El missatge comença amb un pla contrapicat en què Felip de Borbó et mira des de dalt assegut al seu tron de roure i tapís vuitcentista. Que no es digui que no t'avisen des del principi.
Durant els següents dotze minuts un senyor a qui no ha votat ningú i que viu en un palau pagat per tots, et parlarà de democràcia i d'esforç. Aquest és el seu segon discurs televisat en un any, un sacrifici inèdit. L'anterior va ser aquella còpia de cartró pedra del discurs-estafa del seu pare d'aquella nit de febrer de fa 36 anys de la qual algun dia se sabrà la veritat.
Com algun dia també se sabrà, tot i la caverna, que el 23-F de Felip VI va consistir en anar contra la voluntat d'un poble que només demanava votar i en desfermar la major i més bruta onada de repressió policial, jurídica i mediàtica vista en 40 anys. Aquell 3 d'octubre, el mateix senyor que la nit de Nadal et demanava concòrdia i diàleg, justificava els pals a gent amb urnes i vots a les mans i demanava més mà dura contra un govern legítim que va acabar exiliat o a les presons d'Estremera i Alcalá Meco.
Heus aquí el cinisme. Diumenge a la nit un senyor que mai ha pagat un lloguer a la seva vida li va dir a un país en què s'han arribat a executar 120 desnonaments diaris que el pitjor any per a la convivència havia estat l'any en què un poble havia votat un referèndum.
La nit de Nadal un senyor a la televisió et va dir que volia compartir unes reflexions amb tu abans de sopar amb la família, mentre tu pensaves com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ho feien sense la seva. Diumenge a la nit un senyor des d'un despatx tan gran com totes les cel·les dels 10 d'Estremera, Alcalá Meco i Soto Real et va parlar de reconciliació i concòrdia.
Diumenge a la nit un senyor que 48 hores després que la seva policia t'atonyinés per votar els va demanar que no s'aturessin, et va parlar de respecte i diàleg. Un senyor que cobra 7.700.000 d'euros públics a l'any li va dir a un país en què el salari mínim és de 707 euros que el que posa en risc l'estat social i de dret espanyol és una urna a Catalunya.
Diumenge, un un senyor que sembla no tenir problemes amb el seu cunyat després de ser condemnat per prevaricació, frau i tràfic d'influències et va dir que el problema el tens tu amb el teu cunyat si el dia 21 no va votar com tu. La nit del 24 un senyor que va donar lliçons d'europeisme no va tenir ni un record per als que cada dia s'ofeguen davant les costes de la mar Mediterrània. I si el vas veure sense saber tot això és perquè els mitjans del règim estan fent molt bé la seva feina. Bones festes a tothom.
Durant els següents dotze minuts un senyor a qui no ha votat ningú i que viu en un palau pagat per tots, et parlarà de democràcia i d'esforç. Aquest és el seu segon discurs televisat en un any, un sacrifici inèdit. L'anterior va ser aquella còpia de cartró pedra del discurs-estafa del seu pare d'aquella nit de febrer de fa 36 anys de la qual algun dia se sabrà la veritat.
Com algun dia també se sabrà, tot i la caverna, que el 23-F de Felip VI va consistir en anar contra la voluntat d'un poble que només demanava votar i en desfermar la major i més bruta onada de repressió policial, jurídica i mediàtica vista en 40 anys. Aquell 3 d'octubre, el mateix senyor que la nit de Nadal et demanava concòrdia i diàleg, justificava els pals a gent amb urnes i vots a les mans i demanava més mà dura contra un govern legítim que va acabar exiliat o a les presons d'Estremera i Alcalá Meco.
Heus aquí el cinisme. Diumenge a la nit un senyor que mai ha pagat un lloguer a la seva vida li va dir a un país en què s'han arribat a executar 120 desnonaments diaris que el pitjor any per a la convivència havia estat l'any en què un poble havia votat un referèndum.
La nit de Nadal un senyor a la televisió et va dir que volia compartir unes reflexions amb tu abans de sopar amb la família, mentre tu pensaves com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ho feien sense la seva. Diumenge a la nit un senyor des d'un despatx tan gran com totes les cel·les dels 10 d'Estremera, Alcalá Meco i Soto Real et va parlar de reconciliació i concòrdia.
Diumenge a la nit un senyor que 48 hores després que la seva policia t'atonyinés per votar els va demanar que no s'aturessin, et va parlar de respecte i diàleg. Un senyor que cobra 7.700.000 d'euros públics a l'any li va dir a un país en què el salari mínim és de 707 euros que el que posa en risc l'estat social i de dret espanyol és una urna a Catalunya.
Diumenge, un un senyor que sembla no tenir problemes amb el seu cunyat després de ser condemnat per prevaricació, frau i tràfic d'influències et va dir que el problema el tens tu amb el teu cunyat si el dia 21 no va votar com tu. La nit del 24 un senyor que va donar lliçons d'europeisme no va tenir ni un record per als que cada dia s'ofeguen davant les costes de la mar Mediterrània. I si el vas veure sense saber tot això és perquè els mitjans del règim estan fent molt bé la seva feina. Bones festes a tothom.