El maig d'aquest any la direcció general de consum va decidir multar amb 150 milions les companyies Ryanair, Volotea, Vueling i EasyJet per cobrar l'equipatge de cabina i altres pràctiques més o menys usuals segons la companyia. La decisió administrativa ha portat cua, perquè les aerolínies van decidir recórrer-la en atenció a les dues normatives on s'empara la seva activitat: la llei espanyola de la navegació aèria i el reglament comunitari de 2008. Si la primera parla de manera ambigua de quina és la llibertat de la companyia per a decidir quina mida i pes d'equipatge pot dur cada passatger en cabina, la segona no parla del tema, per la qual cosa entenen que en absència de previsió poden decidir lliurement.
Però el Ministeri ha confirmat recentment la multa proposada per la direcció general elevant aquesta a 179 milions. Que algunes de les pràctiques multades són abusives és més que obvi: cobrar per imprimir un bitllet, o per reservar el seient del cantó d'un ocupant que sigui menor d'edat o tingui una minusvàlua. Però aquestes no són el gruix de la qüestió estadísticament parlant. En canvi, el que refereix a la quantitat i dimensió de l'equipatge de mà que es pot dur a la cabina és certament un tret al peu per a la generalitat dels passatgers d'aquestes companyies que, si la gent les utilitza, és justament pel fet de ser de baix cost.
Quantes maletes de rodes, també dites tròleis, caben en la cabina d'un avió? Evidentment, moltes menys que les persones que hi viatgen quan l'avió és ple. És també evident que la companyia treu bon profit d'allò que cobra per les maletes, però aquest sobre cost vol ser a la vegada una mesura per dissuadir el passatge de la seva tendència a no facturar (cosa que entenc, tenint en compte la pèrdua de maletes i el retard habitual en la seva aparició a la cinta corresponent) o els necessaris efectes col·laterals de donar més llibertat en la quantitat i mida de l'equipatge de cabina. Si es manté el preu, la demora que suposa enviar a bodega totes les maletes que no han cabut després de col·locar el total de passatgers i, sinó, elevar de manera lineal i amb independència de les maletes que es duguin el preu de tots els bitllets.
Res és de franc, esperem a veure què diu al respecte la jurisdicció mercantil que, fins ara ha estat dispersa i contradictòria, i que diu definitivament el Tribunal Suprem. Tot i que el camí no acaba a Espanya, perquè en matèria de consumidors és la Unió Europea qui pot tenir l'última paraula.