Twitter ja feia temps que jugava a imitar l'algoritme de TikTok, però amb la compra de la companyia per part d'Elon Musk, el triomf de l'algoritme secret per sobre de la lògica dels seguidors s'ha acabat de confirmar. Amb un afegit, però. Musk ha aprofitat que l'usuari ja està acostumat a veure contingut de gent que no segueix, per fer-li beure a galet la seva ideologia: constantment t'apareixen a la pantalla els tuits polítics de Musk i altres tuits afins de comptes verificats molt ben seleccionats per tal de polaritzar debats i fer caure dubtosos cap al seu cantó ideològic. Com a usuari, només obrir X, et planten uns quants tuits buscant la teva interacció per via del hate-watching, és a dir, et planten un tuit incendiari davant, per tal que t'indignis, el miris i hi interactuïs. No és cap tècnica de màrqueting nova, però el que sí que és nou és l'abús que en fa Elon: X et mostra aquest tipus de contingut constantment i amb la seva estratègia de pagament a creadors de tuits virals, ha fet aflorar milers de comptes verificats que es dediquen a cultivar likes i retweets (like farming) mitjançant la polarització (hate-watching). És un peix que es mossega la cua on qui domina la caixa fosca de l'algoritme acaba triant la conversa política. La primera reacció davant d'això podria ser abandonar X, però fer-ho és només una solució personal. Molt sana, però personal.
Voler no jugar la partida general a Twitter/X seria fer com aquelles esquerres que van intentar ignorar i atacar la TV. No es podia, van fracassar. Al segle XXI, els magnats i les potències, sigui comprant o creant apps, imposaran pors i temes a la societat, i s'haurà d'entrar al joc. La inseguretat n'és un exemple genial: l'algoritme la magnifica, però la por del poble és real. S'hi ha d'entrar i proposar solucions, no defugir-la, establir nous canals de denúncia i acompanyament al ciutadà, reduir-la al màxim perquè la viralitat se'ls compliqui, comunicar clarament i sense por que s'hi està treballant i que no és tolerable, etc. Però en cap cas la solució pot ser o bé no tocar el tema perquè ens crea contradiccions, o bé tractar la gent de neuròtica i manipulada per les xarxes: les seves pors i preocupacions no són de mentida, són angoixes reals i l'administració les ha d'adreçar (i endreçar? hehe). Que les ha originat Musk i els seus ninots de blau verificat? I què? Són pors reals del teu veí i el benestar psicològic de la població és capital. Fer que la població se senti segura és un deure de l'estat i no és patrimoni de l'extrema dreta, ni un marc que se li compra a la dreta. Al contrari, és un marc que la dreta ha robat a l'esquerra. Des de quan la seguretat del poble i els seus espais públics és una cosa de dretes? Alguns són tan buits que necessiten construir-se en contra de la dreta sense recordar per què es van fer d'esquerres. Regalar temes als extremistes, quina gran idea. Per fer-ho el més clar possible: s'han d'entendre les pors que pugui crear Musk com una situació que ve donada, anar-les captant i tenir-les molt ben planificades. Com qui administra la salut, la seguretat o els boscos, són coses que venen donades a qualsevol administració, que no les pots eludir. Doncs els cops de volant de qui domina X, igual.
Cal pensar que Musk i els verificats, així com sí que et poden posar temes a l'agenda, una cosa que són incapaços de fer és oferir solucions i centralitat política, pau pel ciutadà. Oferir solucions no viralitza, viralitza el problema. I d'això anirà la comunicació política amb vocació de govern les dècades vinents, de donar solucions realistes al ciutadà respecte les preocupacions que gent com l'amo de X puguin anar creant, especialment les que puguin tenir una base més real. En el passat va ser inútil dir-li caixa tonta a la TV, la societat no va deixar de consumir la pantalla del menjador. Avui seria inútil intentar contraprogramar X o TikTok sortint-ne, no es deixarà de consumir la pantalla del palmell i les seves aplicacions líders entre la humanitat. I no cal posar-se tràgic: no venim d'Ítaca, venim del regnat opac de la TV. No és tan diferent del que passa ara amb l'opacitat de l'algoritme.
Caldrà trobar el punt just entre jugar a la lògicade la viralitat i a la vegada oferir pau i solucions sense eludir temes. Tant l'estratègia de Kamala Harris de disparar a Trump dient-li "weird" com els galons que el PSOE ha donat a Óscar Puente neixen perquè l'antimuskisme comença a entendre que l'era del fang ha arribat per quedar-se i que cal comunicar fortalesa. Entrar al seu fang amb fortalesa, però proposant realisme i solucions. Qui trobi el punt just, guanya.