Podem riure del que diu Arrimadas, del seu numeret amb la bandera i els seus "comandos" i podem creure que l’Alejandro Fernández del PP no és més que un bufó del Valle de los Caídos. Però qui no vegi el perill democràtic que tenim davant és un irresponsable. Si d’alguna cosa ha servit el debat de política general ha estat per veure el desafiament enorme que tenim per davant a Catalunya.
La virulència, el desvergonyiment i la irresponsabilitat incendiària d’Arrimadas i el PP hauria de fer saltar totes les alarmes i obligar a espavilar a tothom. Amb Inés Arrimadas al davant és una irresponsabilitat seguir entestat en els càlculs de futurs electorals. Amb la líder de Ciutadans brandant la bandera embogida és una irresponsabilitat no assumir els errors i explicar-los obertament.
Amb Ciutadans tirant benzina sobre la societat no cal tenir por d'accelerar on es pugui i frenar on calgui. Amb un Estat disposat a tot no hi ha lloc per equidistàncies ni brindis al sol pactats. Amb una ciutadania colpejada i desorientada no hi ha lloc per creure que "fer República des del carrer" és xiular i tenir 1 milió de persones al carrer. En definitiva, amb la que ens està caient, amb el que ha caigut al debat de política general, ha arribat el moment de mirar de fit a fit qui tenim davant. I actuar en conseqüència.
Parlant amb noms i cognoms. Si Junts per Catalunya té com a objectiu esgarrapar-li quatre vots a ERC, anem malament. Si ERC té com a objectiu anar fent i ja ho trobarem, anem malament. Si algú als Comuns pensa quedar-se de braços plegats esperant a veure com els independentistes s’enfonsen per després proposar com a solució les engrunes del PSOE del 155, anem malament. Si la CUP pensa que pot treure ella sola els milions de persones que es necessiten per trencar amb el règim del 78 "des del carrer", anem malament.
Estic segur que qualsevol que hagi seguit el debat ha sentit calfreds només d’imaginar-se que Arrimadas pugui governar Catalunya. Doncs com no ens espavilem, pot passar. A ningú se li escapen les tremendes diferències que hi ha entre els que ho poden evitar. A ningú escapa que podríem estar parlant hores i hores de les diferències estratègiques, dels retrets fundats i dels punts irreconciliables que JxC, ERC, la CUP i Comuns tenen.
I segur que cada un d'ells té línies vermelles que, si som honestos, les podem entendre perfectament. Però la democràcia representativa és com és i avui, després de veure el debat, després de sentir Arrimadas parlant de "comandos", de veure Alejandro Fernández o Carlos Carrizosa, després de veure Pablo Casado sense aturador, després de tenir clar que la caverna ens vol tancar a tots i totes, després de tot això, els nostres representants dels partits que no són del 155, tenen l’obligació d'espavilar. Sabem que és molt difícil, però la gent ja ho va fer ara fa un any, tal dia com avui, 3-O. No ens mereixem que cap tàctica curta ens posi, finalment, sota el jou (i les fletxes) dels que han vingut a carregar-s'ho tot. Espavilem
La virulència, el desvergonyiment i la irresponsabilitat incendiària d’Arrimadas i el PP hauria de fer saltar totes les alarmes i obligar a espavilar a tothom. Amb Inés Arrimadas al davant és una irresponsabilitat seguir entestat en els càlculs de futurs electorals. Amb la líder de Ciutadans brandant la bandera embogida és una irresponsabilitat no assumir els errors i explicar-los obertament.
Amb Ciutadans tirant benzina sobre la societat no cal tenir por d'accelerar on es pugui i frenar on calgui. Amb un Estat disposat a tot no hi ha lloc per equidistàncies ni brindis al sol pactats. Amb una ciutadania colpejada i desorientada no hi ha lloc per creure que "fer República des del carrer" és xiular i tenir 1 milió de persones al carrer. En definitiva, amb la que ens està caient, amb el que ha caigut al debat de política general, ha arribat el moment de mirar de fit a fit qui tenim davant. I actuar en conseqüència.
Parlant amb noms i cognoms. Si Junts per Catalunya té com a objectiu esgarrapar-li quatre vots a ERC, anem malament. Si ERC té com a objectiu anar fent i ja ho trobarem, anem malament. Si algú als Comuns pensa quedar-se de braços plegats esperant a veure com els independentistes s’enfonsen per després proposar com a solució les engrunes del PSOE del 155, anem malament. Si la CUP pensa que pot treure ella sola els milions de persones que es necessiten per trencar amb el règim del 78 "des del carrer", anem malament.
Estic segur que qualsevol que hagi seguit el debat ha sentit calfreds només d’imaginar-se que Arrimadas pugui governar Catalunya. Doncs com no ens espavilem, pot passar. A ningú se li escapen les tremendes diferències que hi ha entre els que ho poden evitar. A ningú escapa que podríem estar parlant hores i hores de les diferències estratègiques, dels retrets fundats i dels punts irreconciliables que JxC, ERC, la CUP i Comuns tenen.
I segur que cada un d'ells té línies vermelles que, si som honestos, les podem entendre perfectament. Però la democràcia representativa és com és i avui, després de veure el debat, després de sentir Arrimadas parlant de "comandos", de veure Alejandro Fernández o Carlos Carrizosa, després de veure Pablo Casado sense aturador, després de tenir clar que la caverna ens vol tancar a tots i totes, després de tot això, els nostres representants dels partits que no són del 155, tenen l’obligació d'espavilar. Sabem que és molt difícil, però la gent ja ho va fer ara fa un any, tal dia com avui, 3-O. No ens mereixem que cap tàctica curta ens posi, finalment, sota el jou (i les fletxes) dels que han vingut a carregar-s'ho tot. Espavilem