Permeteu-me que comenci amb una frase directa i explícita: el silenci de l'esquerra nostrada davant l'intent monopolístic del sector del taxi és eixordador. I quan dic esquerra catalana em refereixo als grans partits que ocupen el centre mainstream de la socialdemocràcia del nostre país, entitats socials i líders d'opinió del mateix espectre polític; no a l'esquerra dita radical, que ja se li sobreentén la legitimació dels monopolis públics i el seu acarnissament en contra de la lliure competència, com si d'un pecat talment es tractés.
Almenys, entenc que a aquest consens socialdemòcrata se li pressuposa una defensa de l'economia de mercat dins d'un marc públic sòlidament regularitzat. Però res de res, silenci en la foscor, ni una sola veu sobre un conflicte que fa temps que s'arrossega. Deixant de banda els quatre de dins del Govern que s'hi trenquen el cap, de cara la galeria -que és on es brinda la batalla ideològica- cap suport ni cap opinió amb solvència dels seus companys de partit ni de la seva infanteria de tertulians.
No han volgut entrar ni de passada en una qüestió considerablement greu que ens afecta a tots els ciutadans i que està cridada a ser una de les problemàtiques de l'any. La por escènica que mostren els nostres líders davant d'aquest tema és clamorosa i ens explica per què en aquest país tot es despatxa a mig gas. Queden lluny -molt lluny- dels grans referents històrics que, a voltes, sempre ens han volgut inculcar com a mites a seguir.
Després de la roda de premsa del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, on anunciava les mesures preses per regular el sector del taxi, amb les ja conegudes restriccions a la competència, no hem vist a cap polític de rang opinant sobre aquest ignominiós xantatge a tota la ciutadania per part d'un lobby amb interessos estrictament privats.
Serà que la partitocràcia que vivim els sotmet i se'ls menja l'ànima lliure? I l'independentisme, tan reivindicatiu i orgullós de la modernitat, del progrés i de les smart cities europees, no té res a dir de tot això? De veritat? Entenem o no que la independència de Catalunya hauria de començar per assimilar-nos més a Suècia que a Espanya? O volem independitzar-nos mantenint els mateixos tics antieconòmics dels països que estan a la cua del progrés? De veritat que se'm fa molt difícil de seguir-vos.
Tancar el mercat és socialment injust, aquesta és una màxima que els diferents organismes públics de la competència ens han anat advertint durant els últims mesos, i més quan es tracta de tancar-lo a les noves operadores digitals que no només han vingut per a quedar-se, sinó que ens aporten més qualitat, preus baixos i benestar. Limitar artificialment el mercat comporta automàticament un benefici arbitrari cap a certs grups de pressió que es mouen sempre al voltant del legislador. També atorga valor a uns serveis o indústries que probablement ja no el tenen o que han quedat desfasades perjudicant així el conjunt dels ciutadans amb un servei de menys qualitat.
En aquest sentit, cal recordar que el monopoli del taxi a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ocasiona un dany als consumidors de 61,4 milions d'euros anuals. O també que, l'escassetat imposada per la restricció planificada de llicències (congelades des dels anys 80!) ha provocat una bombolla de preus escandalosa amb la consegüent especulació -dels mateixos taxistes- al mercat secundari. S'estipula que el 2016 el valor d'una llicència dins el mercat captiu era de 134.115€ (CNMC 2015), al contrari, en un mercat competitiu no tindrien pràcticament valor.
Per tot plegat, em produeix una tristor falsa quan veig membres de l'esquerra radical que viu d'explotar els sentiments dels més desafavorits, defensar la privatització gratuïta de rendes públiques, la captura reguladora de certs càrtels o la pressió de grups organitzats en contra del bé comú. El seu embolic mental no té parió a gaires llocs més del món civilitzat. Però aquesta mena de menfotisme per desconeixença, per paüra o, encara pitjor, per mandra del gran gruix de l'entramat socialdemòcrata català em té francament fascinat. El taxi és una qüestió que ens afecta i que per la mala praxi -una vegada més- de l'administració, ens ha petat a la cara a tots.
Almenys, entenc que a aquest consens socialdemòcrata se li pressuposa una defensa de l'economia de mercat dins d'un marc públic sòlidament regularitzat. Però res de res, silenci en la foscor, ni una sola veu sobre un conflicte que fa temps que s'arrossega. Deixant de banda els quatre de dins del Govern que s'hi trenquen el cap, de cara la galeria -que és on es brinda la batalla ideològica- cap suport ni cap opinió amb solvència dels seus companys de partit ni de la seva infanteria de tertulians.
No han volgut entrar ni de passada en una qüestió considerablement greu que ens afecta a tots els ciutadans i que està cridada a ser una de les problemàtiques de l'any. La por escènica que mostren els nostres líders davant d'aquest tema és clamorosa i ens explica per què en aquest país tot es despatxa a mig gas. Queden lluny -molt lluny- dels grans referents històrics que, a voltes, sempre ens han volgut inculcar com a mites a seguir.
Després de la roda de premsa del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, on anunciava les mesures preses per regular el sector del taxi, amb les ja conegudes restriccions a la competència, no hem vist a cap polític de rang opinant sobre aquest ignominiós xantatge a tota la ciutadania per part d'un lobby amb interessos estrictament privats.
Serà que la partitocràcia que vivim els sotmet i se'ls menja l'ànima lliure? I l'independentisme, tan reivindicatiu i orgullós de la modernitat, del progrés i de les smart cities europees, no té res a dir de tot això? De veritat? Entenem o no que la independència de Catalunya hauria de començar per assimilar-nos més a Suècia que a Espanya? O volem independitzar-nos mantenint els mateixos tics antieconòmics dels països que estan a la cua del progrés? De veritat que se'm fa molt difícil de seguir-vos.
Tancar el mercat és socialment injust, aquesta és una màxima que els diferents organismes públics de la competència ens han anat advertint durant els últims mesos, i més quan es tracta de tancar-lo a les noves operadores digitals que no només han vingut per a quedar-se, sinó que ens aporten més qualitat, preus baixos i benestar. Limitar artificialment el mercat comporta automàticament un benefici arbitrari cap a certs grups de pressió que es mouen sempre al voltant del legislador. També atorga valor a uns serveis o indústries que probablement ja no el tenen o que han quedat desfasades perjudicant així el conjunt dels ciutadans amb un servei de menys qualitat.
En aquest sentit, cal recordar que el monopoli del taxi a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ocasiona un dany als consumidors de 61,4 milions d'euros anuals. O també que, l'escassetat imposada per la restricció planificada de llicències (congelades des dels anys 80!) ha provocat una bombolla de preus escandalosa amb la consegüent especulació -dels mateixos taxistes- al mercat secundari. S'estipula que el 2016 el valor d'una llicència dins el mercat captiu era de 134.115€ (CNMC 2015), al contrari, en un mercat competitiu no tindrien pràcticament valor.
Per tot plegat, em produeix una tristor falsa quan veig membres de l'esquerra radical que viu d'explotar els sentiments dels més desafavorits, defensar la privatització gratuïta de rendes públiques, la captura reguladora de certs càrtels o la pressió de grups organitzats en contra del bé comú. El seu embolic mental no té parió a gaires llocs més del món civilitzat. Però aquesta mena de menfotisme per desconeixença, per paüra o, encara pitjor, per mandra del gran gruix de l'entramat socialdemòcrata català em té francament fascinat. El taxi és una qüestió que ens afecta i que per la mala praxi -una vegada més- de l'administració, ens ha petat a la cara a tots.