Com tants catalans de la meva generació, durant uns anys dels meus vint vaig ser un immigrant benestant -gràcies a treballar de programador-, a Londres. Em va encantar l’experiència, i, per desgràcia, vaig contribuir a gentrificar la zona de Little Venice. Vivíem en un pis espectacular a la vora del canal, érem tres grecs, un suís i jo. Calculo que el nostre aquelarre de fifes a la Play, festa i maratons de futbol internacional a pubs gentrificats devien xutar, pel cap baix, a trenta famílies britàniques de la zona dos de Londres. Crec que el govern ens hauria d’haver enviat de pet a algun racó àrid de la zona quatre mitjançant una bona política proteccionista: érem uns cretins i ens ho mereixíem. Se’ls notava calents als britànics aquells anys i ens van votar el Brexit a la cara. Però prou batalletes que són eleccions, sempre ho acabo portant tot cap a Catalunya i no vull parlar més de política nacional que després tot són esglais. Passades les eleccions ja comentarem la jugada.
D’acord, tot això era una introducció per poder explicar que dels meus anys al Regne Unit guardo un gran record de l’administració britànica en general, però molt especialment del seu web principal, del web del govern britànic. No sé si l’heu visitat alguna vegada, però si mai esteu de mala lluna i voleu veure una cosa ben organitzada, una gamma cromàtica que us apaivagui un dia ventós, doneu un vol per gov.uk. Sense cap mena de floritures gràfiques ni distraccions innecessàries, l'enfocament del web és senzillament, rematadament funcional, una cosa molt poc espanyola i encara menys catalana, perquè als catalanistes d’avui en dia els agrada més la floritura que si la flor és viva, els agraden més les politics que les policies.
Al paradís de gov.uk, tot quadra: l’estètica minimalista, la disposició estratègica a la pàgina principal dels temes candents per cada època de l’any, les subseccions sempre ordenades de la mateixa manera i la prosa clara com si l’hagués escrit algú que et vol ajudar i no algú que vol lluir màster de lletres. Ai, nord enllà, "on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç", que deia aquell. De debò, ara que estic repassant el web per fer aquest article em cau la llagrimeta. I el buscador? Ai mareta el buscador, proveu-hi de buscar qualsevol cosa i si sou del gremi de la UI o del gremi de l’obsessió política tindreu una revelació espiritual.
Poseu al cercador de dalt a la dreta start a business i veureu quins resultats més adequats que us acaronaran l’esperit emprenedor. Només amb les entrades que us sortiran tindreu ganes d’obrir un negoci tecnològic en lloc d’una fleca industrial, un pis turístic o una app de repartir menjar amb llicències d'autònom falses. Com a malalt de la política, les vibracions que em produeix el web del govern britànic són com una jugada de Messi: el mires i sembla poca cosa, comença i hi ha poca floritura, però quan el veus funcionar t'adones que té milers de recursos que et serviran per a qualsevol ocasió.
De vegades, quan necessito alguna cosa del web de la Generalitat o del Gobierno (la setmana passada vaig estar ben bé deu minuts buscant el login específic per fer la declaració de la renda, pura màgia funcionarial) faig la prova de buscar-ho a gov.uk. Aleshores, se m’omple el cor d’enyorança i em venen ganes de comprar el primer bitllet de Ryanair -sí, Ryanair, els diners no es fan servir per foteses- cap als afores de Londres, però se m’ha passat l’arròs ja. Considero que a mi ja no em toca, car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria, que tornava a dir aquell. Ara remenant-la he trobat això per allà dins. M’ho aplicaré.