Ignasi Aragay / iaragay@avui.cat

Ja fa més d'un any de la prematura mort de Ramon Montanyà, el primer alcalde democràtic de Vic,  El vaig conèixer poc i tardanament, en família, i en conservo un molt bon record. Reconec que, abans d'haver-lo tractat, sóc dels que va fer brometa amb la frase que el féu cèlebre i que tants maldecaps li va portar en referir-se a Vic com "la capital de la Catalunya catalana", enmig de l'eufòria per haver revalidat l'alcaldia de la ciutat amb majoria absoluta el 1983. Davant d'una dura campanya mediàtica, fins i tot es va guanyar la censura del president Pujol.

 

Però després d'haver-hi compartit conversa, vaig entendre l'esperit que l'havia portat a aquella agosarada proclama. Ramon Montanyà tenia les arrels paternes al mas Montanyà de Seva, que encara conserva una branca de la família com a explotació pagesa, tot i estar voltada de la coneguda urbanització de luxe. També venia del mas Pallarès de Prats de Lluçanès per part de mare. Vull dir que era un home de la terra, un punt arrauxat, vital, amant del paisatge i la gent, gens acomplexat de ser el que era. I la veritat és que era moltes coses i la seva sentida catalanitat no li impedia una obertura universal, ni com a pintor ni com a melòman ni com a lector. Ni com a alcalde: va impulsar la ciutat universitària, el centre històric per a vianants -a imitació de models italians i francesos-, el primer consorci hospitalari de Catalunya... Tant de bo avui tinguéssim polítics tan entregats, amb tanta personalitat, tan savis. Si voleu recordar-lo o coneixe'l, busqueu l'obra Ramon Montanyà, la pintura essencial, d'editorial Galerada.