Alguns analistes de les transcendents eleccions nord-americanes d’aquesta setmana posen en evidència que als Estats Units més que en cap altre estat del món la polarització, més enllà de les desqualificacions personals, es produeix al voltant de si hi ha d’haver més o menys intervenció de l’estat (administració pública) i en conseqüència més o menys impostos, concretament fiscalitat progressiva en funció de la riquesa. Això és així fins al punt que la decisió de les editorials de diaris i altres mitjans de comunicació que abans ho feien per la línia editorial de la publicació, ara fan un càlcul esbiaixat sobre la fiscalitat sobre els seus grups media i la dels seus anunciants en el present i en el futur si donen suport a Trump o Harris.
Tot i anar contra els interessos de les seves butxaques, Kamala Harris ha rebut gran suport de rics en popularitat del món de l’espectacle i de milionaris que creuen en una administració responsable i assistencial. Si bé Trump fa pujar als escenaris dels mítings a personatges com Elon Musk, l’ajuda pública que ha rebut Harris és d’americans milionaris que podríem dir que mantenen una posició altruista i que prefereixen pagar molts impostos abans que veure una societat trencada per la pobresa, l’analfabetisme i la marginalitat. Volen una administració assistencial.
Marcant totes les distàncies necessàries amb el sistema americà, aquests dies hem escoltat declaracions triomfals de portaveus dels grups parlamentaris contraris a mantenir l’impost sobre les grans empreses energètiques donant per feta la repercussió directa de la tributació als consumidors i no al compte de resultats d’empreses amb beneficis multimilionaris del sector energètic. Certament és coherent amb els seus principis neoliberals. Han d’impedir que l’estat disposi de més ingressos i han d’acceptar el xantatge explícit d’algunes d’aquestes empreses.
La meteorologia ha volgut que aquest debat a casa nostra coincidís amb la DANA més important del llevant peninsular. Hi ha massa dolor sota la ferralla i el fang per a fer una anàlisi acurada, però el clam dels afectats és que vinguin a ajudar-nos, que no ens deixin sols.
La diferència dels efectes dels grans desastres naturals, grans terratrèmols, incendis devastadors, pluges desbocades en una societat avançada és que hauríem de poder confiar en el fet que potser vindran els serveis públics a ajudar-nos. Hi ha fenòmens naturals de gran capacitat destructiva i hi ha gestions de les emergències que generen clarament millorables. També als Estats Units, després del Katrina, les primeres setmanes foren caòtiques i les més de 1.900 víctimes mortals no hi ha qualificatiu que ho esmorteeixi. Però l’administració Obama va abocar-se a la reconstrucció i en els quasi 90.000 milions de dòlars, cal afegir-hi el desenvolupament del Sistema Integrat d’Alerta i Advertència Pública de l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències que es fa servir per a alertes locals a través dels mòbils des de 2012.
L’Administració Trump va tenir temptacions de desmembrar-la i va disminuir els fons de contingència per a reconstruccions. Trump en l’etapa de president i ara ha animat les teories conspiraries que volen callar la veu dels científics sobre la freqüència i intensitat de les catàstrofes climàtiques.
Una vegada hàgim enterrat els centenars de víctimes que se’ns claven en el cor i enterboleixen el cervell, el debat de si es posaren o no tots els mecanismes possibles per a prevenir tantes morts i per a ajudar tantes vides seria interessant. Però ja sabem que la polarització instal·lada en la nostra política no permet, ni en moments en què el dolor estripa l’ànima, una anàlisi rigorosa, una assumpció de responsabilitats civilitzada.
Ciutadans valencians, germans de llengua i per tant de crit que agafats a una branca, enfilats en una teulada inestable, atrapats dins d’un cotxe esclafat contra altres cotxes, en la fosca nit amb l’aigua d’uns rius desbocats que dibuixaven nous camins en la nit densa amb gust de fang haurien desitjat veure les llums intermitents dels serveis d’emergències.
Si Catalunya disposa avui dels millors experts en foc forestal és perquè a les darreries del segle XX vam patir els pitjors incendis. Si els científics han explicat amb evidències científiques que els fenòmens DANA són i seran freqüents i intensos en les costes del País Valencià, caldria esperar que fossin també els millors experts, en previsió, prevenció i actuació en les conseqüències.
En la dècada dels 90 (1994) foren capdavanters en una llei d’urbanisme que alguns vam combatre perquè donava dret a desenvolupar urbanísticament terrenys de què no calia ser-ne propietari, creant la figura de l’agent urbanitzador, i això va fer possible una ocupació de sòl desmesurada, sense que aquesta preocupació urbanitzadora anés acompanyada de normes de construcció especials adaptades a una climatologia específica.
El litoral mediterrani, que anomenem corredor quan parlem de trens, acumula autopistes, autovies i vies de tren en els pocs quilòmetres entre l’orografia de les serralades i la plana que es troba amb el mar. Les infraestructures d’aquesta mena sempre són perpendiculars al desguàs dels rius, torrents, rieres, rambles i escorrenties.
Feinada per unes administracions que han de resoldre l’actual situació i ha d’actuar pensant que mentre no aturem el canvi climàtic, caldrà pensar que les ‘gotes fredes’ cada vegada poden ser més freqüents i més intenses. Hi ha, però, un corrent ideològic que vol qüestionar la ciència meteorològica, que tenint moltes més dades de les que es tenien fa dues dècades, es nega a atendre-les per si lesionen, ni que sigui per un cap de setmana turístic, els interessos de guany desmesurat i immediat d’algun sector econòmic.
Tenir bons serveis de previsió de riscos, reorientar la metodologia i la tècnica de construcció d’habitatges i infraestructures de comunicació i sobretot, tenir suficients i ben preparats experts en emergències i salvaments significa destinar molts diners i els diners venen d’una política fiscal on la majoria s’apunten sempre a una major despesa i a uns menors ingressos. Una suma i resta senzilla que no ens prepara per ser administracions de protecció i assistència moderna.
El que ha passat al País Valencià té moltes altres vessants que, malauradament, hi haurà temps per comentar-los, perquè la gestió d’aquesta tragèdia serà llarga i dolorosa.