Segons la nova versió del rector, el Bisbat tenia un problema de virus i spams i va decidir contractar a Telefònica un servei de filtre per als ordinadors de la cúria i dels treballadors de les oficines. Aquest filtre no tenia cap contingut ideològic sinó que actuava sota criteris de perillositat de virus i spam, i no permetia, per exemple, l'accés a alguns webs que provenien de Llatinoamèrica (l'accés que havia denunciat Silvestre). En cap cas es va pensar en censurar l'accés dels capellans del Bisbat.
El problema sorgeix perquè tots els prelats del Bisbat utilitzen la mateixa clau per accedir a l'ADSL i a Internet (que és la mateixa del Bisbat). Automàticament, sense que ni el mateix Bisbat se n'adonés, el filtre es va fer extensiu a tots els ordinadors que feien servir aquesta mateixa clau. En un primer moment, aquesta situació era desconeguda pels propis responsables del Bisbat i Silvestre, al no rebre les explicacions adequades, va optar per tirar pel dret, a través del full parroquial.
Ara, sembla que la polèmica ha apaivagat i el propi Silvestre ha reconegut que s'ha equivocat i que mai hi va haver "mala fe" en l'actitud del Bisbat. Tot i això, també ha matisat que la situació actual de l'Església, amb uns sectors molt conservadors que donen suport a unes determinades ideologies polítiques, provoca que un sigui "malpensat".
