L'osmosi és un procés físic i químic que permet separar un líquid de les seves sals dissoltes, gràcies a una fina capa semipermeable que reté les molècules més grans i que no aconsegueixen colar-se pels seus porus. Osmos (del grec, impuls) i el sufix -sis (acció) construeixen un concepte que també s'aplica en el camp de les ciències socials: l'osmosi social. Aquesta idea ens explica que podem adquirir coneixements a partir de les experiències dels altres. Per tant, podem tenir dades d'una cançó sense haver-la escoltat, saber com acaba una pel·lícula sense haver-la vist, i saber si un llibre és bo o dolent sense haver-lo llegit, gràcies (per dir-ho d'alguna manera) a tot allò que ens arriba a través de qui ens parla de la cançó, de la pel·lícula i del llibre.
La nostra societat és veloç i tolera molt malament la pausa. Per inèrcia, tots anem molt ràpid, sempre fem tard a tot arreu i no podem gaudir gaire de les coses importants, que són aquelles que acostumen a passar fora de l'horari laboral. Ens nodrim de la pell dura de la banalitat perquè no tenim temps per aprofundir, i la construcció social que parteix d'aquesta realitat acaba determinant unes relacions humanes molt precàries i dependents. L'osmosi social pot semblar que ens facilita la feina, però, contra tot pronòstic, ens allunya del coneixement i les experiències reals. Tenim la mateixa opinió que els altres perquè ens en refiem, perquè són persones amb qui compartim un mateix espai i un mateix temps, potser també una mateixa idea i concepció del món, però no som conscients que, a poc a poc, deixem de tenir un criteri propi de moltes de les coses que afecten la nostra vida.
D'aquesta manera, formem una opinió vers la política, la cultura i diversos aspectes del món que no es basa en la cosa vivencial, sinó en una espècie de contaminació sociològica, amb les grans quantitats de perjudicis i estigmes que això comporta. El capitalisme se'n beneficia constantment, perquè aquest no tinc temps per pensar, que es va repetint amb tantes formes diferents, és el combustible ideal per desactivar el pensament crític. Vivim en l'era dels titulars, ja no interessa el cos de la notícia i, com a molt, algú llegirà la frase del peu de la fotografia, perquè li haurà cridat l'atenció. En aquest segle del dos punt zero, en aquest paradigma social on Twitter és la representació i la simbologia de les nostres relacions, és possible fer una pausa? És possible aprofundir?
La nostra societat és veloç i tolera molt malament la pausa. Per inèrcia, tots anem molt ràpid, sempre fem tard a tot arreu i no podem gaudir gaire de les coses importants, que són aquelles que acostumen a passar fora de l'horari laboral. Ens nodrim de la pell dura de la banalitat perquè no tenim temps per aprofundir, i la construcció social que parteix d'aquesta realitat acaba determinant unes relacions humanes molt precàries i dependents. L'osmosi social pot semblar que ens facilita la feina, però, contra tot pronòstic, ens allunya del coneixement i les experiències reals. Tenim la mateixa opinió que els altres perquè ens en refiem, perquè són persones amb qui compartim un mateix espai i un mateix temps, potser també una mateixa idea i concepció del món, però no som conscients que, a poc a poc, deixem de tenir un criteri propi de moltes de les coses que afecten la nostra vida.
D'aquesta manera, formem una opinió vers la política, la cultura i diversos aspectes del món que no es basa en la cosa vivencial, sinó en una espècie de contaminació sociològica, amb les grans quantitats de perjudicis i estigmes que això comporta. El capitalisme se'n beneficia constantment, perquè aquest no tinc temps per pensar, que es va repetint amb tantes formes diferents, és el combustible ideal per desactivar el pensament crític. Vivim en l'era dels titulars, ja no interessa el cos de la notícia i, com a molt, algú llegirà la frase del peu de la fotografia, perquè li haurà cridat l'atenció. En aquest segle del dos punt zero, en aquest paradigma social on Twitter és la representació i la simbologia de les nostres relacions, és possible fer una pausa? És possible aprofundir?