Un moment de l'obra "Contes del cel".

El Grup Xarxa Teatre de Manlleu ha programat per aquest diumenge, dia 11 d’abril, a dos quarts de 12 del migdia, al teatre Casal de Gràcia, l’últim espectacle d’aquesta temporada. Per a aquest mes, el grup Xirriquiteula representarà l’obra “Contes del cel”, un espectacle d’actors però també amb titelles de grans dimensions.

A “Contes del cel” els actors escenificaran tres contes que tenen en comú el cel i on el punt de partida són dos amics que es troben i comencen a jugar tot representant els contes. Els mateixos actors es transformen en núvol, lluna, sol, illa, ocells i molts altres personatges.

Pel que fa a l’escenografia, s’ha tingut en compte fer servir els elements escenogràfics justos i necessaris per així no carregar l’escena i poder potenciar els personatges que van apareixent. “Contes del cel” està pensat per arribar als més menuts i és així que s’ha optat per unes produccions musicals molt acurades.

La música acompanya entre conte i conte i també apareix al final de cadascun com a cançó de tancament. Xirriquiteula, per a la representació de “Contes del cel”, ha unit escenografia i vestuari, cosa que ajuda a crear una certa màgia i un nivell diferent de comunicació amb l’espectador.
La durada de la representació és de 60 minuts i està adreçat a un públic a partir de 3 anys. El preu de l’entrada és de 4 € per persona, 3 € per persona en el cas de les famílies nombroses i entrada gratuïta per als menors de 2 anys.

La premsa escrita ha fet una crítica molt bona d’aquest espectacle:

“ Fantàstic i poètic viatge [...] “Contes del cel” és un bonic espectacle de petit format que ens convida a través dels tres contes a un imaginatiu, fantàstic i poètic viatge per diversos elements i éssers vius que viuen i viatgen pel cel [...] ”

Ferran Baile, periodista de l’Avui i El Periódico

“Un público exigente [...] algo debe de tener la obra teatral “Contes del cel” que en dos veces consecutivas consiguió que quinientos niños de entre tres y cinco años de diversos centros escolares [...] permaneciesen en absoluto silencio durante más de una hora, riesen cuando lo exigía el guión y aplaudiesen cuando llegaba el momento [...]”

José Manuel Piña, periodista d’Es Diari d’Eivissa