Escoltava com la ràdio explicava aquest dilluns com "el president de la Generalitat declara avui davant de la justícia per haver desobeït la Junta Electoral Central col·locant una pancarta al balcó del Palau" i m'imaginava què pensaríem d'aquesta notícia només fa quinze o deu o fins i tot cinc anys. Segurament ens semblaria inconcebible, intolerable, incomprensible i casus belli i motiu de gran indignació. I ens haurien d'explicar molt bé què ha passat, què caram pot haver fet el president i com és que un jutjat el jutja per haver penjat una pancarta i com és que la Junta Electoral Central disposa aquestes normes i què ha canviat perquè de sobte a l'Estat espanyol els policies i la justícia es fixin en quina pancarta es penja o es deixa de penjar en un balcó, encara que sigui oficial.
Tots sabem que res no hauria passat si s'hagués penjat al balcó la bandera de l'arc de Sant Martí, o un "salvem les balenes", o un "refugees welcome". Sabem perfectament que l'independentisme és avui una ideologia mirada amb lupa, investigada, perseguida, fiscalitzada, reprimida i sotmesa a unes constants proves d'estrès. Evidentment això es deu als fets del 2017, al curs que han seguit els esdeveniments, els actes més encertats o menys, l'escalada del conflicte. Però també vol dir que la reacció de l'Estat ha hagut de ser la de la deriva autoritària, i la d'aquella frase tan coneguda ja: "home, no pot ser que l'independentisme posi l'Estat contra les cordes i aquest no es reboti". Doncs bé, ja ho tenim aquí: l'Estat s'ha rebotat. Les institucions de l'Estat estan rebotadíssimes. Tant, que actuen com si haguessin penjat el cartell de "A por ellos" en tots els balcons dels edificis oficials.
L'Estat està abusant, doncs, de la seva força. Està cometent un flagrant abús d'autoritat, tant pel que fa a la justícia com a la fiscalia com a hisenda com a la policia com al govern. Si bé es pot opinar que el president Torra no tenia per què ficar-se en aquest problema per una pancarta, el que és cert és que la seva declaració al jutjat va més enllà de l'anècdota i fa que reprenem la dimensió de l'assetjament constant a què estan sotmeses les institucions catalanes, els partits independentistes i fins i tot els ciutadans un per un i pensin el que pensin.
Escoltant-lo declarar, jo pensava "on t'has ficat, president" però alhora "que demencial on ens han ficat a tots, que fort, quin mal ús de les institucions judicials i electorals, que podrit que està tot com per intentar treure un president del seu càrrec apel·lant a qualsevol excusa". I el president Torra es va defensar bé, i encara que parléssim d'una pancarta hi va posar l'èpica necessària com per adonar-nos que, en només cinc anys, tot ha canviat en aquest país. Que ara ja tot s'hi val. I que les autoritats oficials de l'Estat ja han perdut quasi tota l'autoritat moral a Catalunya. El problema és: quant de temps podrem aguantar així?
Tots sabem que res no hauria passat si s'hagués penjat al balcó la bandera de l'arc de Sant Martí, o un "salvem les balenes", o un "refugees welcome". Sabem perfectament que l'independentisme és avui una ideologia mirada amb lupa, investigada, perseguida, fiscalitzada, reprimida i sotmesa a unes constants proves d'estrès. Evidentment això es deu als fets del 2017, al curs que han seguit els esdeveniments, els actes més encertats o menys, l'escalada del conflicte. Però també vol dir que la reacció de l'Estat ha hagut de ser la de la deriva autoritària, i la d'aquella frase tan coneguda ja: "home, no pot ser que l'independentisme posi l'Estat contra les cordes i aquest no es reboti". Doncs bé, ja ho tenim aquí: l'Estat s'ha rebotat. Les institucions de l'Estat estan rebotadíssimes. Tant, que actuen com si haguessin penjat el cartell de "A por ellos" en tots els balcons dels edificis oficials.
L'Estat està abusant, doncs, de la seva força. Està cometent un flagrant abús d'autoritat, tant pel que fa a la justícia com a la fiscalia com a hisenda com a la policia com al govern. Si bé es pot opinar que el president Torra no tenia per què ficar-se en aquest problema per una pancarta, el que és cert és que la seva declaració al jutjat va més enllà de l'anècdota i fa que reprenem la dimensió de l'assetjament constant a què estan sotmeses les institucions catalanes, els partits independentistes i fins i tot els ciutadans un per un i pensin el que pensin.
Escoltant-lo declarar, jo pensava "on t'has ficat, president" però alhora "que demencial on ens han ficat a tots, que fort, quin mal ús de les institucions judicials i electorals, que podrit que està tot com per intentar treure un president del seu càrrec apel·lant a qualsevol excusa". I el president Torra es va defensar bé, i encara que parléssim d'una pancarta hi va posar l'èpica necessària com per adonar-nos que, en només cinc anys, tot ha canviat en aquest país. Que ara ja tot s'hi val. I que les autoritats oficials de l'Estat ja han perdut quasi tota l'autoritat moral a Catalunya. El problema és: quant de temps podrem aguantar així?