El dramaturg i director teatral Josep Maria Miró (Prats de Lluçanès, 1977) ha estat distingit amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura per la seva obra El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc (Arola), que edita en castellà Artezblai. El guardó està dotat amb 20.000 euros.

El jurat destaca l'obra pel seu un "alè poètic i el domini de les veus teatrals", construint un text coral per a un sol intèrpret que es nodreix de diverses perspectives que interpel·len i emocionen el lector. "El llibre, a més de tractar una temàtica de rabiosa d'actualitat, se sustenta en una estructura prismàtica original i d'enorme risc estètic", precisa el jurat.

Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona i de Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des del 2013 Miró és membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya (TCN). És autor de Cúbit, La travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park, El principi d’Arquimedes o Gang Bang (Obert fins l’hora de l’Àngelus), entre d'altres. Ha guanyat nombrosos premis de teatre, com el Quim Masó, el Premi Frederic Roda per La travessia el 2015, o el Born de Teatre en tres ocasions: el 2009 per La dona que perdia tots els avions; el 2011 per El principi d'Arquimedes; i el 2021, precisament, per El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc.

En l'àmbit periodístic, ha col·laborat a El Matí de Catalunya Ràdio i ha treballat a Ràdio Nacional d'Espanya, Com Ràdio i El 9 Nou, entre altres. Com a docent, és coordinador de l'àmbit de dramatúrgia del Grau d'Arts Escèniques de la Universitat de Girona i dona classes a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaca Neus Català, un cel de plom, Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y Leonisa o Com si entrés en una pàtria. Els seus textos d'han traduït a una vintena de llengües i se n'han fet produccions i lectures a una trentena de països. També ha dirigit els seus propis textos i obres, com El carrer Franklin (Lluïsa Cunillé) o La voix humaine (Jean Cocteau i Francis Poulenc).