L’experiència de Badalona -alguns parlen d’experiments- sempre es fa mirar, i en matèria de seguretat la ciutat no queda pas enrere. Model d’èxit en seguretat dialògica i preventiva durant la darrera dècada, fins que Albiol s’ho carrega i ho desmunta tot, convertint la seva acció en una autèntica estafa. Les dades objectives certifiquen el seu rotund fracàs, l’alcalde del PP ha construït la seva carrera sobre la demagògia i ha venut fum prometent que amb mà dura assoliria més seguretat, però la seva mentida s’ensorra estrepitosament amb les dades: només ha aconseguit més criminalitat i més por. Si aquest desastre l’hagués causat un govern d’esquerres, els mitjans i els tertulians ja haurien esclatat. Per què ara callen?
A tall de resum esquemàtic, una comparativa eloqüent. Model de seguretat 2015-2018, d’esquerres: dissolució de l’OMEGA (antiavalots), jornades participatives sobre seguretat, Guàrdia Urbana de proximitat i unitat de prevenció planificada, resolució de conflictes i enfocament comunitari. Reducció de la criminalitat i millora de la percepció de seguretat. Model Albiol 2023-2024, dreta extrema: enduriment policial sense estratègia, criminalització de la pobresa i la immigració. Augment de la criminalitat (+8,1% el 2024). Més inseguretat i pitjor percepció ciutadana. Són dades contra discurs.
De l’èxit del model badaloní quan no governa Albiol en tenim rastres documentals. Marta López Nogales, sociòloga professora adjunta a la Universitat de Barcelona, policia local de trajectòria ascendent a diversos municipis catalans i cum laude a la seva tesi doctoral sobre polítiques dialògiques en la seguretat pública local, va investigar sobre deliberació, participació i actes dialògics en seguretat, i va prendre com a bon exemple Badalona, on ella treballava aquells anys (2015-2018) i on va poder seguir de ben a prop tot el procés participatiu per a la implementació d’un nou model policial i de seguretat basat en la participació, la prevenció, la resolució de conflictes i la visió comunitària. El seu llibre en parla.
D’altra banda, també consta al web municipal, segons dades oficials d’Opinòmetre de l’abril de 2018, pocs mesos abans de la moció de censura PP-PSC que va acabar amb el govern d’esquerres, del canvi, que la gestió municipal de la ciutat de Badalona obtenia l’aprovació del 67,3% de la ciutadania amb una nota mitjana de 5,18 punts, i, dada significativa, la percepció de seguretat (entre d’altres) millorava en un 13%, alhora que la preocupació per la immigració es reduïa a la meitat. I, a més, les dades objectives de seguretat milloraven. Tot al contrari del que passa ara, que durant tot l’any de mandat de l’alcalde Albiol i les seves noves fórmules de mà dura la criminalitat es dispara. Un contrast lligat directament als models que incomoden l’statu quo i per això no omple titulars ni tertúlies.
Que la seguretat és molt més que la lluita contra la criminalitat és un consens acadèmic, social i polític generalitzat, i internacionalment reconegut, si bé existeix una tendència intencionada a confondre la seguretat amb les polítiques exclusivament policials o de control tecnològic securitari. Ho vam poder documentar a bastament durant la llarga Comissió d’Estudi del Model Policial al Parlament de Catalunya durant la 14a legislatura. 14a. L’expertesa en seguretat humana i en dirimir les tensions que genera la finalitat de la seguretat (estar al servei de la vida, la llibertat i la defensa dels drets humans) versus la seva execució en mans dels estats és una expertesa també molt generalitzada, encara que sovint no arriba el debat públic de carrer, més dominat pel discurs políticament intoxicat i instrumentalitzat.
Diu el refrany que com més alt pugis, més forta serà l'estavellada, i la credibilitat populista de Garcia Albiol, que s’havia enfilat als cims més alts de la demagògia securitària, podria començar a fer-se miques amb les dades de criminalitat a Badalona, que augmenten de forma sostinguda d'ençà que ell és alcalde. Però no sembla que hi hagi massa interès mediàtic per aprofitar-ho. Què hauria passat si les dades afectessin un govern d’esquerres?
El seu model de seguretat, basat en la reactivitat estrident, l’amenaça, el desmantellament d’estructures preventives i l’afebliment de les xarxes comunitàries, és un model de fracàs absolut. Ja se sabia, però ara les dades ho acompanyen.
Com a bon ultradretà, aquest líder del PP que el 3 d’octubre de 2017 va desplaçar-se a Pineda de Mar per felicitar personalment la policia espanyola de l'"a por ellos" agraint-los tota la violència desbocada contra la població catalana disposada a votar, aquest alcalde que també ho podria ser de Vox, ha basat bona part del seu èxit electoral en les agressives campanyes que vinculen criminalitat i inseguretat amb immigració i ocupació, i ha fixat a l’imaginari col·lectiu grans promeses d’implacable mà dura.
Però ni les grans gesticulacions i escenificacions de neteja dràstica contra els més vulnerables ni la materialització d’accions hostils fent la vida impossible a migrants, sense sostre, dones i persones pobres en general, han aconseguit millorar la percepció de seguretat de la població, i ni molt menys millorar les dades oficials d’augment de la criminalitat. Creix un 8,1 % durant l’any 2024, un any sencer en què Badalona ha viscut sota el seu model de seguretat i sota el seu poder absolut. Un descrèdit que és just camuflar-lo.