal ús del delicte d’incitació a l’odi, sinó també en el cas del delicte d’enaltiment del terrorisme. Sobretot des del 2015, amb l’aprovació de la vergonyosa Llei Mordassa, el nombre d’artistes acusats d’aquest delicte per expressar la seva opinió no para de créixer: Valtònyc, Pablo Hassel o el grup de rapers La Insurgencia són només alguns dels casos d’artistes condemnats pel contingut de les seves cançons.
És cert que l’estat espanyol no és l’únic estat europeu que limita la llibertat d’expressió a Europa. A Hongria, per exemple, el govern controla els mitjans públics i els aliats del govern, els mitjans privats. Fins i tot s’ha forçat a tancar el diari independent Népszabadság just després de publicar escàndols del partit al govern. El govern d’Orbán ha dut a terme polítiques anti-terroristes que limiten els drets dels ciutadans a tenir una vida privada i també a poder organitzar-se lliurement; qualsevol associació pot ser considerada pel govern com una ingerència estrangera. I Hongria només és un altre cas paradigmàtic, entre altres que més aviat van augmentant.
La UE no pot permetre que els seus Estats Membres posin en risc d’aquesta manera la llibertat d’expressió de la ciutadania. La Unió ha de deixar de ser finalment un club d’Estats que miren sobretot pels seus interessos, pels de les grans corporacions i pels grups econòmics més privilegiats. Els fundadors de l’Europa unida pensaven sobretot en els pobles i en els ciutadans. Per això, des del Parlament Europeu seguirem exigint que tots els governs de la Unió respectin els drets humans i els valors fundacionals amb què estan oficialment compromesos. Certament, una altra Europa és possible, fins i tot és urgent. Altrament, creixerà l’euroescepticisme i tots haurem reculat molts anys, massa anys, perquè tots serem molt més vulnerables.