Poques hores després de la victòria de Bolsonaro al Brasil, l'Empar Moliner, des del Catalunya Migdia de CatRàdio, posava sobre la taula un fet inquietant que segurament ens ha passat a tots pel cap: "Malgrat tot, has d'esforçar-te per tenir respecte a aquests votants. Quan guanya Trump, quan guanya Bolsonaro, són molta gent que han votat, per raons diverses, però... són la majoria. A mi em provoca una contradicció molt gran". L'Empar posa el dit a la nafra. Efectivament la contradicció és gran i qui som nosaltres per dir-li a un poble que s'equivoca. Els pobles són sobirans i tenen, fins i tot, el dret a equivocar-se sense ingerències. Els brasilers han volgut Bolsonaro.
Però davant de l'esgarrifament que ens provoquen certes victòries electorals és imprescindible intentar obrir el focus més enllà del que pugui votar la gent un diumenge qualsevol en algun lloc del món i insistir en un fet que moltes vegades se'ns oblida: entre la realitat dels milions de votants i les urnes hi ha un ecosistema mediàtic que té un paper determinant en la papereta que acaba a l'urna.
És tan important aquesta cadena (votants-mitjans-urnes) que fins i tot diverses constitucions del món recullen la importància que aquesta intermediació sigui honesta. Constitució Espanyola, article 20d recull el dret fonamental "rebre lliurement informació veraç". No és una recomanació, no és un article d'intencions: és un dret fonamental. I aquest dret fonamental (com tants altres drets) estan gairebé en exclusiva, en mans d'uns pocs d'operadors privats.
A Espanya és especialment greu la situació. L'any 2015 el Centre per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat d'Expressió, depenent de la Unió Europea, alertava de "l'alt risc de pluralisme pel grau de concentració de mitjans a Espanya". I sense pluralisme no hi ha informació veraç i sense informació veraç no hi ha democràcia. Hi ha Bolsonaros... O Bolsonaras.
Aquest dimecres per matí la mateixa Inés Arrimadas ens informava des del seu compte de Twitter: "Moltes gràcies al Grupo Joly. És un autèntic honor rebre un premi per la defensa dels valors constitucionals". Segons el grup que li va atorgar el "Premio al coraje constitucional" (així es titula) "Inés Arrimadas va ser el dic més eficaç contra la deriva independentista catalana" i destaca "el paper d'Arrimadas durant aquells mesos que amenaçaven amb el fet de moure els fonaments de l'Espanya democràtica".
"Alguna cosa -explica el Grupo Joly- es va trencar i l'independentisme va obtenir els fruits de dècades d'adoctrinament i deixadesa de l'Estat Central". El premi li va ser atorgat pel president de la Fundació Bancaja i per José Joly, president del Grupo Joly. El Grupo Joly es dedica a editar diaris. Edita: El Diario de Cadiz, El Diario de Sevilla, El Diario de Jerez, Huelva Informació, El Dia de Córdoba,el Granada Hoy, el Malaga Hoy y El Almeria.
Per descomptat que el grup té tot el dret a editar el que vulgui, on vulgui i atorgar els premis que vulgui. I ho defensaré sempre. Però algun dia haurem de parlar seriosament del dret fonamental a la "informació veraç". Un dret fonamental amenaçat per la concentració de mitjans com la que representa el Grupo Joly. Un dret fonamental que d'incomplir-se posa en perill el pluralisme polític. Un dret fonamental que recull la Constitució que tant diuen defensar alguns, entre elles Inés Bolsonara. Perdó, Arrimadas.
Però davant de l'esgarrifament que ens provoquen certes victòries electorals és imprescindible intentar obrir el focus més enllà del que pugui votar la gent un diumenge qualsevol en algun lloc del món i insistir en un fet que moltes vegades se'ns oblida: entre la realitat dels milions de votants i les urnes hi ha un ecosistema mediàtic que té un paper determinant en la papereta que acaba a l'urna.
És tan important aquesta cadena (votants-mitjans-urnes) que fins i tot diverses constitucions del món recullen la importància que aquesta intermediació sigui honesta. Constitució Espanyola, article 20d recull el dret fonamental "rebre lliurement informació veraç". No és una recomanació, no és un article d'intencions: és un dret fonamental. I aquest dret fonamental (com tants altres drets) estan gairebé en exclusiva, en mans d'uns pocs d'operadors privats.
A Espanya és especialment greu la situació. L'any 2015 el Centre per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat d'Expressió, depenent de la Unió Europea, alertava de "l'alt risc de pluralisme pel grau de concentració de mitjans a Espanya". I sense pluralisme no hi ha informació veraç i sense informació veraç no hi ha democràcia. Hi ha Bolsonaros... O Bolsonaras.
Aquest dimecres per matí la mateixa Inés Arrimadas ens informava des del seu compte de Twitter: "Moltes gràcies al Grupo Joly. És un autèntic honor rebre un premi per la defensa dels valors constitucionals". Segons el grup que li va atorgar el "Premio al coraje constitucional" (així es titula) "Inés Arrimadas va ser el dic més eficaç contra la deriva independentista catalana" i destaca "el paper d'Arrimadas durant aquells mesos que amenaçaven amb el fet de moure els fonaments de l'Espanya democràtica".
"Alguna cosa -explica el Grupo Joly- es va trencar i l'independentisme va obtenir els fruits de dècades d'adoctrinament i deixadesa de l'Estat Central". El premi li va ser atorgat pel president de la Fundació Bancaja i per José Joly, president del Grupo Joly. El Grupo Joly es dedica a editar diaris. Edita: El Diario de Cadiz, El Diario de Sevilla, El Diario de Jerez, Huelva Informació, El Dia de Córdoba,el Granada Hoy, el Malaga Hoy y El Almeria.
Per descomptat que el grup té tot el dret a editar el que vulgui, on vulgui i atorgar els premis que vulgui. I ho defensaré sempre. Però algun dia haurem de parlar seriosament del dret fonamental a la "informació veraç". Un dret fonamental amenaçat per la concentració de mitjans com la que representa el Grupo Joly. Un dret fonamental que d'incomplir-se posa en perill el pluralisme polític. Un dret fonamental que recull la Constitució que tant diuen defensar alguns, entre elles Inés Bolsonara. Perdó, Arrimadas.