El fang i l’olor de claveguera i a mort encara impregna molts carrers de les comarques valencianes de l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, el Camp de Túria, els Serrans, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena. Cal continuar explicant el dolor de les famílies que han perdut un o més éssers estimats en la riuada, en la torrentada que allà anomenen la barrancada.
Cal fer-ho perquè són les històries de patiment i les històries de superació i heroisme anònim les que il·lustren l’empremta col·lectiva que suposa una catàstrofe com aquesta. Però tampoc s'ha de desconnectar del País Valencià per estar a l'aguait dels qui se n'aprofiten per fer negocis desmesurats després de la tragèdia. Alguns sectors han demanat la centralització de les ajudes per evitar la discreció de l'executiu Mazón en la distribució.
La distribució competencial podria ser assumida com una mostra d’estat descentralitzat i podríem comparar el nostre sistema amb d’altres estats compostos d’Europa. Però l’any 2024 és un any de política tensa, polaritzada, amb un ambient crispat constant. I, ara per ara guanyen els defensors de l’antipolítica que sovint vol dir que la política és important només si la fan els meus. Des de les eleccions dels Estats Units parlem de Trump i de les persones que vol posar al capdavant de les polítiques del país més poderós del món i, personalment, sento un desassossec profund. Intento entendre les raons i el desassossec creix.
Potser les eleccions dels Estats Units ens han desdibuixat del que va passar a França on el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen va incrementar amb quasi 7 milions de vots el seu suport. I, potser, ens desdibuixen de les eleccions al Parlament Europeu del mes de juliol on els grups d’extrema dreta van incrementar significativament la seva presència i ara reclamen el seu paper en la desconstrucció d’Europa.
No és gaire diferent del que passa a Espanya. En les eleccions municipals i autonòmiques de 2023 els governs d’un PP molt decantat cap a l’extrem dret va configurar governs de coalició amb un partit que ens vol tornar al passat i que celebra els resultats americans i europeus com a victòries pròpies.
El panorama és molt complex per aclarir-lo en un apunt dominical, però en el Partit Popular Europeu es lliura una guerra entre la dreta de Von der Leyen i l’extrem dreta de Manfred Weber, alemany, bavarès per ser més exacte. El Partit Popular espanyol és feble en propostes, però aprofita la conjuntura general per a incrementar la seva influència internacional. A aquesta intenció cal afegir que la socialdemocràcia europea (i mundial) està afeblida i les perspectives no són bones, ni a Alemanya, on s’acaben d’anunciar eleccions pel mes de febrer, ni a Espanya on els socis de coalició es fraccionen i s’entrebanquen una vegada i una altra.
No es pot refutar l'impacte del canvi climàtic en què els fenòmens meteorològics ara siguin més destructius i freqüents. Però el debat seré de responsabilitats polítiques és impossible, no només en matèria d’emergències sinó en matèria de planejament territorial.
El Partit Popular Espanyol ha trobat unes condicions propícies per a intentar assenyalar a la futura Comissària de transició Ecològica, Teresa Ribera, com a diana de la seva estratègia de desculpabilitzar-se. A Europa té una majoria que en el Congrés no té i sap que Weber vol dirigir la fracció més dretana d’aquesta Europa i passar comptes amb Ursula von der Leyen per no haver pogut ser president de la Comissió Europea l’any 2019 ni aquest 2024.
Teresa Ribera és una de les dones més solvents de l’esquerra europea, solvent tècnicament, una rara avis. Va ser la directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible amb seu a París, molt abans d’acceptar càrrecs polítics. La informació meteorològica i la de creixements de cabals en les conques del riu Magre i del Barranc de Poio van ser correctes. El gran retret del PP és que les notificacions de cabal s’enviaven per e-mail, com si els ordinadors del centre d’emergències no tinguessin aquesta finestra oberta constantment.
El debat sobre la gestió de l’emergència del dia 29 d’octubre, és, també, el xoc entre una Europa avançada i l'ofensiva per a destruir l’espai de benestar (que amb moltes mancances) estem construint. Si guanya Weber, guanya Feijóo i Mazón. Si guanya Weber perd el futur i la ciència.