Els propers comicis electorals a Catalunya es duran a terme en una evident situació d’excepcionalitat en què la restauració del govern, l’alliberament dels presos polítics i la recuperació de la normalitat institucional marcaran la campanya i el debat públic. Si bé l’ús discrecional de l’estat de dret –o dret penal de l’enemic, concepte teoritzat pel professor alemany Günther Jakobs–, la vulneració de drets civils (llibertat d’expressió, premsa, reunió i manifestació) i la supressió de garanties processals per part de l’Estat espanyol haurien de preocupar i ocupar a qualsevol liberal, també és un fet que la normalització de l’autoritarisme sota l’amenaça tàcita de la violència infantilitza l’escena pública, anul·lant el debat constituent i laminant l’esperit crític respecte a les propostes polítiques que presenten els partits.
Per aquest motiu, el Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) -en tant que think tank o pol de pensament independent, dedicat a la generació de coneixement, la divulgació de les idees de la llibertat i la influència en el disseny de polítiques públiques- ens disposem a articular un “Programa liberal per a Catalunya”. Una proposta amb quatre punts concrets que es poden desplegar a curt termini, en la propera legislatura autonòmica:
1. Reforma de l’administració. L’administració de la Generalitat de Catalunya s’ha caracteritzat sempre per un cert mimetisme del model heretat de l’Administració General de l’Estat. La realitat de les competències exercides, el pes del personal transferit de l’Estat, les inèrcies de l’entorn cultural i, sobretot, una mala distribució d’incentius han resultat en un model administratiu disfuncional. És indispensable que la societat catalana engegui una reforma profunda de l’Administració que possibiliti resultats institucionals i organitzatius més eficaços i eficients. Comptem amb uns òrgans administratius molt enfocats a la producció i execució de serveis, amb un dèficit d’intel·ligència rectora i mancances severes a l’hora de gestionar, calcular i avaluar riscos. Això és, en gran part, resultat d’una estructura molt jerarquitzada i polititzada on producció i provisió de serveis i interès públic i interès corporatiu/funcionarial es confonen com a norma general. Des de CCL apostem per: eliminar la designació directa en l'Administració, crear un sistema professional d’alta direcció i accelerar la transició dels llocs de treball de tipus funcionarial al règim de contractació laboral, reorientar la política d’ocupació pública sota el criteri “internalització de la intel·ligència i externalització del tràmit” (L. Casasnovas), crear una instància pressupostària independent encarregada de validar les projeccions d’ingressos i despeses i utilitzar les TIC per dissenyar mecanismes àgils de transparència, accés a la informació i retiment de comptes.
2. Millor regulació, major competència. Espanya –i Catalunya- lideren els rànquings pel que fa al nombre de monopolis legals, barreres d’entrada i restriccions a la lliure competència. En base a l’evidència i seguint els arguments aportats per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i la Comissió Europea, la solució òptima per a sectors com el de l’arrendament de vehicles amb conductor (VTC o taxi) o el de la distribució minorista de medicaments (farmàcies) passa per reduir les càrregues administratives i la sobreregulació existent. Des del CCL creiem que cal eliminar els numerus clausus en el nombre de llicències de les VTC i les restriccions geogràfiques (per exemple, per què només pot haver-hi una farmàcia per un determinat nombre de ciutadans?), així com l’obligatorietat de col·legiació per a titulars de farmàcies. La Generalitat de Catalunya podria exercir les competències que disposa en matèria de transports, en virtut de l’article 16 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i del sector farmacèutic (llei 31/1999) per establir una normativa veritablement pro-competitiva, permetent l’obertura d’uns mercats actualment captius a la competència i generant un major benefici per al conjunt de la societat. Finalment, en l’àmbit de la regulació de l’economia col·laborativa i la llar compartida (Airbnb) valorem positivament les recomanacions de l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa del 5 de setembre per definir un entorn regulatori dinàmic, transparent i segur des del punt de vista jurídic.
3. Llibertat educativa, autonomia pedagògica i equitat social: introducció del xec escolar. Creiem en un model educatiu plenament descentralitzat amb autonomia dels centres públics i privats per desenvolupar els seus programes curriculars i mètodes d’ensenyament. Com? Amb la introducció d’un xec escolar, una ajuda monetària per cada fill en edat escolar de quantitat creixent en funció del nivell de renda i amb la qual s'abonarien les despeses del centre educatiu on la família triés matricular-lo. Introduir mecanismes d’elecció i competència entre escoles no només afavorirà la innovació i la generació de talent sinó l’equitat social, al permetre que les famílies amb un menor poder adquisitiu puguin triar centre. A més, aquesta mesura aniria acompanyada d’una reducció de l’esforç fiscal, retornant els diners a la butxaca dels contribuents. En definitiva, es tracta d’assolir llibertat educativa garantint la universalitat. En aquest sentit, és imprescindible acompanyar la mesura d’un major i millor accés a la informació per part de les famílies respecte a les característiques de cada centre per tal que l’elecció es dugui a terme en un context equitatiu i inclusiu.
4. Despenalització del cànnabis. Dilluns passat es confirmava la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei catalana de les associacions de consumidors de cànnabis del 6 de juliol, després que el Consell de Ministres espanyol aprovés la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Aquesta resolució suposa una clara involució pel que fa a la seguretat jurídica i la regulació de l’autoconsum de cànnabis a casa nostra. La Generalitat estableix que, per mitjà de reserva de llei orgànica i per a garantir la igualtat en l’exercici del dret d’associació, té la competència exclusiva en matèria d’associacions. Des del CCL considerem que el consum de cànnabis en l’àmbit privat, sia per motius lúdics o terapèutics, forma part de l’exercici del dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat, el dret a la llibertat de consciència i el dret a disposar del propi cos. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i interessos legítims d’usuaris i consumidors a través d’una regulació garantista i transparent. Cal revertir la situació d’inseguretat jurídica i sanitària que suposa el marc normatiu vigent, que ha propiciat l’existència d’un mercat clandestí sense cap control de qualitat, amb una manca absoluta d’informació al consumidor, i un entorn que dificulta l’aplicació de polítiques de salut pública orientades a minimitzar els riscos i danys derivats del consum de cànnabis.
Aquestes quatre propostes -la reforma de l’administració pública, l’obertura dels mercats a la competència, la introducció del xec escolar i la despenalització del cànnabis- són viables en un context merament autonòmic i no ens consta que estiguin plantejades per cap dels set partits amb representació parlamentària. Tanmateix, a Catalans Lliures som conscients que moltes altres reformes interessants i de llarg abast en l’àmbit laboral (com la simplificació contractual, la motxilla austríaca o la millora de les polítiques actives d’ocupació), fiscal (l’impost negatiu sobre la renda, bonificacions per activitat d’I+D i la reducció de l’impost de societats i les cotitzacions socials) i civil (la legalització de la gestació per substitució i el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers o CIE) només es podran aplicar si Catalunya es constitueix com a estat independent.
* Eric Herrera és vicepresident del Col·lectiu Catalans Lliures.
Per aquest motiu, el Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) -en tant que think tank o pol de pensament independent, dedicat a la generació de coneixement, la divulgació de les idees de la llibertat i la influència en el disseny de polítiques públiques- ens disposem a articular un “Programa liberal per a Catalunya”. Una proposta amb quatre punts concrets que es poden desplegar a curt termini, en la propera legislatura autonòmica:
1. Reforma de l’administració. L’administració de la Generalitat de Catalunya s’ha caracteritzat sempre per un cert mimetisme del model heretat de l’Administració General de l’Estat. La realitat de les competències exercides, el pes del personal transferit de l’Estat, les inèrcies de l’entorn cultural i, sobretot, una mala distribució d’incentius han resultat en un model administratiu disfuncional. És indispensable que la societat catalana engegui una reforma profunda de l’Administració que possibiliti resultats institucionals i organitzatius més eficaços i eficients. Comptem amb uns òrgans administratius molt enfocats a la producció i execució de serveis, amb un dèficit d’intel·ligència rectora i mancances severes a l’hora de gestionar, calcular i avaluar riscos. Això és, en gran part, resultat d’una estructura molt jerarquitzada i polititzada on producció i provisió de serveis i interès públic i interès corporatiu/funcionarial es confonen com a norma general. Des de CCL apostem per: eliminar la designació directa en l'Administració, crear un sistema professional d’alta direcció i accelerar la transició dels llocs de treball de tipus funcionarial al règim de contractació laboral, reorientar la política d’ocupació pública sota el criteri “internalització de la intel·ligència i externalització del tràmit” (L. Casasnovas), crear una instància pressupostària independent encarregada de validar les projeccions d’ingressos i despeses i utilitzar les TIC per dissenyar mecanismes àgils de transparència, accés a la informació i retiment de comptes.
2. Millor regulació, major competència. Espanya –i Catalunya- lideren els rànquings pel que fa al nombre de monopolis legals, barreres d’entrada i restriccions a la lliure competència. En base a l’evidència i seguint els arguments aportats per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i la Comissió Europea, la solució òptima per a sectors com el de l’arrendament de vehicles amb conductor (VTC o taxi) o el de la distribució minorista de medicaments (farmàcies) passa per reduir les càrregues administratives i la sobreregulació existent. Des del CCL creiem que cal eliminar els numerus clausus en el nombre de llicències de les VTC i les restriccions geogràfiques (per exemple, per què només pot haver-hi una farmàcia per un determinat nombre de ciutadans?), així com l’obligatorietat de col·legiació per a titulars de farmàcies. La Generalitat de Catalunya podria exercir les competències que disposa en matèria de transports, en virtut de l’article 16 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i del sector farmacèutic (llei 31/1999) per establir una normativa veritablement pro-competitiva, permetent l’obertura d’uns mercats actualment captius a la competència i generant un major benefici per al conjunt de la societat. Finalment, en l’àmbit de la regulació de l’economia col·laborativa i la llar compartida (Airbnb) valorem positivament les recomanacions de l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa del 5 de setembre per definir un entorn regulatori dinàmic, transparent i segur des del punt de vista jurídic.
3. Llibertat educativa, autonomia pedagògica i equitat social: introducció del xec escolar. Creiem en un model educatiu plenament descentralitzat amb autonomia dels centres públics i privats per desenvolupar els seus programes curriculars i mètodes d’ensenyament. Com? Amb la introducció d’un xec escolar, una ajuda monetària per cada fill en edat escolar de quantitat creixent en funció del nivell de renda i amb la qual s'abonarien les despeses del centre educatiu on la família triés matricular-lo. Introduir mecanismes d’elecció i competència entre escoles no només afavorirà la innovació i la generació de talent sinó l’equitat social, al permetre que les famílies amb un menor poder adquisitiu puguin triar centre. A més, aquesta mesura aniria acompanyada d’una reducció de l’esforç fiscal, retornant els diners a la butxaca dels contribuents. En definitiva, es tracta d’assolir llibertat educativa garantint la universalitat. En aquest sentit, és imprescindible acompanyar la mesura d’un major i millor accés a la informació per part de les famílies respecte a les característiques de cada centre per tal que l’elecció es dugui a terme en un context equitatiu i inclusiu.
4. Despenalització del cànnabis. Dilluns passat es confirmava la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei catalana de les associacions de consumidors de cànnabis del 6 de juliol, després que el Consell de Ministres espanyol aprovés la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Aquesta resolució suposa una clara involució pel que fa a la seguretat jurídica i la regulació de l’autoconsum de cànnabis a casa nostra. La Generalitat estableix que, per mitjà de reserva de llei orgànica i per a garantir la igualtat en l’exercici del dret d’associació, té la competència exclusiva en matèria d’associacions. Des del CCL considerem que el consum de cànnabis en l’àmbit privat, sia per motius lúdics o terapèutics, forma part de l’exercici del dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat, el dret a la llibertat de consciència i el dret a disposar del propi cos. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i interessos legítims d’usuaris i consumidors a través d’una regulació garantista i transparent. Cal revertir la situació d’inseguretat jurídica i sanitària que suposa el marc normatiu vigent, que ha propiciat l’existència d’un mercat clandestí sense cap control de qualitat, amb una manca absoluta d’informació al consumidor, i un entorn que dificulta l’aplicació de polítiques de salut pública orientades a minimitzar els riscos i danys derivats del consum de cànnabis.
Aquestes quatre propostes -la reforma de l’administració pública, l’obertura dels mercats a la competència, la introducció del xec escolar i la despenalització del cànnabis- són viables en un context merament autonòmic i no ens consta que estiguin plantejades per cap dels set partits amb representació parlamentària. Tanmateix, a Catalans Lliures som conscients que moltes altres reformes interessants i de llarg abast en l’àmbit laboral (com la simplificació contractual, la motxilla austríaca o la millora de les polítiques actives d’ocupació), fiscal (l’impost negatiu sobre la renda, bonificacions per activitat d’I+D i la reducció de l’impost de societats i les cotitzacions socials) i civil (la legalització de la gestació per substitució i el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers o CIE) només es podran aplicar si Catalunya es constitueix com a estat independent.
* Eric Herrera és vicepresident del Col·lectiu Catalans Lliures.