Set propostes al Govern per al referèndum

En l’avantsala de la setmana en què el govern ha de fer públiques les principals línies de la logística del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, des de la CUP-CC tenim ganes d’explicar algunes de les qüestions que hem imaginat que han de ser presents en l’organització d’aquest referèndum. Partint de l’excepcionalitat –i singularitat- que suposa celebrar un referèndum amb un Estat en contra i de la voluntat de vincular-nos-en al resultat, el procediment del referèndum ha d’assemblar-se tant com sigui possible al d’una convocatòria electoral ordinària. Lluny de restar expectants o indiferents a les dificultats imposades i lluny d’avalar renúncies i pors injustificades, la CUP-CC hem treballat de fa temps per generar propostes, per mantenir els compromisos adquirits, per fer que el Referèndum sigui la convocatòria real al dret a l’autodeterminació i l’expressió de la sortida democràtica a un conflicte polític que requereix d’una solució inajornable.
 

El cens i el dret de vot. Com en les convocatòries habituals, ha d’haver-hi cens preestablert per saber exactament quanta gent serà cridada a votar. L’Estat s’ha negat a cedir les dades de l’INE, i per tant la mera tinença d’un cens per part de la Generalitat serà un acte de demostració de força, de voluntat democràtica. Caldrà fer un enviament de la targeta censal, que donarà versemblança a la convocatòria i que convindria que fos enviada com més aviat millor. Som conscients que la voluntat d’emular les regles del joc espanyoles ens poden portar a situacions no desitjables, com l’exclusió del dret de vot del 15% de la població catalana sense nacionalitat espanyola i per això el govern ha de treballar per ampliar el cens minimitzant aquesta exclusió.
 

El dret de vot exterior. Com a complement de l’anterior i per saltar les dificultats del Ministeri de torn el Govern ha de dur a terme accions clares i explícites per a fer augmentar les inscripcions en el registre de catalans a l’exterior de tal manera que ens permeti assolir una xifra similar a les convocatòries ordinàries. Siguin poques o siguin moltes garantir el dret de vot de les persones que viuen a l’exterior és un element ineludible del referèndum d’autodeterminació. 
 

Urnes, paperetes i punts de votació. Desgranant la lògica de la normalitat, tots els elements que en l’imaginari electoral d’aquí formen part d’una comtesa electoral, han de ser-hi presents. Hi ha d’haver urnes i hi ha d’haver paperetes impreses com les que tenim en les convocatòries habituals. Convé que els punts de votació siguin els de sempre, cedits pels ajuntaments, en el marc d’un procés d’adhesió política a aquest compromís que ha de ser públic. Hem de saber quins són els ajuntaments que mantindran els col·legis tancats per tal que el govern obri punts de votació en locals propis o de la Diputació corresponent.
 

Membres de les meses. La composició de les meses ha de ser neutral. El sorteig entre la ciutadania és una bona opció. Tal com ja es preveu ara hi ha d’haver designació de suplents i un mecanisme previst per al cas que no comparegui cap dels designats. El sorteig pot fer-se de forma centralitzada per garantir que hi haurà candidats a tot arreu i que l’existència del sorteig depèn del secretari municipal.
 

Els agents electorals. Partim de la importància que els agents electorals, tant pels col·legis electorals com pel centre de recompte, siguin personal públic que actuen voluntàriament com a agents electorals i que els ajuntaments intentin que el personal públic habitual siguin també agents electorals en aquesta convocatòria. És important canviar la lògica relativa al treball públic, convençuts com estem que hi ha a les administracions catalanes milers de persones que volen ser partícips del referèndum i és només la mobilització massiva d’aquests efectius el que els protegirà a ells i a la resta d’actors de qualsevol atac de l’Estat. 
 

Comissió d’experts internacionals. Per tal de construir una autèntica relatoria que expliqui arreu aquests mesos i que pugui també donar pautes de solució dels obstacles que apareixeran s’ha de constituir en els propers dies aquesta comissió d’experts internacionals que vam acordar entre les forces parlamentàries independentistes en el ple de política general del setembre passat i que correspon al govern proposar.

Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans de comunicació és imprescindible tant pel que fa a la difusió de tots i cadascun dels passos que fa el govern i per tant dels terminis i tràmits del referèndum, com en la formació d’una opinió independent en relació al sentit del vot de la ciutadania en aquest referèndum. El govern pot canalitzar aquests elements mitjançant la publicitat institucional. A banda, els mitjans públics hauran de garantir els espais de debats corresponents entre persones partidàries del sí i partidàries del no en les setmanes prèvies a l’1 d’octubre.
 

I en tots aquests punts des d’ara mateix, cal que el Govern actuï de forma col·legiada, sense fissures ni dobles estratègies, posant per davant el compromís adquirit, relegant a un darrer pla els interessos personals vinculats amb carreres polítiques. 
 

Des del Parlament, als grups parlamentaris ens correspon generar les eines legislatives perquè aquest referèndum existeixi. La CUP-CC va plantejar, des d’un primer moment dues eines separades que responen a dues idees i a dos moments diferents. Una llei de referèndum d’autodeterminació al voltant de la qual ens hi trobem tots els autodeterministes del país, més enllà de les cúpules d’alguns partits, i que serveixi per celebrar el referèndum. Per altra banda una llei de transitorietat que regula els efectes del sí al referèndum. Aquesta segona llei respon a un segon moment polític i a un segon moment de debat. Ara bé, la seva aprovació abans del dia del referèndum serveix per explicar de forma clara les conseqüències del vot, l’efectivitat i vinculació del referèndum i hauria d’evitar escenaris de reversibilitat, ajornament o pactes autonomistes amb l’Estat. A més, és un bon incentiu perquè també el no acudeixi a participar, convençut ja de la determinació política dels convocants del referèndum, un fet que n’augmenta la desitjada participació. 
 

El poble va obrir aquest procés i serà el poble qui el tancarà. Un referèndum com el que farem demana estirar la institució fins al màxim però també ens reserva a la gent un lloc imprescindible per garantir que això avança i situa el poder allà on sempre hauria d’haver estat, en el poble. En la preparació del referèndum caldrà acompanyar totes les decisions que s’han de prendre de l’escalfor de la gent, perquè per prendre decisions valentes cal notar que hi ha un bon tros del país al darrere de cadascuna d’elles. I perquè només el caràcter massiu de moltes de les coses que farem pot desbordar els carrils antidemocràtics que ens dibuixarà l’Estat. I en aquesta superació des de baix treballarem amb més democràcia fent que el debat del referèndum arribi a tot arreu, construint des de les nostres xarxes d’entitats i col·lectius espais ciutadans de debat sobre el sí i sobre el no, eliminant d’aquesta manera la mordassa que l’Estat i els qui el defensen posaran sobre la taula en els propers mesos.
 

I caldrà seguir endavant. Haurem de ser als col·legis el proper 1-O per garantir que s’obren passi el que passi i que la gent hi vota amb normalitat, fent ús probablement de les eines que ens ha donat l’escola de la desobediència civil. I caldrà ser-hi aquell vespre i tota la nit per proclamar els resultats i si guanya el sí garantir que se n’implementa el resultat en un procés constituent que tot just començarà. I caldrà ser en aquest procés constituent per parlar de treball digne, de dret a l’habitatge, d’aprofundir la democràcia, de repartir la riquesa, de feminisme, d’ecologisme, de Països Catalans... I així farem que aquest 1-O sigui el dia que durarà anys.