Donald Trump ha guanyat amb claredat i contundència les eleccions americanes. Els Republicans controlaran el Congrés i el Senat, s’obre una nova etapa als Estats Units i al món sencer. Cinc idees apressades un cop vist el resultat: Catalunya, Europa, Trump, reflux i indústria.
Catalunya: Ni quarts ni hores. Els grans mitjans catalans, públics i privats, han demostrat una incapacitat total per entendre i explicar els Estats Units i la seva política. De TV3 a Catalunya Ràdio i de RAC1 a La Vanguardia, passant per l’Ara, l’Avui i El Periódico, una colla de periodistes disfressats de cheerleaders de la candidata demòcrata s’han dedicat a repetir tòpics i caricaturitzar l’Amèrica que ha votat Trump. La distància i el desconeixement ha estat absoluta i fins i tot els corresponsals han demostrat que l'Amèrica de debò, la que queda entre Nova York i Los Angeles, els resulta aliena i estranya. Les cròniques de Josep Martí Blanch a peu de míting i amb més ganes d’entendre que de jutjar, deuen ser de les poques que es poden salvar d’aquesta crema.
Europa: Fer Europa! Fer de la necessitat virtut i fer més Europa! Ara en diuen “autonomia estratègica”, però també se’n podria dir majoria d’edat. El món s’ha tornat un lloc inhòspit i els europeus ja no podrem comptar amb la protecció militar a bon preu que hem gaudit durant setanta anys. Europa encara anys de riscos, però tindrà l’oportunitat de defensar els propis interessos en relació amb Rússia i la Xina quan no acaben de coincidir amb els de l’altra banda de l’Atlàntic. Madurar, abandonar la ingenuïtat i fer-se responsable del propi futur pot ser traumàtic, però l’alternativa és pitjor.
Trump: Trump no ha guanyat les eleccions, ha arrasat amb un resultat contundent i extraordinari que trenca moltes inèrcies. Des d’Europa potser costa d’entendre que un personatge histriònic que va mirar amb simpatia l’assalt al Capitoli hagi aconseguit guanyar unes noves eleccions, però caldria contemplar que potser el trumpisme no ha guanyat les eleccions gràcies a Trump sinó malgrat ell. Podria ser que derrotar els Demòcrates, amb les seves polítiques d’identitat i el seu canvi d’un candidat senil per una candidata fluixa, hagi estat un argument prou fort per votar Trump malgrat Trump i tot.
Reflux: Les polítiques progressistes de la identitat han fet el ple amb Kamala Harris i la seva derrota obre un cicle de reflux perquè ja no hi ha més enllà. Una dona negra que convocava dones, negres i llatins a votar des del seu color de pell ha estat derrotada per un milionari blanc que se’n refot de tots els tòpics de l’esquerra. Joc, set i partit. Les velles claus de la identitat han deixat de funcionar i tot indica que els americans s’han cansat d’haver de comprar la bogeria trans com a peatge per defensar una regulació sobre l’avortament mínimament raonable. El centre polític entra en redefinició i algunes idees que semblaven sòlides i indiscutibles es fondran com un glaçó, allà i aquí.
Indústria: Hi ha imatges que criden l’atenció i expliquen canvis de fons. Els obrers amb casc i roba de treball que acompanyaven Donald Trump en molts dels seus mítings ajuden a entendre alguns desplaçaments de vot. Una dinàmica electoral nova que ha donat la victòria als Republicans en regions americanes que havien estat industrials i que volen tornar a ser-ho. Els Demòcrates eren el partit del treball perquè eren el partit dels sindicats, però el trumpisme ha aconseguit convertir-se en el nou partit obrer perquè ha estat la candidatura amb un projecte industrial que vol aigualir la globalització. La indústria pot créixer de nou als Estats Units i els obrers americans s’han estimat més votar sou que votar subsidi.