El 18 setembre, l'institut IDEA ha publicat l'informe anual sobre l’estat de salut de la democràcia al món. Els opinadors que ens atrevim a analitzar situacions polítiques, i a qualificar de normals o anormals algunes situacions, hauríem de donar-li un cop d’ull: aquest Institut Internacional, amb seu a Estocolm, aplica sistemes objectius amb variables corregides segons l’indret del món on estigui el sistema polític analitzat.
Té indicadors de tota mena: des dels models electorals, als serveis de seguretat, l’accés i la qualitat de les administracions de Justícia, les polítiques d’igualtat de gènere, de sectors especialment necessitats, l’organització de la societat civil, la corrupció de les institucions. Són una trentena d’elements que s’analitzen per tal d’avaluar si la salut democràtica millora o empitjora.
Dels 173 estats estudiats, consideren que en el 25% s’han fet accions per enfortir la democràcia, però la mala notícia, com ja ho indicava l’any anterior, és que en el 5% dels estats estudiats la democràcia s’ha afeblit.
La raó principal és que la cohesió social va a la baixa i les desigualtats entre classes socials fa 40 anys que van a l'alça. Només en les societats que han reforçat el contracte social per a reforçar l’estat del benestar amb sistemes d’igualtats d’oportunitats i redistribució de rendes a través de sistemes fiscals sòlids, han reduït les incerteses i han recuperat la credibilitat en la integritat de les institucions.
De l’informe d’aquest darrer any, hi destaca l’anàlisi de tots els processos electorals entre els anys 2020 i 2024. Assenyala que els perdedors, tot i l’evidència clara dels sistemes de verificació dels resultats, no han acceptat la seva derrota i han maniobrat per no entregar el govern, concretament Trump i Bolsonaro. De Nicolás Maduro han exigit, amb la mateixa sort que la comunitat internacional, el lliurament de les actes electorals, però recullen totes les incidències en la comprovació de resultats.
El populisme a diferents indrets del món posa en dubte les normes electorals, encara que hagi concorregut a les eleccions acceptant-les. Volen aconseguir que els seus seguidors se sentin menys representats i aplaudeixin el seu intent de bescantar les institucions si no estan sota el seu control.
En els darrers anys han incorporat variables per detectar els missatges que generen incertesa social. Si la incertesa arrela, és molt més fàcil que una part de la ciutadania abraci l’autoritarisme. També s’ha incorporat als elements bàsics de benestar l’accés a la tecnologia, les polítiques d’equilibri ecològic, les d’igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat als serveis en zones de baixa intensitat poblacional.
Entre els millors indicadors de bon funcionament de les democràcies hi destaquen els sistemes de Justícia, no només per la independència, també per la qualitat de servei i d’atenció a les víctimes. A més, hi ha una anàlisi acurada de les societats que per decisió democràtica dels ciutadans han sortit, com a resultat d’unes eleccions, de governs qualificats de populistes. Brasil, Guatemala, Polònia, Senegal, Zambia.
La conclusió, però, és clara per aquest organisme internacional que guanya posicions en la credibilitat mundial: combatre les desigualtats socials és el camí més correcte per evitar el deteriorament de les democràcies.