Blanca Busquets Oliu (Barcelona, 1961) és escriptora, periodista i filòloga. Treballa a Catalunya Ràdio des del 1986 -actualment com guionista del programa L'ofici de viure- i ha treballat a Televisió de Catalunya durant set anys. Acaba de publicar Els dies robats (Proa, 2024), que es converteix en la seva dotzena novel·la.
Apassionada de la lectura des de ben menuda, va començar a escriure amb 12 anys. Articulista habitual d'Osona.com, viu a cavall de Barcelona i Cantonigròs i confessa que Els dies robats ha suposat "l'anàlisi psicològica dels personatges més profunda que he fet mai".
Els dies robats és la dotzena novel·la de Blanca Busquets, un número, el 12, que li fa especial il·lusió.
Vaig començar a escriure amb 12 anys, aquesta és la relació. En fa 21 vaig publicar el primer llibre, La presó de neu, l'any 2003.
D'on ve la passió per l'escriptura?
Bàsicament de llegir. La meva tieta era poetessa i filòloga, d'aquelles dels temps de Franco, s'ho va treballar, i és qui em va ensenyar el català. Quan va morir Franco jo tenia 14 anys, veníem de Pamplona, on estudiava a una escola francesa. A casa sí que s'utilitzava el català i rebíem mensualment la revista Cavall Fort. Quan veníem a Barcelona, els pares es preocupàvem que ens enviessin tots els llibres infantils que sortien en català. Ara n'hi ha molts però als anys seixanta no tants. Des de petita ja llegia desesperadament. Als 9 anys vaig dir "seré escriptora", i als 12, vaig començar a escriure. Amb 25 anys vaig entrar a treballar a Catalunya Ràdio, allà hi havia els escriptors del moment, com Quim Monzó o Sergi Pàmies. Continuava escrivint però d'amagat, a casa, era una vida paral·lela, no pensava que el que escrivia pogués ser publicable.
Blanca Busquets: "Escrivint novel·la em desfogo i em quedo satisfeta". Foto: Oriol Clavera
Després de tants anys escrivint, la inspiració continua venint a raig!
No sé d'on ve la inspiració, però sempre he escrit per comunicar alguna cosa. De fet, penso que els escriptors sempre comuniquen el mateix de maneres diferents, cada llibre és una manera diferent de fer-ho. Intento que en els meus llibres hi hagi paisatges i personatges inventats, però el rere fons és real, no m'invento distopies.
Com s'ha gestat la seva darrera novel·la, Els dies robats?
Feia temps que tenia ganes de tancar personatges en un lloc per analitzar-los i lligar-los entre si. De fet, ja ho vaig fer a Tren a Puigcerdà, però ho volia fer en un espai de temps llarg a través d'una anàlisi més profunda i no sabia massa com. M'havia d'inventar una distopia i no em sentia còmode. De cop i volta va arribar la pandèmia i ja tenia l'excusa. Aquella situació no és el tema de la novel·la sinó el paisatge de fons, Els dies robats s'emmarca en el confinament, una situació que em donava la possibilitat d'analitzar els personatges un per un.
"No pensava que el que escrivia pogués ser publicable"
A Els dies robats situa l'acció en un petit poble del Pirineu en el marc d'un retir espiritual a un castell. Aconsegueix que el lector s'endinsi en un estat de cert aïllament, de confinament.
Aquesta és la idea. Quan una escriu es posa a dins de la història perquè després el lector també s'hi endinsi, que acabi sentint, patint o gaudint igual que els personatges que es descriuen, que els lligams entre els protagonistes de la història li causin sorpresa.
A la novel·la hi ha trames i personalitats que es porten a l'extrem, però, tot i això, aconsegueix que el lector s'hi senti, d'alguna manera, identificat.
Encara que és ficció, mai escric res que no pugui ser, però sí que estiro el fil.
Què hi trobarà el lector a Els dies robats? Què hi ha volgut explorar Blanca Busquets?
Una anàlisi psicològica dels personatges, la més profunda que he fet mai. En aquesta novel·la els protagonistes no s'assemblen res els uns amb els altres, cadascun té unes característiques que qualsevol de nosaltres podria tenir: des de la noia de ciutat que és una ànima lliure fins a la filla d'una fanàtica religiosa o un que fa anys que no dorm perquè té un trauma complex. Hi apareixen traumes i ferides de vida, tot allò que portem a sobre amunt i avall. Això són els dies robats. Llavors, quan els protagonistes es veuen tancats en un lloc, peta tot i tot s'atura, aquest el primer camí cap a la curació. Sempre intento que els meus llibres donin pas a l'esperança.
'Els dies robats' és la darrera novel·la de Blanca Busquets. Foto: Oriol Clavera
També parla de la salut mental.
D'entrada ho faig per conscienciar al voltant d'aquest tema, perquè la salut mental existeix, i la mala salut mental, també. Al llibre apareixen personatges amb trastorns greus, tanmateix, curables. Tenia ganes de fer alguna cosa fora de lloc, però perfectament possible. D'altra banda, treballo de guionista a L'ofici de viure de Catalunya Ràdio, on tractem molts temes psicològics. Els trastorns els tenim a l'ordre del dia i m'he hagut de documentar moltíssim.
Cada un dels personatges de la novel·la porta una motxilla carregada de llums i ombres, vivències, històries i traumes.
La motxilla que porta cadascú és un aprenentatge. Malament rai si no haguéssim viscut alguna davallada en un moment o altre! Això són les ombres que cada un porta a dins quan arriba a on se situa l'acció. La llum es dona un cop ho han tret tot i comença la curació.
El llibre és un entrellat de trames, misteris i vincles entre els protagonistes de la història. A mesura que avança la novel·la, el lector en descobreix alguns, però d'altres no s'acaben esbrinant...
La vida no s'acaba així de cop, hi ha trames que queden suspeses a l'aire, encara que un cop acaba el llibre, el lector sap com continua la vida dels personatges perquè ja he donat a entendre que tothom se'n sortirà. De fet, la novel·la s'acaba un any i poc després del confinament que viuen.
"Feia temps que tenia ganes de tancar personatges en un lloc per analitzar-los i lligar-los entre si"
Què ha suposat per a Blanca Busquets escriure Els dies robats?
Escriure la novel·la número 12, desfogar un pensament amb la pandèmia com a paisatge i explorar l'anàlisi profunda dels personatges. Quan escric, normalment desenvolupo onades sobre una acció horitzontal que es tradueixen en l'anàlisi d'aquests. A Els dies robats directament he fet pous amb vasos comunicants, un estudi a fons de cada un dels personatges. Cada llibre és un aprenentatge.
Ja ha començat a escriure una futura novel·la?
La tinc acabada. Ara està en mans d'amistats lectores i, a partir d'aquí, comença la roda de suggeriments i correccions. Escrivint novel·la em desfogo i quedo satisfeta.